Dones que defensen, dones atacades

A Colòmbia, des de la signatura de l'Acord de Pau el 2016, les dones defensores de la terra, el territori i el medi ambient són una molèstia per als que tenen interessos econòmics en zones riques en recursos naturals. El final del conflicte ha propiciat l'expansió de models extractivistes com la tala, la mineria o els cultius a gran escala, que afecten els interessos de les comunitats rurals. 

S'han incrementat els casos d'amenaces, agressions i assassinats de defensores de drets a la terra, el territori i l'ambient.

Dones camperoles, indígenes i afrocolombianes estan sent amenaçades i assassinades per enfrontar-se a aquests interessos econòmics legals i il·legals. Les agressions contra elles gairebé s'han duplicat en el primer trimestre de 2019. Són víctimes d'atacs violents, desaparició forçada, assetjament sexual o amenaces i agressions a les seves famílies.

"Una vaca té més drets que una dona"
Magaly, defensora rural de Caquetá.

"La primera amenaça que vaig rebre va ser contra la meva filla de 15 anys"
Jacqueline Romero, defensora wayuu de la Guajira.

Demanem que el govern colombià escolti a aquestes dones i apliqui mesures de prevenció i protecció urgents, efectives i amb enfocament de gènere, col·lectiu, ètnic i territorial. Demanem que aquestes mesures tinguin en compte el criteri de les dones defensores de la terra i el medi ambient. Volem, en definitiva, que la seguretat de les defensores sigui política d'estat per reduir les creixents xifres d'assassinats i amenaces

Sigues part d'aquesta campanya en què la teva participació pot ajudar a que es conegui el problema i al fet que el govern colombià escolti alt i clar la veu d'aquestes dones. Comparteix els continguts d'aquesta pàgina a les teves xarxes socials i denuncia-ho utilitzant l'etiqueta #DefendamosSuVoz.

El nostre objectiu és que es reconegui la valuosa aportació de les dones defensores de drets agraris, ambientals i territorials i es garanteixi la seva vida, el seu dret a exercir el lideratge i a viure dignament en els seus territoris. Elles viuen en zones rurals i enfronten múltiples barreres, entre elles els majors nivells de pobresa, la manca d'accés a serveis bàsics, les restriccions per a l'accés a la salut i l'educació i l'abandonament de l'Estat.