Imprescindible: una economia més humana, menys desigualtat
Si alguna cosa ha demostrat la COVID-19 és que les polítiques públiques a l'Estat espanyol, com la sanitat o la protecció social, són essencials. A més, ha visibilitzat a persones treballadores silenciades que viuen en precarietat, moltes d'elles migrants i dedicades a tasques essencials que durant mesos han salvat vides.
Per això, la pandèmia ha de ser una oportunitat per construir una economia més justa, que doni prioritat a les persones. És temps d'anar cap a una economia menys desigual i més solidària. És temps de l'imprescindible, i hi ha propostes que poden fer-ho possible.
ÉS IMPRESCINDIBLE...
La COVID-19 no ha afectat totes les persones per igual. L'impacte de la pandèmia ha estat més ferotge amb les més pobres i vulnerables, amb els que ja patien una precarietat laboral que ara podria anar a pitjor i que, irònicament, també afectava i segueix afectant treballadors i treballadores que han estat essencials per a la nostra supervivència durant la crisi sanitària: agricultors/ es, personal de supermercats, sanitari, cuidadores de gent gran, dones de fer feines, repartidors... És imprescindible assegurar els seus drets.
Personal sanitari, treballadores de cures, caixeres de supermercat, transportistes, personal de neteja... Han estat la nostra vacuna, ens han protegit durant la crisi sanitària. Ara ens toca a nosaltres protegir-les.
Demana al govern espanyol que garanteixi unes condicions laborals dignes per a totes les persones amb treballs esencials.
ÉS IMPRESCINDIBLE..
0
És el número al què podria augmentar la pobresa a Espanya sense canvis (700.000 més que ara)
0
És l'augment de l'atur estimat com a impacte del coronavirus
0
dones ‘cuidadores’ viuen per sota del llindar de la pobresa. La majoria són migrants.
0
és la probabilitat de perdre la feina en el cas d'un/a migrant que viu a Espanya.
0
milions
són els diners addicionals que es podrien recaptar per eradicar la pobresa severa amb reformes fiscales justes
ÉS IMPRESCINDIBLE...
La crisi econòmica de 2008 va deixar a l'estacada milions de persones. Aprenguem dels errors: la COVID-19 ha evidenciat que les polítiques públiques (sanitat, educació ...) són imprescindibles i que les retallades que es van fer aleshores van provocar més desigualtat. La COVID-19 és una gran oportunitat per fer canvis en profunditat.
Ara que s'estan debatent les solucions per sortir d'aquesta última crisi, volem evitar que la desigualtat vagi a més. Per això, proposem mesures que vagin més lluny de les impulsades pel Govern espanyol. La renda mínima bàsica, igual que altres propostes ja aprovades, són benvingudes però insuficients. D'aquesta crisi només sortirem amb solidaritat i l'esforç de tots i totes.
NOU MODEL ECONÒMIC
GARANTIA DE SALARIS DIGNES
MESURES CONTRA LA PRECARIETAT LABORAL
REFORMES FISCALS
DRETS DE PERSONES MIGRANTS
Amb més inversió pública que ha de finançar-se sobretot pels que han sortit menys perjudicats de la crisi, sobretot per als serveis relacionats amb la cura de les persones.
Posant en marxa impostos extraordinaris i reformes fiscals.
Assegurant els drets laborals de les persones migrants, començant un procés de regularització administrativa.
En l'àmbit internacional, amb un plan de rescat econòmic i sanitari mundial. També cancel·lant el deute extern als països en desenvolupament.
ÉS IMPRESCINDIBLE...
FEM SOROLL A XARXES
ET PROPOSEM ALGUNS MISSATGES:
La crisi de la #COVID-19 ha visibilitzat a milers de persones silenciades, que treballen en precari, moltes migrants i dedicades a tasques essencials que durant mesos han salvat vides #LoImprescindibleEs
#LoImprescindibleEs anar cap a una economia més justa i solidària. No és una quimera: hi ha mesures que podrien donar un gir de 360º a com estem vivint.
Aprenguem dels errors: la crisi econòmica de 2008 va deixar a l'estacada milions de persones. Ara arriba la # COVID19 per deixar clar que les polítiques públiques són fonamentals #LoImprescindibleEs
La crisis causada pel coronavirus deixa a l'Estat espanyol conseqüències socials desiguals i injustes que podrien ser més que greus que la pandèmia si no es prenen mesures urgents.
Per classificar les persones com a pobres o no, s'utilitza un indicador, normalment el nivell de renda. La pobresa relativa fa referència al nombre de persones/ llars amb un nivell de renda inferior al 60% respecte a la mitjana dels ingressos anuals per unitat de consum (utilitzant l'escala de l'OCDE). Els ingressos per unitat de consum s'obtenen dividint els ingressos totals de la llar entre el nombre d'unitats de consum. La pobresa severa considera un altre llindar de pobresa diferent, en aquest cas, renda inferior al 40% de la mitjana dels ingressos anuals per unitat de consum.<
A l'hora de realitzar les nostres estimacions hem suposat una caiguda del PIB i del PIB per càpita del 9% durant aquest any 2020. També assumim que la taxa d'atur arribarà fins al 19% davant del 13% actual. Aquests supòsits estan en línia amb els oferts per diferents serveis d'estudis i previsions econòmiques, tant públics com privats. De fet, el Banc d'Espanya anuncia una caiguda del PIB d'entre 9 i 15%. A partir d'aquí, utilitzem dades de l'INE referits a la probabilitat de trobar-se en l'atur segons decil de renda. Això ens permet calcular quina serà la nova distribució de la renda amb una taxa d'atur 6 punts percentuals superior.
Són dades de Forbes, que el 18 de març (a principi del confinament) va publicar el seu informe anual amb la llista de les persones més riques del món i els seus guanys (la dada de Forbes fa referència a persones milionàries, no a empreses). Amb aquesta dada no estem criticant als milionaris, per als quals el valor de la seva riquesa ha augmentat durant les primeres fuetades de la pandèmia, simplement estem donant dades comprovades que reflecteixen realitats molt diferents quan les comparem amb l'evolució de la pobresa i la desocupació per al mateix període. El que estem valorant és com impacta als milionaris i a la resta de la població les mesures de tancament econòmic de la pandèmia. La important acumulació de riquesa en mans d'uns pocs milionaris els fa més fàcil adaptar-se a la crisi i diversificar les seves carteres cap a una altra mena d'actius, una opció que no tenen les llars més pobres, que sofreixen una pèrdua d'ingressos, que en molts casos els impedeix arribar a fi de mes.
El primer: el que estem demanant és regularitzar de manera extraordinària les persones que ja estan a Espanya. Per tant, això no implica que es regularitzin les noves entrades, encara que ens sembla injust veure-ho així perquè si alguna cosa ens ha ensenyat el COVID-19 és que la majoria dels qui han cuidat a ancians en residències o cases, els qui han cuidat als fills de les persones que han hagut de continuar treballant, els repartidors i agricultors són migrants. I depenem d'elles. No podem utilitzar-les com a mercaderia que usem a la nostra conveniència, hem d'assegurar els seus drets.
Escriu-nos aquí o truca gratis al 900 22 33 00.
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.