Les fronteres es convertiran en llimbs legals, retenint les persones en condicions similars a la detenció: sense accés a assistència jurídica, mèdica o psicosocial.

Les sol·licituds d'asil es faran a les fronteres, en terminis accelerats i sense garanties legals, vulnerant el principi de no discriminació.

Es normalitzen les detencions prolongades en condicions de privació de llibertat, afectant famílies i nens i nenes.

El pacte permet deportar ràpidament persones sense donar-los un procés just, fent servir excuses com que el seu país és "segur". Això pot portar a deportacions apressades, fins i tot si tenen dret a apel·lar.

Manté l'obligatorietat de demanar asil en el primer país d'arribada, agreujant la ineficiència i desigualtat entre els sistemes d'asil.

Permet als països pagar per evitar acollir persones, finançant deportacions i control fronterer amb fons europeus.

Permet als estats al·legar "crisi" per incomplir obligacions d'acollida, erosionant el sistema d'asil europeu.

Reforça el paper de Frontex (Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes) i augmenta les penes per als qui facilitin l'entrada sense autorització, fins i tot a nivell organitzatiu.

La reforma d'EURODAC (la base de dades europea de persones migrades i sol·licitants d'asil), permetrà augmentar la recollida de dades biomètriques de la cara, fins i tot de nenes i nens de sis anys. A més, es podrà creuar amb dades policials, promovent el perfilament i discriminació racial.

Delegació del control de fronteres a tercers països a canvi de beneficis comercials, sense garantir vies legals i segures.