SALA DE PREMSA

L'informe Water War Crimes (crims de guerra d'aigua) conclou que les tàctiques israelianes basades en els talls en el subministrament d'aigua, la destrucció sistemàtica de les instal·lacions d'aigua i el bloqueig deliberat de l'ajuda han reduït un 94% la quantitat d'aigua que arriba a Gaza, fins als 4,74 litres per persona i dia, gairebé la tercera part de la quantitat mínima recomanada en situacions d'emergència i menys que la descàrrega d'aigua d'una cisterna de vàter. 

Inundacions i sequeres van causar vuit milions de desplaçaments entre la població de deu dels països més afectats del món l'any passat, el que suposa un augment del 120% respecte a la dècada anterior. Moltes persones es van veure obligades a desplaçar-se varies vegades com a conseqüència d’aquests desastres relacionats amb l’aigua. En el Dia Mundial de les Persones Refugiades, Oxfam Intermón assenyala que en cinc d’aquests països els nivells de fam severa gairebé s’han triplicat en el mateix període.

L’agricultura industrial europea provoca l’explotació sistemàtica i generalitzada de treballadores i treballadors migrants, segons un nou informe publicat avui per investigadors de l’Institut Universitari d´Estudis sobre Migracions (IUEM) de la Universitat Pontifícia Comillas i d’Oxfam Intermón titulat “Essencials però invisibles i explotats.”

L'informe d'impacte de l'activitat de comerç just d'Oxfam Intermón el 2023-2024 revela resultats significatius i destaca com el comerç just ha millorat les condicions de vida dels productors i les seves famílies. A través de la col·laboració amb cooperatives locals i organitzacions de productors, l'ONG ha ajudat a enfortir comunitats senceres, oferint no solament estabilitat econòmica sinó també capacitacions i suport continu.

Des del gener, la població al nord de Gaza es veu obligada a sobreviure amb una mitjana de 245 calories al dia (menys de les que aporten 100 grams de pa), mentre les forces israelianes continuen amb la seva ofensiva militar. S'estima que encara hi ha més de 300.000 persones atrapades a la zona, sense possibilitat d'abandonar-la.

Només el 28% de les empreses agroalimentàries més influents del món afirma que estan reduint les seves extraccions d'aigua, i únicament el 23% diu que estan prenent mesures per reduir la contaminació de l'aigua.

Malgrat el gran impacte de la inflació, la riquesa conjunta dels cinc homes més rics del món s’ha més que duplicat des de 2020; passant de 405000 milions de dòlars a 869000 (uns 14 milions de dòlars per hora), mentre que la riquesa acumulada del 60% més pobre (gairebé cinc mil milions de persones) ha disminuït, segons el nou informe d’Oxfam Intermón sobre la desigualtat i el poder global de les grans empreses. Si es continua així, el món tindrà el seu primer bilionari d’aquí a una dècada, encara que la pobresa no s’erradicarà fins d’aquí a 229 anys.

Gaza fa front a una crisi sanitària sense precedents: corre el risc de patir un brot de malalties infeccioses potencialment mortals, com el còlera, ja que els serveis d'aigua i sanejament estan completament col·lapsats, afirma l'organització.

Les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle augmentaran un 10,6 % de cara al 2030, malgrat la necessitat de reduir-les en un 45 % per limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 °C. Oxfam Intermón afirma que els països del G20 són els responsables més grans d'aquestes xifres.

El personal d'Oxfam Intermón expert en proveïment d'aigua s'està veient obligat a perforar pous més profunds, cars i que requereixen més manteniment per a algunes de les comunitats més pobres del món; tanmateix, cada vegada és més comú trobar-hi només reserves d'aigua esgotades o molt minses o contaminades.

Oxfam Intermón, una organització compromesa amb la justícia social i la lluita contres les desigualtats en el món, ha aconseguit un impacte significatiu a través del treball integral de comerç just durant l'exercici 2022-2023. Les compres dels consumidors i consumidores a Oxfam Intermón ha ascendit a 11,5 milions d'euros, millorant les condicions de vida de 37.490 persones (29% d'elles dones) en diversos països d'Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Les xifres posicionen a Oxfam Intermón com a líder en vendes de les importadores de comerç just a Espanya, a través de la xarxa de botigues pròpies en diverses ciutats, botiga en línia i vendes en la gran distribució.

Durant els dos últims anys, en plena escalada dels preus i dels tipus d'interès al món i mentre milers de milions de persones es veien obligades a retallar les seves despeses o passar fam, 722 de les grans empreses del món van obtenir conjuntament més d'1 bilió de dòlars anuals en beneficis extraordinaris.

Oxfam Intermón presenta un conjunt de més de 100 mesures fonamentals per a la propera legislatura amb l'objectiu d'avançar cap a un país just i sostenible. En un moment crucial per al futur de la societat espanyola i de la resta del món, marcat per les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia de la COVID-19 i la crisi a Ucraïna, aquestes mesures es tornen urgents i necessàries.

La crisi alimentària que pateix l’est d’Àfrica està a punt d’arribar al seu punt més crític. Segons càlculs de l’ONG Oxfam Intermón és probable que, d’aquí al juliol, una persona mori cada 28 segons per fam a Etiòpia, Kènia, Somàlia i Sudan del Sud.

Les grans empreses espanyoles encara no demostren un compromís sòlid amb la responsabilitat fiscal que garanteixi que paguen els impostos que els correspon on els correspon, segons el darrer informe d'Oxfam Intermón on s'analitzen les mesures que les 24 empreses incloses a l'IBEX 35 a la darrera dècada han implementat en matèria fiscal.

L'Oxfam Intermón Trailwalker celebra la seva 12a edició a la província de Girona amb 240 equips i 1.700 participants recaptant 312.000 euros, per pal·liar les conseqüències de la crisi climàtica i garantir l'accés a aigua potable de poblacions vulnerables a Àfrica i Amèrica Llatina. A més, per segon any consecutiu, l'organització consolida la ruta de 10 quilòmetres, a més de les proves de 55 i 100 quilòmetres.

Un any més els equips participants gaudeixen d’un cap de setmana de caminada o cursa per la Via Verda, no sense esforç i constància fins a completar els 100 quilòmetres en un màxim de 32 hores o la ruta de 55 quilòmetres, en 16 hores.

En aquesta edició, hi participen 191 equips d'empresa, les corporacions dels quals faciliten que els seus treballadors i treballadores se sumin a aquest repte esportiu, ja que promou valors com la companyonia, la superació i la solidaritat durant tots els mesos previs de preparació de l'Oxfam Intermón Trailwalker.

Camina contra la crisi climàtica

A Espanya, el Trailwalker celebra aquest any la vintena edició (dotze anys a Girona). Des del 2011 ja hi han participat més de 30.000 persones i s'han recaptat més de 8 milions d'euros amb els quals s'ha facilitat l'accés a aigua potable a més d'un milió de persones. La recaptació aconseguida gràcies a l'Oxfam Intermón Trailwalker és fonamental per fer front a les emergències humanitàries causades pel canvi climàtic com inundacions o sequeres. Durant l'últim any -exercici 2021-2022-, l'organització ha donat suport a 15,6 milions de persones a més de 87 països juntament amb la col·laboració de 2.792 organitzacions sòcies.

El canvi climàtic està canviant la vida de milions de persones a causa de sequeres, inundacions, tornados i huracans. La manca d'accés a l'aigua potable fa que milions de persones visquin en la pobresa i que milers de dones i nenes hagin de caminar cada dia molts quilòmetres per anar a buscar aigua, de manera que no poden fer altres activitats com anar a escola o cultivar més aliments, cosa que perpetua la seva condició de pobresa.

Oxfam Intermón és una organització especialitzada en garantir l'accés a aigua segura i les condicions adequades d'higiene i sanejament i desenvolupa nous projectes que permetran a les persones més vulnerables adaptar-se als efectes del canvi climàtic i tenir una vida digna. L'accés a aigua potable per beure, cuinar i rentar-se és essencial per a la vida i per evitar que es propaguin malalties com el còlera i la diarrea. Sense aigua neta s'accentuen els nivells de desnutrició, que ja són greus als països on Oxfam Intermón treballa.

A més, aquest any, l'Oxfam Intermón Trailwalker també ha comptat amb l'impuls de l'alpinista Edurne Pasaban, que ha mostrat el treball de l'organització a Guatemala. També ha comptat amb el suport dels esportistes olímpics Ander Mirambell i Irina Rodriguez, així com de l'activista Francisco en la defensa pel medi ambient i la crisi climàtica, causes per a les quals els equips participants han recaptat fons.
La xef Ada Parellada, l'actor Carles Francino i l'artista i rapera Miss Raisa, col·laboradors habituals d'Oxfam Intermón faran el recorregut de 10 quilòmetres reforçant el compromís amb la feina i els valors de l'organització.

Durant la jornada Pensar la Justícia Digital Global, organitzada per Oxfam Intermón i l'Ajuntament de Barcelona en el marc del projecte comú de Justícia Digital Global, setze persones expertes, activistes, investigadors i periodistes, debatran i intercanviaran les experiències sobre l'impacte dels fonamentalismes a les xarxes o l'assetjament a les organitzacions socials, sobre l'acumulació de poder al món digital i les propostes de les societats civils.

A través de l'humor, la paròdia i la improvisació teatral Oxfam Intermón denuncia que l'1% més ric acapara gairebé el doble de riquesa que el 99% restant. "Experiència Davos" parla dels orígens del Fòrum Econòmic Mundial que se celebra a la ciutat suïssa on es reuneix l'elit mundial des de fa 50 anys per avançar en compromisos i solucions polítiques als grans desafiaments. L'obra denuncia el creixement de la desigualtat i la pobresa.

L’1% més ric ha acaparat gairebé dues terceres parts de la nova riquesa (valorada en 42 bilions de dòlars), generada a escala global entre el desembre del 2019 i el desembre del 2021, gairebé el doble que el 99% restant de la humanitat, segons revela avui un nou informe d’Oxfam Intermón. Durant l’última dècada, l’1% més ric ha capturat al voltant del 50% de la nova riquesa.  

Ens ha deixat Lluís Magriñá, fundador i director durant 15 anys d'Intermón, abans que la nostra organització entrés a formar part de la confederació d'Oxfam. Ens deixa una persona generosa, de gran bondat, qualitat humana i amb un fort compromís amb la justícia social. Una persona tenaç, optimista, amb una gran capacitat d'escolta, creativitat i que ha estat vinculada a la nostra organització durant 50 anys.

Després de passar cinc anys al Txad durant els anys més durs del conflicte als 70, Magriñá va fundar Intermón liderant-lo fins al 1995, anys durant els quals l'organització va créixer, es va professionalitzar i va guanyar en capacitat d'impacte i de generar canvis tangibles a la vida de la gent.

Més endavant, des del 2000 i fins al 2007 va dirigir el Servei Jesuïta als Refugiats. Des del 2015 ha estat director de la Cova Sant Ignasi de Manresa i es va sumar també el 2015 com a membre del Patronat d'Oxfam Intermón.

Agraïm enormement a Lluís tota la seva feina i l'empremta profunda que deixa a l'organització. El nostre més sentit condol i una gran abraçada a tota la seva família.

La joventut ha estat la gran perjudicada de la dualitat crisi-recuperació de l'última dècada amb la Gran Recessió, la pandèmia de la COVID-19 i l'actual crisi de preus. Un mercat laboral disfuncional i un sistema de protecció social que ha oblidat les generacions més joves són dues de les principals causes per les quals, el 2021, una de cada tres persones amb edats compreses entre 16 i 29 anys estava en risc de pobresa i/o exclusió social.

Són dades que revela el darrer informe, La maledicció de l'eterna joventut, del Consell de la Joventut d'Espanya i Oxfam Intermón, i que analitza la situació socioeconòmica de les persones joves a Espanya l'any 2022.

“Ser jove avui significa afrontar una realitat de precarietat, inestabilitat i incertesa”, afirma Andrea González Henry, presidenta del CJE. “Les persones joves, a les quals de vegades es culpabilitza de la seva situació de precarietat o la vulnerabilitat de les quals es normalitza, han crescut amb les pitjors perspectives econòmiques dels últims 60 anys”, continua González.

El creixement de la seva renda per càpita a mesura que fan anys, és cada vegada menor. Així, la generació Z, als 20 anys, viu un creixement econòmic un 40% inferior al que van gaudir les persones nascudes a la dècada dels 60 a la seva mateixa edat. Mentre que la generació Millenial, als 30 anys, ha viscut un creixement econòmic un 50% inferior al de la generació dels 60 a aquesta mateixa edat.

Tot i la recuperació general de l'ocupació durant el darrer any, el 2022 la taxa d'atur del grup amb edats compreses entre 20 i 24 anys duplica la mitjana nacional (24,10% vs. 12,48%), mentre que, per a aquells que tenen entre 16 i 19 anys, es multiplica fins a per quatre (48,67% vs. 12,48%). Espanya se situa en els primers llocs de les llistes d’atur juvenil de la Unió Europea. En matèria de salaris, des del 2008, l'augment de sou de la població general ha estat més del doble que el salari dels joves d’entre 24 i 35 anys i fins a 8 vegades més gran que el dels menors de 24 anys.

Això explica la pèrdua del seu poder adquisitiu i la bretxa intergeneracional, la qual s'amplia. El 2008 la diferència entre la renda mitjana total i la renda mitjana de les persones d'entre 16 i 29 anys era de només 400 euros, avui s'ha triplicat. En desfermar-se l'espiral de preus, les persones joves ja havien perdut el seu poder adquisitiu. La crisi de la inflació, per a la joventut, només agreuja la situació. L'IPC ha crescut un 35% respecte al 2006, mentre que el salari nominal dels i les joves d’entre 25 i 34 anys ha pujat tan sols un 25%, i el dels menors de 25 anys, un 15%. Per contra, el salari de les persones més grans de 35 anys s'ha mantingut proper (o fins i tot per sobre).

Com a conseqüència, aquesta generació s'enfronta al futur amb una riquesa acumulada molt inferior a la de les anteriors. El patrimoni net de les persones menors de 35 anys s'ha reduït en un 50% en 15 anys. De la mateixa manera, s'aprecia un retard important en l'edat a la qual els joves accedien a les experiències tradicionalment associades a l'edat adulta. Avui, els i les joves espanyols triguen tres anys més a emancipar-se que els seus veïns i veïnes de la Unió Europea (29,8 vs. 26,5).

“Veiem que són les i els joves els més afectats per les crisis, sense prou oportunitats per avançar i emprendre els projectes que corresponen a aquesta etapa vital: és la maledicció de l'eterna joventut ja que va més enllà dels 30 anys. Una societat que deixa enrere les persones joves és una societat insostenible”, afirma Julia García, coordinadora del projecte de drets de la joventut a Oxfam Intermón.

Amb un present truncat, les persones joves d'avui seran un feble suport per a la nostra societat en el futur. Ambdues organitzacions suggereixen la necessitat de polítiques públiques innovadores i ambicioses per a la joventut, que donin resposta a la seva situació de precarietat crònica, i que garanteixin el present i futur del país.

Els països rics i els donants multilaterals han mobilitzat fins al moment només el 7% dels 198.880 milions de dòlars que s’estima que necessitaran els països de l'Àfrica Occidental l'any 2030 per fer front a la crisi climàtica i prosseguir el seu propi desenvolupament mediambiental.

Més de 260 milions de persones addicionals podrien veure’s sumides en la pobresa extrema en el 2022 com a conseqüència de la COVID-19, de l’augment de les desigualtats a tot el planeta i de l’increment desorbitat dels preus dels aliments, tot això exacerbat per la guerra a Ucraïna, segons denuncia Oxfam Intermón en un informe publicat avui.  

En les grans empreses, l’impacte derivat de la crisi associada a la pandèmia ha recaigut sobre les espatlles dels treballadors i les treballadores en forma d’acomiadaments i ajusts salarials, amb una baixada del 25 % en els contractes temporals, mentre un 40 % de les empreses van augmentar l’import que van destinar a dividends. 

El nombre de morts per COVID-19 és, fins ara, quatrevegades més gran als països de baixos ingressos que als rics, segons un nou informe publicat avui per Oxfam en nom de l'Aliança People's Vaccine, just quan es compleixen dos anys des que l'Organització Mundial de la Salut va declarar la pandèmia.

Ens preocupa molt l'impacte del conflicte a Ucraïna i demanem el cessament immediat de les hostilitats. La protecció de la vida és molt important. És vital que els civils a tot arreu estiguin protegits i ens solidaritzem amb totes les persones afectades per la violència, on sigui que es trobin.

Cal garantir la protecció dels civils: el respecte del dret internacional i els principis de la Carta de les Nacions Unides són vitals per preservar la pau. Demanem a tots els estats que respectin plenament el dret internacional, inclòs el dret internacional humanitari i de drets humans. És clau garantir que les persones que fugen del conflicte trobin un refugi segur.

A mesura que civils innocents creuen països veïns a la recerca de seguretat, fem una crida a tots els estats membres de la UE i altres països rics per garantir que totes les persones que busquen protecció tinguin accés a asil mitjançant un procediment just i efectiu. Totes aquelles persones que busquen seguretat tenen dret a creuar les fronteres, tal com ho permet el dret internacional; és de fonamental importància que les fronteres entre Ucraïna i els estats veïns romanguin obertes. Els estats membres de la UE han de permetre l'accés a l'assistència humanitària i ampliar i preparar els sistemes d'asil i la capacitat de recepció per respondre a un augment potencial de sol·licitants d'asil.

La UE ha de donar suport als estats membres més afectats, fins i tot ajudant a reforçar la capacitat d'acollida. Ha arribat el moment que la UE i els seus estats membres s'uneixin i comparteixin la seva responsabilitat col·lectiva envers les persones que busquen protecció, a través de mecanismes de solidaritat que inclouen la reubicació, visats humanitaris i suport financer.

Com a membres del Comitè d'emergències, fem una crida a totes les parts perquè promoguin la pau, i brindem el nostre suport per salvar vides a mesura que es desenvolupa aquesta greu crisi humanitària.

Avui, després de la reunió del Consell de Competitivitat, les i els ministres europeus han actualitzat la llista de paradisos fiscals de la UE, sense afegir cap país a la llista negra i afegint 10 territoris a la llista grisa.

Europa ha traït l’Àfrica en bloquejar les propostes que permetrien als fabricants d’aquest continent elaborar les seves pròpies vacunes contra la covid-19, alhora que acapara milions de dosis que caduquen a finals de mes, informa l’Aliança People’s Vaccine abans de la reunió que mantindran demà els líders africans i europeus en la Cimera UA-UE.

.

Els deu homes més rics del món han més que duplicat la seva fortuna, que ha passat de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions de dòlars (1.300 milions de dòlars al dia) durant els dos primers anys d’una pandèmia que ha empitjorat els ingressos del 99% de la humanitat i ha empès a la pobresa més de 160 milions de persones.

A Espanya, la majoria de la població jove té contractes precaris que l'aboquen a una vulnerabilitat i pobresa laboral elevada. Oxfam Intermón publica una nova anàlisi, Temps de precarietat, on assenyala l'acomiadament de persones amb contracte temporal com una forma de gestió habitual de la incertesa econòmica. 

Oxfam Intermón publica avui un nou estudi on destaca que la petjada de carboni de l'1% més ric del planeta serà 30 vegades superior a la compatible amb l'objectiu recollit a l'Acord de París de limitar l'escalfament global a 1,5°C el 2030. Aquesta dada es coneix mentre les i els delegats participants a la COP26 a Glasgow debaten com mantenir aquest objectiu viu.

Al final de la cimera del G20 celebrada a Roma, Itàlia, Oxfam Intermon critica la manca de mesures eficaces i enèrgiques per part dels líders mundials en un moment tan important pel que fa a la resposta global davant la pandèmia de COVID-19. 

"Malgrat el deliciós cafè de Roma, els líders del G20 sembla que han estat bevent descafeïnat, ja que els resultats col·lectius obtinguts són discrets, poc ambiciosos i sense plans d'acció concrets", va afirmar Franc Cortada, director d'Oxfam Intermon. "Se suposava que aquest G20 havia de ser un moment clau per formular globalment respostes efectives, innovadores i equitatives cap a un món post-COVID, però els líders mundials no s'han posat d'acord i han estat incapaços de posar en marxa les mesures necessàries per fer front a la crisi històrica que encara té lloc".

Tot i que el G20 té la intenció d'aconseguir que almenys el 40% de la població de tots els països es vacuni a finals del 2021 i el 70% a mitjans del 2022, no han adoptat mesures concretes que ens encaminin a la consecució d'aquest objectiu, com ara un pla per augmentar el subministrament de vacunes als països pobres i eliminar les limitacions de subministrament i finançament existents. Segons l'Organització Mundial de la Salut, 82 països corren el risc de no aconseguir aquest objectiu. És evident que no hi arribarem si perpetuem l'actual enfocament, guiat per un ànim de lucre, amb donacions de dosis insuficients, llicències voluntàries i el recolzament genèric per a la transferència de tecnologia que ha fracassat estrepitosament.
  
“Es tracta d'un fracàs del lideratge estrepitós i total. El G20 parla d'ajudar a assolir l'objectiu de vacunació del 70%, però una vegada més no elabora absolutament cap pla per aconseguir-ho. En aquesta etapa de la pandèmia, el fet que hagin demanat als ministres de salut que simplement "explorin" formes d'accelerar l'accés a les vacunes és un insult repulsiu per als milions de persones que han perdut éssers estimats a causa d'aquesta pandèmia catastròfica i els treballadors sanitaris en primera línia que intenten salvar vides sense protecció", va dir Cortada. "Les promeses insignificants i incomplertes de donacions de dosis no acabaran amb aquesta pandèmia, ni tampoc les esperances patètiques que les cobdicioses corporacions farmacèutiques s'ofereixin en algun moment de forma voluntària per fer el correcte. És escandalós que Alemanya i el Regne Unit hagin silenciat a la majoria dels membres del G20 que donen suport a la ruptura dels monopolis farmacèutics perquè la producció de vacunes es pugui redistribuir i ampliar a tot el món. Ja fa temps que els drets i les fórmules d'aquestes eines per salvar vides s'haurien d'haver compartit com béns públics globals." 

Com a majors economies i emissors del món, el G20 hauria d'haver proporcionat l'impuls que necessiten tan desesperadament les converses sobre el clima de la COP26. En canvi, van respondre amb vagues promeses i tòpics. 

"Confirmar l'objectiu d'1,5°C de l'Acord de París era un requisit mínim. Aquest requisit no té sentit sense una promesa de revisar els seus plans climàtics nacionals deslluïts per estar en línia amb aquest objectiu", va dir Cortada. "El planeta està en flames i s'acaba el temps. Ara és fonamental que la COP26 es posi d'acord per enviar tots els països a la taula de treball perquè ampliïn els seus plans climàtics immediatament, i no d'aquí a cinc anys", va dir Cortada. 

Les paraules poc entusiastes sobre el finançament de l'adaptació als països vulnerables, un cop més, no van estar avalades per terminis ni objectius. Sense aquests, les nacions més pobres continuaran sense tenir els recursos que necessiten per protegir vides, llars i empreses dels desastres climàtics. Va ser una oportunitat perduda per revitalitzar l'objectiu de finançament climàtic de 100 mil milions de dòlars que s'hauria d'haver assolit l'any passat. 

Un dels pocs aspectes positius és la promesa de deixar de finançar noves centrals elèctriques de carbó a l'estranger a finals d'aquest any. Amb tot, és decebedor que no hi hagi hagut un anunci similar sobre l'energia nacional del carbó i sobre l'eliminació progressiva d'altres combustibles fòssils, amb les nacions riques al lideratge. Això significa que les centrals elèctriques de carbó, destructives del clima, es podran construir durant deu anys més, cosa que és incompatible amb l'objectiu de limitar l'escalfament a 1,5°C.

Els líders del G20 també han tingut l'oportunitat de promoure una recuperació econòmica més equitativa i hi havia l'esperança que els líders prenguessin mesures dràstiques i audaces per alleujar el deute. L'augment del deute als països pobres suposa una amenaça considerable per a la lluita contra el COVID-19, ja que representa un clar cost d'oportunitat per als recursos que haurien de destinar-se a la salut pública i a la recuperació econòmica. Això no obstant, aquestes esperances han estat frustrades.

"No hi ha cap raó creïble perquè els països rics i les empreses continuïn extraient recursos dels països i les persones més pobres del món durant una catàstrofe global sense precedents", va dir Cortada. "Els enfocaments ad hoc amb forts biaixos a favor dels prestataris s'han de deixar al passat. Contràriament, el que cal és establir un marc internacional i autònom per supervisar les aturades temporals i gestionar la reestructuració del deute, garantint així que els països pobres no utilitzin els seus recursos limitats per pagar deutes en lloc d'ajudar els seus ciutadans a fer front a la pandèmia.”

Oxfam Intermon valora positivament l'assignació general de DEG que el G20 va acordar a principis d'any per fer front a les enormes necessitats de liquiditat associades a la pandèmia i la recuperació posterior a la crisi i és bo veure que el G20 té l'ambició de canalitzar 100 mil milions de dòlars en DEG a més economies més vulnerables; això hauria de ser un mínim indispensable, vist l'abisme massiu entre el que van rebre els països rics i els països de renda baixa. Ara cal posar això en pràctica a través dels compromisos de països individuals, compromisos que encara no existeixen i, el que és més important, aquest finançament s'ha de lliurar en condicions vàlides per als països i les seves persones.
 
"Tenint en compte que els països rics van rebre 400 mil milions de dòlars en DEG aquest any, hem de veure'ls ara assumint compromisos individuals per complir, si no superar, el compromís de 100 mil milions de dòlars en la canalització de DEG. Avui, els compromisos només sumen 45 mil milions de dòlars, menys de la meitat de la pretensió global", va dir Cortada. “A més, la forma en què es fa la canalització és fonamental. No volem veure un finançament que bloquegi els països amb pagaments elevats de deute o en condicions de risc que podrien empitjorar-ne les desigualtats. A més, la canalització de DEG no pot substituir en absolut els compromisos existents d'ajuda i finançament climàtic”, va dir Cortada. 

Els líders del G20 també han recolzat l'acord fiscal global de l'OCDE/G20 que, segons Oxfam Intermon, està lluny de ser històric, mostra un nivell massa moderat d'ambició i és poc just. Tot i que l'acord demostra que podria haver estat possible i realista gravar les grans corporacions pels seus beneficis globals, la redistribució de beneficis prevista és extremadament limitada i menys de 100 megacorporacions estaran en l'àmbit d'aplicació. Podria generar només 10 milions d'euros de mitjana en ingressos addicionals per a 52 dels països més pobres i inclou la condicionalitat d'eliminar tots els impostos sobre els serveis digitals existents. El tipus impositiu mínim establert en el 15% amb generoses retribucions és una broma: en lloc de frenar la perjudicial competència fiscal, normalitza les jurisdiccions amb impostos baixos i els riscs de transformar la carrera actual a la baixa en una carrera cap al nou mínim. 

"A la cimera del G20 celebrada a Roma, els líders del G20 podrien haver pres mesures urgents per augmentar dràsticament la fabricació i l'accés a les vacunes COVID-19 a tot el món, promoure una recuperació econòmica justa, reduir les perilloses emissions de gasos d'efecte hivernacle i ajudar els països més pobres a adaptar-se al canvi climàtic que ja està succeint", va dir Cortada. "La conclusió és que aquesta cimera no ha aconseguit fer gaire per les persones, el planeta o la prosperitat".

Oxfam Intermón recorda i agraeix les herències i els llegats rebuts de persones que fan perdurar la seva solidaritat a través del seu testament. En l’últim exercici, de març de 2020 a abril de 2021, Oxfam Intermón ha ingressat 1.450.046 euros d’un total de 47 herències.

Amb motiu de la cimera del G20 que se celebrarà a Roma, Itàlia, Oxfam fa una crida als líders del G20 perquè prenguin mesures urgents per augmentar dràsticament la fabricació i l'accés a les vacunes COVID-19 a tot el món, promoure una recuperació econòmica justa, lluitar contra la fam i reduir les perilloses emissions de gasos d'efecte hivernacle, així com per ajudar els països més pobres a adaptar-se al canvi climàtic que ja s'està produint.

L’Oxfam Intermón Trailwalker ha tancat avui la seva 280 equips i una mica més de 1.100 participants. Però, sobretot, ha tornat a posar de relleu la seva força solidària al recaptar prop de 380.000 euros, amb l'objectiu que 50.000 persones tinguin accés a aigua potable en projectes que té l'organització a l'Àfrica i Amèrica Llatina.

La Comissió Europea va presentar fa un any, el 23 de setembre de 2020, la seva proposta de Pacte Europeu sobre Migració i Asil de la UE amb l’objectiu de desenvolupar una política comuna en matèria migratòria. Malgrat que aquesta iniciativa es va anunciar com “un nou començament en matèria de migració”, les organitzacions socials denuncien que és una proposta que reforça l’enfocament de securitització de les fronteres, la criminalització de la migració, i que obvia els tractats internacionals ratificats pels Estats i les seves obligacions de respectar, protegir i garantir els drets humans.  
 
Amb l’objectiu de revertir l’orientació de les mesures recollides en la proposta del Pacte, diverses organitzacions de la societat civil (Alianza por la Solidaridad, Amnistia Internacional, Andalucía Acoge, CEAR, Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo, Entreculturas, Metges del Món, Oxfam Intermón, Red Acoge, Save the Children i Stop Mare Mortum) han fet una anàlisi exhaustiva sobre l’impacte que tindria la seva aprovació i han elaborat un conjunt de propostes basades en els estàndards internacionals de drets humans que busquen avançar en la protecció de les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades. 
 
Així, posen de manifest que el principal objectiu del Pacte és augmentar el nombre de persones retornades o expulsades d’Europa i que el mecanisme sobre el qual pivoten tots els procediments establerts al Pacte és el retorn. S’aposta per agilitzar els procediments a la frontera reduint les seves garanties; per l’externalització de la gestió de la migració a països que violen els drets humans; i per seleccionar, mitjançant fórmules estadístiques, les nacionalitats susceptibles d’accedir als procediments d’asil sense valorar de manera individual les sol·licituds, contravenint tots els tractats internacionals en la matèria. Determina, a més, la relació amb països tercers en funció del control que efectuïn dels fluxos migratoris, reforçant les expulsions i readmissions a canvi de la concessió de visats, fons de cooperació al desenvolupament o inversions. 
 
Com s’assenyala en aquest informe d’avaluació, resulta especialment greu l’ús de ficcions jurídiques com el concepte de “preentrada”, que considera les zones frontereres com uns llimbs mentre es fa el cribratge de les persones migrants i sol·licitants d’asil per no reconèixer el seu ingrés en territori europeu. Aquest mecanisme habilita la creació dels centres de detenció per al registre de persones que comencen a proliferar a la frontera sud, i que han estat denunciats per les seves condicions insalubres i per les reiterades violacions de drets humans. 
 
Espanya davant del Pacte Europeu  
 
Els macrocentres de contenció de les persones migrants i sol·licitants d’asil que arriben a les Canàries, denunciats per la manca d’instal·lacions adequades, pel seu amuntegament i per la inexistència de protocols d’identificació àgils i eficaços per a la derivació de persones vulnerables; les devolucions contra la seva voluntat de nens, nenes i joves sense acompanyament adult des de Ceuta al Marroc; i la manca de compromís per portar a terme la reforma del Reglament d’Estrangeria, posen de manifest l’aposta del Govern espanyol per aquest “nou” enfocament de la política migratòria europea, tot i que no s’ha aprovat formalment.  
 
Per aquests motius, les organitzacions que han elaborat aquest informe reclamen mecanismes efectius de transparència i rendició de comptes, l’habilitació de vies regulars i segures, canals i visats humanitaris especialment en contextos de crisi, quotes de repartiment d’acollida obligatòries per a tots els països, l’adopció de la detenció com a últim recurs, així com la desvinculació de les ajudes per al desenvolupament de qualsevol objectiu de control migratori o securitització de les fronteres. En definitiva, polítiques humanitàries, amb enfocament de drets i interseccionals, sota les quals el superior interès de la infància i els drets i dignitat de les persones migrants i refugiades siguin respectats.

Avui, dimarts 5 d’octubre, els ministres d’Economia i Finances europeus s’han reunit per aprovar una actualització de la llista europea de paradisos fiscals de la UE. Això es produeix enmig de l’escàndol dels papers de Pandora i quan falten pocs dies perquè es tanqui la fase final de les negociacions sobre la reforma fiscal global en el marc del G‑20 i l’OCDE.                                                                                                                

El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) ha publicat avui un nou informe en què es revelen els noms de persones riques i d’empreses multinacionals que fan servir paradisos fiscals per evitar pagar els impostos que els corresponen. Susana Ruiz, experta en política fiscal d’Oxfam Internacional, ha declarat:

“Es tracta d'una altra impactant filtració que mostra la immensa quantitat de diners que es mou en aquest forat negre que són els paradisos fiscals al voltant de el món i que ha de ser el punt d'inflexió per impulsar una acció immediata, com es porta prometent des de fa molt de temps”.

“Cal felicitar als que estan darrere de la filtració i els periodistes que han tret a la llum aquest sistema paral·lel secret del capital, obert només a aquells que tenen grans quantitats de diners i la cobdícia d’acaparar-los tots sense pagar-ne impostos, i a aquells que els ho faciliten”.

“Aquí és on són els hospitals que ens falten. Aquí és on són les nòmines de tots els professors, bombers i funcionaris de més que necessitem. Cada cop que un polític o un líder empresarial dona les culpes a la “manca de diners” per pagar els danys climàtics i la innovació, per més i millors llocs de treball, per una recuperació post-COVID justa, per més ajuda a l’estranger, ja saben on buscar”.

“Els paradisos fiscals costen als governs de tot el món 427.000 milions de dòlars cada any. Això és l’equivalent al salari anual d’una infermera cada segon de cada hora, cada dia. Els contribuents ordinaris n’han de pagar els plats trencats. Els països en desenvolupament són els més afectats, proporcionalment. Les empreses i les persones més riques que fan servir els paradisos fiscals superen les que no ho fan. Els paradisos fiscals també ajuden que floreixin la delinqüència i la corrupció”.

“Les promeses dels governs de posar fi als paradisos fiscals encara són molt lluny de complir-se. No podem permetre que els paradisos fiscals continuïn ampliant la desigualtat global fins a un punt crític mentre el món experimenta l’augment de la pobresa extrema més gran en dècades”.

140 països participen actualment en les negociacions fiscals internacionals sota el paraigua de l’OCDE-G20. Aquestes converses fa deu anys que duren, però el màxim que han aconseguit és proposar un tipus mínim del 15% en l’impost de societats, proper als tipus nominals que ja ofereixen Irlanda, Suïssa i Singapur. Oxfam Intermón demana als governs que posin fi als paradisos fiscals:

L'ONG Oxfam Intermón assenyala que l'aprovació de l'IMV fa ara un any va ser un gran avanç per al sistema de benestar del nostre país, però considera que, amb millor disseny i major inversió, l’IMV podria cobrir a tota la població que actualment viu en situació de pobresa severa, és a dir, uns cinc milions de persones.

La destrucció d'ocupació a Espanya durant la pandèmia s'ha acarnissat amb els col·lectius més vulnerables i amb menys ingressos, segons denuncia Oxfam Intermón amb motiu del Dia Internacional de les persones treballadores que se celebra aquest dissabte. Aquests col·lectius són les persones joves i migrants, les dones i els que tenen els salaris més baixos.

El col·lectiu de les treballadores de la llar i les cures és un dels més castigats per la precarietat i la pobresa en el mercat laboral del nostre país. Segons estimacions d'Oxfam Intermón, de les més de 550.000 dones que treballen en l'ocupació de la llar, el 32,5% viu sota el llindar de la pobresa davant el 12% del conjunt de persones assalariades. D'elles, 1 de cada 6 està en situació de pobresa severa, és a dir, viu amb menys de l'equivalent a 16 euros a el dia, segons dades corresponents a 2019.

790.000 persones haurien caigut en la pobresa severa a Espanya a causa de la COVID-19, segons l'informe anual de desigualtat que publica l'ONG Oxfam Intermón amb motiu del Fòrum de Davos. El total de persones en aquesta situació, que són les que viuen amb menys de l'equivalent a 16 euros a el dia, podria arribar a la xifra de 5,1 milions de persones, fet que suposa un augment des del 9,2% registrat abans de la pandèmia fins al 10,86%.

L'ONG Oxfam Intermón ha analitzat les polítiques utilitzades durant la pandèmia pels governs de 126 països d'ingressos baixos i mitjans per ajudar a la població, ja sigui a través de prestacions per discapacitat, atur, menors a càrrec o pensions de jubilació. L'informe "Refugio en la tormenta", realitzat en col·laboració amb Development Pathways, conclou que cap de les transferències públiques ha estat prou elevada com per satisfer les necessitats bàsiques.

Segons un nou estudi que Oxfam Intermón presenta avui, la reducció de les emissions a la Unió Europea des de 1990 es deu a ciutadans i ciutadanes europeus d'ingressos mitjans i baixos, mentre que les de el 10% més ric no han fet sinó augmentar.

Després d'una dècada perduda, els pressupostos generals de l'estat (PGE) preveuen per 2021 un augment de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD): 513 milions més que, d'arribar a executar-se en la seva totalitat, suposarien un increment del 20% sobre el pressupost anterior.

En aquestes festes de Nadal atípiques, Oxfam Intermón convida al consum responsable i a gaudir de la llar amb una àmplia oferta de productes de comerç just pensats per a aquestes dates. Als clàssics pijames, cistelles nadalenques, torrons o mitjons de cotó orgànic i socialment responsables se sumen aquesta temporada mascaretes homologades i ecològiques, entre molts altres productes.

Després del pas de l'huracà Eta, milions de persones a Nicaragua, Hondures, Guatemala i El Salvador enfronten una nova situació d'emergència amb l'arribada de l'huracà Iota. Iota ha tocat terra aquesta matinada a Puerto Cabezas, Nicaragua, la mateixa zona en què l'huracà Eta va impactar fa uns dies.

Oxfam Intermón, juntament amb organitzacions locals amb les que treballa, ha començat a donar resposta humanitària a les persones més afectades per les inundacions i els forts vents produïts per l'huracà Eta a Nicaragua, Hondures i Guatemala.

20 de les 35 empreses més importants de la borsa espanyola van repartir més de 9.500 milions d'euros en dividends als seus accionistes malgrat la davallada en els seus beneficis i del risc de descapitalitzar les seves corporacions. Gairebé totes elles, a més, tenen presència en paradisos fiscals. Vuit empreses van optar en canvi per la cautela i van posposar el repartiment de guanys.

"Algunes de les mesures fiscals de el projecte", diu Lara Contreras, responsable d'incidència d'Oxfam Intermón, "suposen una major progressivitat de el sistema fiscal i la recerca de noves fonts d'ingressos en un moment en què aquests són tan necessaris". Contreras destaca la pujada a les rendes de capital superiors a 200.000 euros i a les de treball per sobre dels 300.000. "No obstant això, les rendes de capital encara estan infragravadas", apunta.

Els països més rics acumulen un deute de 5 bilions d'euros amb els més pobres com a conseqüència de l'incompliment del compromís de destinació el 0,7% de la Renda Nacional Bruta a l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD), subscrit fa 50 anys. Aquest deute amb el món en desenvolupament és nou vegades més gran que tot el deute que l'Àfrica Subsahariana té en l'actualitat amb governs, organismes internacionals i el sector privat.

Les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia podrien incrementar en més d'1,1 milions les persones en situació de pobresa a Espanya si no s'adopten més mesures, segons nous càlculs d'Oxfam Intermón. Amb aquest augment, el nombre total arribaria a assolir els 10,9 milions de persones, passant del 20,7% de la població abans de la COVID-19 al 23,07% després dels efectes del coronavirus. A nivell internacional l'organització destaca que, per primera vegada en 20 anys, creixerà la pobresa extrema.

Oxfam Intermón proposa en un nou informe mesures fiscals urgents, que es vegin reflectides en els pressupostos de 2021, i d'altres a mig termini, per sostenir els serveis públics i pal·liar l'impacte socioeconòmic de la pandèmia a Espanya. Les mesures van encaminades a gravar la riquesa, el capital i les grans empreses.

Declaracions de Marissa Ryan, directora de la oficina de Oxfam Intermón en la UE:

L'1% més ric de la població mundial ha estat responsable de més del doble de la contaminació per carboni que la meitat més pobra de la humanitat, conformada per 3.100 milions de persones, durant el quart de segle en què les emissions han arribat a nivells sense precedents.

Oxfam Intermón i el Consell Grec per als Refugiats (el seu soci local a Lesbos), demanen una investigació sobre el paper de la UE en la protecció de les persones refugiades i la consegüent tragèdia humanitària que es desenvolupa des de fa anys a l'illa.

Els 21 milmilionaris de l'Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord, tots ells homes, van veure augmentar la seva riquesa en gairebé 10 mil milions de dòlars des del començament de la crisi de la COVID-19, gairebé el doble de la quantitat estimada necessària per reconstruir la capital destrossada del Líban; mentre que 45 milions més de persones a la regió es podrien veure empeses a la pobresa com a resultat de la pandèmia, segons assenyala un nou informe d'Oxfam Intermón publicat avui.

Oxfam Intermón està treballant amb els seus socis locals per respondre a l'emergència provocada per l'explosió de Beirut i ajudar als que han perdut les seves llars i els seus mitjans de vida.

Milers de persones al Iemen podrien estar morint per casos no detectats de còlera, ja que la COVID-19 ha posat en situació límit les instal·lacions de salut del país i les persones no estan acudint als centres de tractament per por del virus, ha advertit Oxfam Intermón avui.

L’Amèrica Llatina, la regió més desigual del món, s'ha convertit en el nou epicentre de la pandèmia. A la greu situació sanitària, se suma una crisi alimentària i econòmica que amenaça de tirar per la borda els progressos socials dels últims anys. Els esforços dels governs per combatre el coronavirus i salvar vides s'estan veient frustrats per la desigualtat, profundament arrelada.

Aquesta situació està provocant que el virus aprofundeixi encara més en l'enorme bretxa entre els més rics i la resta de la població, segons es desprèn de l'informe "Qui paga el compte?", publicat avui per Oxfam (Oxfam Intermón a Espanya).

El col·lectiu de persones migrants és un dels més castigats pels efectes de la crisi de la Covid-19, segons les recents estimacions d'Oxfam Intermón, que demana una regularització extraordinària de les persones en situació irregular, així com garanties d'accés a treball digne i a l'ingrés mínim vital per a les persones migrants.  

En el seu nou informe publicat avui, El virus del hambre, Oxfam Intermón alerta que, a finals d'any, la fam provocada per la COVID-19 podria causar la mort de fins a 12.000 persones al dia, més que la mateixa malaltia. La taxa de mortalitat diària per COVID-19 a nivell mundial va arribar al seu cim a l'abril de 2020, amb una mica més de 10.000 morts diàries.

La temporalitat i la parcialitat del mercat laboral espanyol determinen que Espanya sigui un país altament desigual. Segons l'últim informe de l'ONG Oxfam Intermón, Essencials, la precarietat afecta amb especial força els qui durant la pandèmia s'han revelat com a imprescindibles per cuidar i salvar les nostres vides. L'organització proposa una bateria de mesures perquè les i els treballadors estiguin al centre de la reconstrucció.

La crisi socioeconòmica causada per la pandèmia deixa a Espanya una empremta desigual i injusta que, a llarg termini, pot ser més greu que la pandèmia en si mateixa, segons es dedueix de l'últim informe de l'ONG Oxfam Intermón, "Una reconstrucció justa i necessària és possible ". 

L'ONG Oxfam Intermón, en el seu compromís per reduir la desigualtat i la pobresa, ha ampliat la seva activitat a Espanya amb un programa d'emergència per mitigar les conseqüències socioeconòmiques de la Covid19 entre famílies i col·lectius en situació de vulnerabilitat. L'organització, que treballa des de 2016 en coordinació amb associacions i xarxes d'àmbit nacional, ha fet un pas més per fer front a la situació de necessitat provocada per la pandèmia.

"Durant anys les grans plataformes digitals i globalitzades han aconseguit pràcticament no pagar res gràcies a les escletxes d'un sistema fiscal internacional obsolet i desfasat", explica Íñigo Macías, coordinador d'investigacions i expert en fiscalitat d'Oxfam Intermón. "Operar aquí, però declarant els beneficis en territoris de baixa o nul·la tributació, és un joc d'enginyeria fiscal que s'havia convertit pràcticament en norma al sector".

La confederació internacional Oxfam està impulsant canvis profunds per assegurar que les persones més vulnerables amb què treballa tenen una vida millor.

Oxfam Intermón considera que la posada en marxa d'un Ingrés Mínim Vital per a les famílies en situació de més vulnerabilitat és un avanç transcendental en la lluita contra la desigualtat a Espanya. Fins ara és l'únic país de la Unió Europea que no té una renda estatal per a llars empobrides com la que l'actual Govern s'ha compromès a posar en marxa.

En el seu nou informe El conflicte en temps del coronavirus, Oxfam Intermón recopila actes d'agressió i de combat per part de diversos actors en països assolats pels conflictes des que va començar la pandèmia. L'organització denuncia que les armes continuen arribant a les zones de conflicte, fet que es suma a anys de poca inversió en esforços per consolidar la pau.

L'organització humanitària i de desenvolupament Oxfam Intermón té des d'avui nou Director General. Es tracta de Franc Cortada, un enginyer de camins amb més de 20 anys de trajectòria en el món de la cooperació i les emergències.

Les conseqüències econòmiques de la pandèmia del coronavirus podrien arrossegar a 500 milions de persones més a la pobresa si no es prenen mesures urgents per rescatar els països en desenvolupament, alerta Oxfam Intermón.

El pla, que compta amb cinc mesures, ajudaria els països pobres a evitar la propagació de la malaltia i a reforçar la capacitat dels seus sistemes de salut per tractar les persones afectades.

El Govern està posant en marxa mesures econòmiques i socials en la crisi provocada pel COVID-19 que van en la direcció adequada, però segons Oxfam Intermón fan falta mesures socials i econòmiques més específicament adreçades als col·lectius més vulnerables com són, les famílies sense ingressos, les persones migrants i les treballadores de la llar, així com els treballadors temporals i els empleats més precaris en general, als que no pot oblidar ni ara ni durant la recuperació. És important repartir el risc econòmic de forma justa entre persones treballadores, empreses i Estat.

L'acord entre la UE i Turquia, aconseguit fa quatre anys, ha provocat que aproximadament 40.000 persones que busquen asil estiguin atrapades en terribles condicions en els cinc camps de persones refugiades de les illes gregues, multiplicant per sis la capacitat oficial d'aquests camps. La recent disputa entre la UE i Turquia agreujarà el que ja és el pitjor desastre humanitari d'Europa, segons denuncien Oxfam Intermón i el Consell Grec per als Refugiats (GCR).

El nostre treball sobre el terreny, gestionat principalment per personal local, continua, però no hi ha dubte que es veurà cada vegada més afectat. De moment, estem augmentant la distribució de sabó i la instal·lació de sistemes per al rentat de mans en entorns d'alt risc, com els camps de persones refugiades. A la Xina, a través de les nostres organitzacions sòcies, i a Hong Kong, hem distribuït mascaretes i també aliments per a la població més vulnerable.

Oxfam Intermón i el diari 20minutos convoquen la VI Edició del Premi Avançadores que reconeix la tasca de dones que construeixen un futur millor, més just i igualitari, per totes les persones a l’Estat espanyol. El premi serà lliurat a la seu d'Ibercaja a Madrid, el 6 de març. 

Es tracta d'un premi de convocatòria oberta, al qual qualsevol persona pot presentar, a través de la pàgina web d'Oxfam Intermón, la candidatura d'una dona a la qual consideri avançadora pel seu treball en una causa que promogui la igualtat, la lluita contra la pobresa o els drets de les dones. Les candidatures es poden presentar fins el 24 de febrer de 2020. 

El Premi Avançadores és una oportunitat per reconèixer públicament a dones amb lideratge social, amplificar les causes que defensen i reforçar el seu paper i el d'altres dones avançadores. Es poden presentar les pròpies avançadores o qualsevol que conegui a una i vulgui promoure la seva figura i la seva causa. 

En anteriors ocasions el premi ha recaigut en dones que lideren projectes de molt diferent naturalesa. L'última va ser Rafaela Pimentel, per la seva defensa del col·lectiu d'empleades de llar, del qual forma part. En edicions anteriors es va premiar la científica Anna López Navajas, doctora per la Universitat de València que treballa des de fa anys per visibilitzar el paper de les dones en la ciència i la cultura, a Mariu d'Errico, voluntària i fundadora de Acope, un associació de suport a dones preses, a Mabel Lozano, activista i autora de documentals contra el tràfic de dones o Sagrario Mateo, supervivent de violència de gènere que va crear la primera associació en defensa de les dones maltractades a Pamplona, ​​Navarra. 

Entre les finalistes de les diverses edicions es van trobar Cristina Aranda, per la seva promoció de la tecnologia entre les dones perquè tinguin les mateixes oportunitats, Dialla Diarra pel seu treball per millorar l'autonomia de les dones africanes del municipi de Banyoles, la forense pionera de la lluita contra la violència masclista María Dolores Calvo Navarro, l'advocada Lorena Moncholí per la seva defensa dels drets de les dones en l'entorn sanitari, la investigadora sobre migracions María José Castaño Reyero pels seus estudis sobre tracta de dones, i la comunicadora Isabel Mastrodomenico per la seva aportació a una comunicació amb valors feministes. 

El jurat d'aquesta edició del Premi Avanzadoras està format per Encarna Samitier, directora del diari 20minutos; Laura Hurtado, directora de Comunicació d'Oxfam Intermón; Maria Andreu, directora de l'oficina de Parlament Europeu a Espanya i impulsora de la iniciativa 'On són elles' i Irene Milleiro, directora gerent de la Fundació Change.org. Les bases del concurs poden consultar-se en la pàgina web d'Oxfam Intermón. 

La decisió del jurat es donarà a conèixer el proper 28 de febrer i el guardó es lliurarà el 6 de març a Madrid.

La guanyadora rebrà un reconeixement públic de la seva tasca i una il·lustració original, així com el disc-llibre Avançadores, una obra que recull històries reals de 12 dones de tot el món, comptades a través de la paraula, la il·lustració i la música per artistes com Ana Belén, Estrella Morente, Sole Giménez, Leonor Watling, Carmen Sarmiento, Rosa Montero, Coque o Sonia Pulido. 

Oxfam Intermón treballa des de fa més de 30 anys a favor dels drets de les dones i contra la discriminació i la violència de gènere. L’organització dóna suport a dones de tot el món perquè aconsegueixin més presència i lideratge en els espais de decisió i de poder i en l'àmbit econòmic o social. L'ONG també denuncia legislacions, creences i actituds que obstaculitzen la igualtat i la realització plena de nenes i dones, contra les violències masclistes a Amèrica Llatina o sobre dones i pobresa laboral a Europa. 

El diari 20minutos, pertany a Henneo, un dels principals grups de comunicació de l’Estat espanyol, format per un ampli conglomerat d'empreses i amb més de 1.800 treballadors i treballadores. 20minutos és el tercer diari d'informació general més llegit a l'Estat i líder absolut a Madrid des de l'any 2003 segons les dades d'EGM. En la seva versió online compta amb més de 17 milions d'usuaris únics, sent el 3er diari més llegit des de dispositius mòbils (Comscore). 

El projecte Avançadores busca mostrar a la societat el treball de les dones de l’Estat i de tot el món per millorar les seves vides i les dels qui les envolten i per aconseguir una societat més justa i feminista. 

Espanya és la quarta economia de la UE, però les taxes de pobresa i desigualtat són de les més grans del nostre entorn. Oxfam Intermón llança una proposta de renda garantida (RG) que permetria, amb 6.400 milions d'euros a l'any (el 0,55% del PIB), treure a quatre milions de persones de la pobresa severa.

La plaga de llagostes acaba d'arribar a dos nous districtes al nord d'Uganda, continua afectant Kenya, Etiòpia i Somàlia, i amenaça al Sudan i Sudan d'al Sud. També hi ha informes de la seva arribada a Tanzània.

Franc Cortada serà el nou director general d'Oxfam Intermón. Així ho ha anunciat el Patronat de l'organització després d'un rigorós procés de selecció per a cobrir el càrrec de la direcció general per finalització de mandat.

Un equip d'il·lustradors està realitzant al llarg d'aquest dijous quatre murals en una intervenció artística d'Oxfam Intermón a CaixaForum Madrid per cridar l'atenció sobre les conseqüències de la pobresa a tot el món i la importància de seguir treballant per eradicar-la.

Organitzacions socials i no governamentals valoren positivament les mesures d'ocupació, protecció social i fiscalitat que conté el pacte de govern entre Psoe i Unidas Podemos. Consideren que, de complir-se, el pacte contribuirà a reduir notablement la creixent desigualtat entre rics i pobres a Espanya, però exigeixen a Pedro Sánchez que, durant la investidura, anunciï mesures addicionals i concreti amb detall les que ja figuren en el pacte.

Les emissions de CO2 per consum del 10% de les llars més riques d'Espanya superen 2,3 vegades les del 10% més pobre, segons ha anunciat avui Oxfam Intermón, i adverteix que la desigualtat extrema i l'emergència climàtica mantenen una estreta relació. Mentre els més rics són qui més emissions per consum emeten, els més vulnerables són qui més pateixen els impactes derivats de la crisi climàtica i els que compten amb menys recursos per adaptar-s'hi.

Oxfam ha alertat avui que durant l'última dècada els desastres provocats pel clima han estat la principal causa de desplaçament intern a nivell mundial, obligant a més de 20 milions de persones a abandonar les seves llars cada any.

Oxfam Intermón posa a l'abast dels consumidors i les consumidores per aquest Nadal productes de comerç just de gran qualitat amb els quals fer regals responsables, social i mediambientalment. Un ampli ventall de productes composa aquesta oferta, entre els quals destaquen els pijames i mitjons produïts amb cotó 100% orgànic i de comerç just, així com bosses i fulards, tots de la nova col·lecció de moda i complements sostenibles "Somnis de cotó" de la marca Veraluna. Amb la seva compra, milers de productors i productores d'Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica milloren les seves condicions de vida.

Més de 52 milions de persones a 18 països de l'Àfrica meridional, oriental i central s'enfronten a nivells de fam similars als d'una crisi, provocats per fenòmens meteorològics extrems i agreujats per la pobresa i el conflicte. En algunes zones és la segona sequera extrema a la qual s'enfronten en quatre anys. És fins i tot pitjor que la desencadenada per El Niño el 1981.

Representants de més de 500 organitzacions socials de diferents àmbits agrupades en la plataforma Polétika (Política + Ètica) han acudit a les portes del Congrés per denunciar la paràlisi actual i demanar als partits polítics "que treballin per aconseguir un país més equitatiu i sostenible". La plataforma alerta de la confluència "sense precedents" d'una crisi social, econòmica i ambiental que requereix resposta urgent.

Les empreses de l'IBEX 35 propicien l'augment de la desigualtat a causa de les enormes diferències salarials, a la bretxa salarial de gènere, de la insuficient proporció dels seus guanys que paguen d'impostos i l'alt percentatge de beneficis que destinen al pagament de dividends als seus accionistes. És la conclusió principal de l'informe "Qui fa les parts", elaborat per Oxfam Intermón, que ha analitzat el comportament de les 35 empreses que cotitzen en borsa per proporcionar, per primera vegada, una panoràmica de l'empremta que deixen sobre la desigualtat.

Les polítiques d'externalització de fronteres a Níger són ineficaces, augmenten els perills per a les persones migrants i vulneren drets humans. Així ho afirma l'estudi "Níger gendarme d'Europa. Conseqüències de l'externalització de fronteres al Sahel ", que ha presentat avui Oxfam Intermón.

L'organització internacional fa una crida als governs a donar suport a la resposta humanitària que actualment compta amb tan sols un terç dels fons que necessita, impossibilitant la provisió d'ajuda a totes les persones damnificades i la prevenció d'una crisi humanitària encara més gran.

Les defensores dels drets agraris, ambientals i territorials a Colòmbia corren un greu perill, segons denuncia una campanya internacional que busca la seva protecció i que llancen avui Oxfam Intermón i altres organitzacions. En el primer trimestre de 2019 els atacs contra elles han augmentat un 97% respecte al mateix període de l'any anterior. 55 defensores han estat assassinades a Colòmbia des de 2016.

El Patronat d'Oxfam Internacional ha nomenat José María "Chema" Vera director executiu interí d'Oxfam Internacional. Vera, actualment director general d'Oxfam Intermón (Espanya), assumirà aquest lloc per un període d'aproximadament sis mesos, durant el qual el comitè de selecció creat pel patronat d'elegir la persona que substituirà Winnie Byanyima de forma definitiva.

Aquest canvi coincideix amb els últims mesos del seu mandat, de manera que acabem d'iniciar un procés de selecció per a cobrir el lloc de Direcció General.

Mentrestant, Pilar Orenes, Directora Adjunta i responsable del Departament de Persones i Organització de la institució assumirà la Direcció General d'Oxfam Intermón a totes les funcions del lloc de forma interina.

L'organització Oxfam (Oxfam Intermón a Espanya) diu que el govern de Moçambic està actuant ràpidament per establir centres de tractament de còlera a la devastada ciutat de Beira, però que la comunitat internacional ha d'oferir més diners en efectiu per donar-li suport. Dels 281 milions de dòlars que ha demanat Nacions Unides en la seva crida per a aquesta crisi, només s'ha finançat fins ara el 17%.

Cimera del G7 a Biarritz, França

La cançó Aigua ha arribat al milió de visualitzacions a Youtube, aconseguint el repte plantejat per aquesta campanya a benefici de l'ONG Oxfam Intermón. La música ha estat composta per Shuarma, la lletra és de Shuarma i del poeta Benjamín Prado i la cançó està interpretada per Elefantes i Manolo García.

BECA OXFAM FUNDACIÓN GABO

Al fil de la investigació publicada avui pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ, per les sigles en anglès) que afirma que empreses multinacionals fan ús del paradís fiscal de Maurici per eludir el pagament de milions de dòlars en impostos al continent africà ,Oxfam Intermón recorda que els paradisos fiscals també drenen l'economia espanyola.

La cançó Agua , composta per Shuarma, amb lletra de Shuarma i Benjamín Prado i interpretada per Elefantes i Manolo García, contribuirà a la feina d'Oxfam Intermón per portar aigua neta a poblacions que la necessiten.

Un any després que Mosul fos reprès d’ISIS, milers de persones encara no poden tornar a casa seva ja que parts de la ciutat romanen severament malmeses i no tenen aigua corrent o electricitat, ha dit avui Oxfam.

Balanç de la dècada

Les amenaces i assassinats, lligats a la defensa de la terra i els recursos naturals davant interessos econòmics que marginen la població local

S'espera que els ministres de Finances del G-20, reunits a Fukuoka, Japó, demà i diumenge, donin llum verda a un nou pla de treball per al sistema fiscal internacional. És la primera vegada que els països posen sobre la taula propostes de reforma radicals que suposin un canvi estructural: on han de tributar els beneficis de les empreses i l'adopció d'un tipus efectiu mínim en l'impost de societats a nivell mundial. 

Pla d'acció

BECA OXFAM FNPI

Trailwalker va tancar la seva novena edició a Girona

distribució d'ajuda d'emergència

Madrid, 16 de febrer de 2017. Al 2010, Haití patia una de les seves pitjors catàstrofes, un terratrèmol va provocar la mort de 220.000 persones i prop d'un terç dels seus 10 milions d'habitants es van veure afectats. Tres anys més tard, el Tifó Haiyan va assolar Filipines i es va cobrar la vida de 10.000 persones; mentre que al 2015 l'ebola s'expandia per Àfrica occidental causant més de 10.000 morts. El mateix any, un devastador terratrèmol sacsejava el Nepal, on van morir 9.000 persones, 22.000 van quedar ferides i més de 3 milions es van veure afectades. Països destrossats, vides destruïdes i una infinitat de sol·licituds d'ajuda a les quals donar resposta.