Els deu homes més rics del món han més que duplicat la seva fortuna, que ha passat de 700.000 milions de dòlars a 1,5 bilions de dòlars (1.300 milions de dòlars al dia) durant els dos primers anys d’una pandèmia que ha empitjorat els ingressos del 99% de la humanitat i ha empès a la pobresa més de 160 milions de persones.
“Si aquests deu homes demà perdessin el 99,999% de la seva riquesa, continuarien sent més rics que el 99% de les persones del planeta”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón. “Actualment, acumulen sis vegades més riquesa que els 3.100 milions de persones més pobres del món junts.”
Al nou informe d’Oxfam Intermón Les desigualtats maten, publicat avui amb motiu de l’“Agenda de Davos” del Fòrum Econòmic Mundial, l’organització afirma que lluitar contra les desigualtats evitaria la mort de 21.000 persones al dia, o dit d’una altra manera, d’una persona cada quatre segons. Es tracta d’estimacions conservadores basades en el nombre de morts causades globalment per la manca d’accés a serveis de salut, la violència de gènere, la fam i la crisi climàtica.
“No ha resultat mai més urgent posar fi a unes desigualtats tan violentes i obscenes, trencant amb l’acumulació de poder i de riquesa extrema de les elits. No hi ha marxa enrere, és el moment d’impulsar mesures fiscals per redistribuir aquests beneficis extrems i que es reintegrin a l’economia real per així salvar vides”, afegeix Franc Cortada.
Des de l’inici de la pandèmia, a nivell mundial els milmilionaris han augmentat la seva fortuna en cinc bilions de dòlars, més que en els darrers 14 anys acumulats. Es tracta de l’increment de la riquesa dels milmilionaris més gran des que es tenen registres. Si, per exemple, s’apliqués un impost excepcional del 99% sobre la variació de la riquesa generada des del començament de la pandèmia pels deu homes més rics, serviria per produir suficients vacunes per a tothom, així com per finançar serveis de salut i protecció social universals, dotar de recursos les mesures d’adaptació climàtica necessàries i reduir la violència de gènere en més de 80 països. I, tot i així, aquests homes continuarien tenint 8.000 milions de dòlars més que abans de la pandèmia.
“Hi ha qui ha tingut una pandèmia de luxe. Mentre que els bancs centrals i els governs dels països rics injectaven bilions de dòlars per salvar l’economia, una gran part sembla haver acabat a les butxaques dels més rics, que s’han aprofitat de l’auge dels mercats borsaris i altres actius. El resultat, més riquesa per a uns quants i més deute públic per a tothom. S’estima que la desigualtat entre països creixerà per primera vegada en una generació. Les vacunes són un imperatiu i una condició de mínims necessària perquè qualsevol país pugui encarar la recuperació, tot i que encara hi ha milions de persones al món que no tenen accés ni a una dosi”, afegeix Cortada.
Aquesta pandèmia s’aprofita de les desigualtats existents i ha posat de manifest la violència econòmica que s’acarnissa sobretot amb les dones i les nenes, així com amb les persones en situació d’exclusió i pertanyents a grups racialitzats. Cada nova onada de la COVID-19 fa que augmenti el pes del treball d’atencions no remunerades que recau sobre les dones i les nenes.
Ara es trigarà 135 anys a tancar la bretxa de gènere, i no 99 anys, com s’estimava abans de la irrupció de la pandèmia. El 2020, les dones van perdre 800.000 milions de dòlars en ingressos, i hi ha 13 milions menys de dones amb feina ara que el 2019. La riquesa conjunta de 252 homes és més gran que la dels mil milions de dones i nenes que viuen a l’Àfrica, l’Amèrica Llatina i el Carib.
La crisi sanitària generada per la COVID-19 afecta especialment grups de persones racialitzades. Als Estats Units, avui 3,4 milions de persones negres estarien vives si tinguessin la mateixa esperança de vida que la població blanca del país, cosa que està directament vinculada al llegat històric del racisme i el colonialisme.
A Espanya, la pandèmia plou sobre mullat. Les polítiques d’austeritat implementades durant la crisi anterior van suposar un descens continuat de la despesa sanitària pública total. Els anys de dinamisme econòmic previ a la COVID-19 no es van traduir en una recuperació d’aquests recursos. “No ens podem permetre veure com s’ensorra el nostre sistema públic de salut, mentre que uns quants veuen augmentar la seva riquesa. No és just.” afirma Cortada.
La COVID-19 no ens pot fer oblidar la crisi climàtica, que amenaça? el benestar de la ciutadania, especialment de les persones més vulnerables. Lluitar contra el canvi climàtic suposa abordar la desigualtat, ja que les emissions de carboni de l’1% més ric superen més del doble les de la meitat més pobra de la humanitat.
Cap a una transformació social justa
L’informe assenyala com les dues economies més importants del món (els Estats Units i la Xina) ja han començat a plantejar-se polítiques per reduir les desigualtats, incloent-hi l’aplicació de tipus impositius més elevats a les persones riques i mesures per posar fi als monopolis. “Això ens permet tenir una certa esperança que pugui sorgir un nou consens econòmic. La lluita contra la desigualtat ha de ser un element fonamental del rescat econòmic i els esforços de recuperació”, diu Franc Cortada.
“Els Governs mundials han de garantir que les persones i les empreses més riques paguin els impostos que en justícia els corresponen i invertir aquests recursos recaptats en serveis de salut i protecció social universals, en mesures d’adaptació al canvi climàtic, i en prevenció de la violència de gènere, així com assegurar un accés universal a les vacunes contra la COVID-19. Així mateix, és fonamental definir polítiques que garanteixin que les dones, les persones racialitzades i altres grups oprimits estiguin representats en tots els espais de presa de decisions”, subratlla Cortada.
Oxfam Intermón recomana al Govern espanyol:
– Aprofitar l’oportunitat que brinda el proper Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària que està elaborant el comitè de persones expertes per avançar en la progressivitat i la suficiència del sistema tributari espanyol en conjunt.
– Garantir que els fons de recuperació de la Unió Europea (NGUE) siguin una oportunitat real i efectiva per reduir les desigualtats, combatre els efectes del canvi climàtic i beneficiar la població que es troba en més risc de vulnerabilitat.
– Reforçar les polítiques de protecció social, que durant la pandèmia s’han demostrat essencials per reduir les bretxes socials existents al nostre país i que llasten el seu potencial en moments de recuperació econòmica. Oxfam Intermón insta a prosseguir en l’aposta per ampliar la cobertura i reforçar els sistemes de garanties de rendes.
– Continuar millorant la inversió en sanitat i educació, que s’han revelat com a realitats imprescindibles en la materialització dels drets socials, especialment d’aquells grups més vulnerables i que garanteixen que ningú es quedi enrere amb independència del seu entorn socioeconòmic.