El personal d'Oxfam Intermón expert en proveïment d'aigua s'està veient obligat a perforar pous més profunds, cars i que requereixen més manteniment per a algunes de les comunitats més pobres del món; tanmateix, cada vegada és més comú trobar-hi només reserves d'aigua esgotades o molt minses o contaminades.
Amb motiu de l'inici de la Setmana Mundial de l'Aigua, Oxfam ha publicat avui “Dilemes sobre l'aigua”, el primer d'una sèrie d'informes sobre aquesta crisi, cada vegada més greu i principalment causada per l'escalfament global generat per les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. L'informe tracta els impactes del canvi climàtic en la seguretat hídrica en diferents regions, la qual cosa provocarà un augment de la fam, les malalties i els desplaçaments.
Nafkote Dabi, responsable de polítiques sobre canvi climàtic d'Oxfam, assenyala: “Si bé els causants de l'escalfament global son el petroli, el carbó i el gas, el seu impacte es tradueix, principalment, en una crisi de l'aigua a nivell global. Això suposa una de les majors amenaces per a la humanitat i provocarà un augment de la fam, les malalties i els desplaçaments, especialment en aquells països i comunitats menys preparats per al canvi climàtic.”
La responsable d'Aigua i Sanejament d'Oxfam a Àfrica, Betty Ojeny, a primera línia de la resposta a la sequera a l’Àfrica Oriental, afirma: “Un de cada cinc pous que construïm a la regió on treballo resulta estar sec o l'aigua que conté no és potable. Hem de construir pous més profunds en sòls endurits per la calor, la qual cosa encareix les feines de perforació. A més, som en un moment en què el finançament de donants per al proveïment d'aigua ha minvat”.
“Hem hagut de recórrer a sistemes de dessalinització de l'aigua molt cars que, a més, tendeixen a donar problemes tècnics, especialment en terrenys tan hostils com aquests. Estem presenciant els efectes del canvi climàtic, i aquests problemes continuaran empitjorant,” afirma Ojeny.
Ojeny forma part de l'equip d'Oxfam al capdavant de la que actualment és la seva major resposta humanitària a l’Àfrica Oriental, on més de 32 milions de persones es troben en situació de fam aguda i inanició després d'una prolongada sequera que dura ja cinc temporades, agreujada pels conflictes i la pobresa. En altres zones de la mateixa regió, les pluges impredictibles i inundacions sobtades estan destruint els cultius de la població i els seus mitjans de vida.
“L'escalfament global està provocant desastres, com ara inundacions o sequeres, cada vegada més greus i freqüents, una situació que continuarà empitjorant en els anys vinents. La gran falta d'inversió per a reforçar els sistemes de proveïment d'aigua està deixant molts països exposats a aquestes catàstrofes”, afirma Dabi.
Segons l'informe, abans del 2040, l’Àfrica Oriental podria patir un augment del 8 % de les precipitacions, amb constants inundacions i sequeres que provocarien un augment del 30 % de l'escolament superficial, la qual cosa podria ser catastròfica. Aquest fenomen arrossega els nutrients de sòls molt castigats i destrueix les infraestructures. L'informe estima que entre 50 i 60 milions de persones més podrien contreure malària d'aquí a 2030, i assegura que la regió d'Àfrica Occidental s'enfrontarà a problemes similars derivats d'aquesta mateixa crisi. Totes dues regions s'enfronten a onades de calor d'un 8 a un 15 % més intenses i baixades de l'11 al 15 % en la productivitat laboral, a més de migracions massives, un augment de la pobresa i la fam, modificacions en les collites i pèrdua de bestiar, i altres conflictes provocats per l'aigua.
“Ja estem veient com molts dels sistemes d'aigua instal·lats per Oxfam s'estan quedant obsolets, ja que, a causa de la sequera, les comunitats que depenen del pasturatge es veuen obligades a migrar en cerca de terres de pastura. Aquests fets estan afectant la gestió comunitària de l'aigua, un aspecte clau per a la sostenibilitat i la millora de la capacitat de resiliència de la població”, afirma Ojeny.
“Al Sudan del Sud ja estem veient instal·lacions de sanejament i pous totalment destrossats, coberts per l'aigua a causa de les inundacions, la qual cosa els deixa inutilitzables. L'augment de malalties transmeses per l'aigua, com el còlera, està exercint una greu pressió no sols en la nostra labor en matèria d'aigua i sanejament, sinó també en les nostres feines en matèria de salut pública”, assegura.
Al mateix temps, l'informe afirma que la regió d'Orient Mitjà sofrirà un marcat descens de pluges de cara a 2040, la qual cosa afectarà els nivells de l'aigua i l'escolament dels rius, agreujant la inseguretat alimentària. Les onades de calor s'incrementaran un 16 %, la qual cosa generarà una caiguda de la productivitat laboral del 7 %, juntament amb un augment dels preus de l'aigua a causa de l'alta demanda.
Mentrestant, alguns països d'Àsia es veuran cada vegada més afectats per la pujada del nivell de la mar, que podria sobrepassar el mig metre de cara a l’any 2100. A més de l'escolament del terreny i el desglaç de glaceres, això podria afectar els aqüífers subterranis, especialment en zones costaneres en les quals hi viuen centenars de milions de persones. L'informe també preveu més onades de calor a l’Àsia (8 %) i un descens de la productivitat laboral del 7 %, la qual cosa suposarà un augment de la pobresa i els moviments migratoris. Així mateix, afirma que algunes malalties com la malària o el dengue podrien augmentar fins a un 183 %, una xifra esgarrifosa.
Tot plegat tindrà efectes col·laterals que afectaran la productivitat i les fonts d'aliments de la població, agreujant la fam. Oxfam calcula que en deu dels llocs més afectats per la crisi climàtica a nivell mundial, el 2050 la fam crònica haurà augmentat un terç a conseqüència del canvi climàtic, la qual cosa significa que 11,3 milions de persones més passaran fam en comparació amb un escenari sense canvi climàtic, unes xifres que s'allunyen de l'objectiu “fam zero” de Nacions Unides.
A més, l'informe afirma que aquesta crisi s'ha vist agreujada per dècades d'inversió insuficient en sistemes de proveïment d'aigua i una mala gestió d'aquest recurs, a més de l'erosió, la contaminació i l'ús excessiu d'aqüífers subterranis. Actualment, milions de persones desfavorides es veuen obligades a fer front a les conseqüències negatives del canvi climàtic sense comptar amb els recursos necessaris. L'any passat, només es va aconseguir el 32 % dels 3800 milions de dòlars necessaris per finançar la totalitat de les crides humanitàries de Nacions Unides, i els països més exposats a la inseguretat del proveïment de l'aigua no estan invertint en infraestructures per a això.
“Els pitjors escenaris, que havíem d'intentar evitar, ja són una realitat. Tenint en compte la trajectòria actual de les emissions i la indiferència de la classe política, milers de milions de persones veuen perillar el seu futur a causa d’aquesta crisi del proveïment de l'aigua. Els països rics més contaminants han de reduir les seves emissions de manera dràstica i immediata, i aportar fons per a finançar la construcció d'infraestructures per al proveïment de l'aigua en les comunitats més pobres”.
“Encara som a temps de canalitzar la situació si ens ho proposem, però hem d'actuar ja. Els Governs han de replantejar radicalment les seves prioritats i centrar l'atenció i el finançament en els sistemes de proveïment d'aigua. Han d'afanyar-se a aconseguir l'objectiu de Nacions Unides de destinar 114 000 milions de dòlars a l'any al finançament del sector del proveïment d'aigua, el sanejament i la higiene, amb la finalitat de salvar vides en l'actualitat i contribuir a la resta d'objectius de Nacions Unides de cara a 2030”, afirma Dabi.