HONDURES: UN VIATGE QUE VA CANVIAR LA MIRADA DELS NOSTRES SOCIS I SÒCIES

Van conèixer als companys d'Oxfam Hondures a les oficines de Tegucigalpa. L’equip estava feliç de conèixer als socis que col·laboren per a que puguin dur a terme el treball en terreny i els col·laboradors contents de veure i conèixer de primera mà als professionals que vehiculen la seva ajuda. George Redman, el director, va fer un resum de l’activitat d’Oxfam al país, i el perquè de l’enfoc de gènere que tenen la majoria dels projectes en què participem.

Van visitar un refugi per a dones víctimes de violència domèstica. La situació de les dones a Hondures és terrible: més de 4.000 feminicidis en els darrers dos anys i un 96% resten impunes. En els refugis acullen a les dones que fugen de les violències donant-los una llar, les acompanyen per començar una nova vida, i a més es realitza una forta feina de pressió sobre el govern i el sistema judicial per aconseguir que es compleixin les lleis ja existents i la dotació de pressupost públic per a l’eradicació de la violència contra dones i nenes.

Més tard, a la Colònia Ramón Amaya, van fer una ruta pels comerços que han muntat o millorat un grup de dones amb l’ajuda de microcrèdits. Visitar una petita botiga, un punt de menjar per dur, una botigueta de bijuteria artesana, un establiment de manicura i un punt de venda de “soies” (refrigeri fet de farina de blat de moro fermentada i fregida) on la Clementina que va ensenyar a en Gilberto com elaborar les "soies", i tots les van poder tastar.

Per arribar a Amapala, un municipi de l’illa del Tigre, a la costa Pacífica del país, van agafar una barca. Els van rebre les companyes de CODDEFFAGOLF (Comitè per a la Defensa i el Desenvolupament de la Flora i la Fauna del Golfo de Fonseca) i els van explicar el treball que fan amb els grups de dones mariscadores per millorar les seves tècniques de pesca i el tractament del marisc  i el peix per a la seva venda.

I després, hores de viatge fins a Comayagua. Hondures és el segon país més gran de Centreamèrica i tenim projectes en gran part del territori, de manera que no hi ha altra que fer quilòmetres per a veure el màxim possible.

Un dia de grans emocions. Endinsant-se al territori Lenca, pel matí els reben les dones de l’ajuntament de Santa María de la Paz, que els expliquen com han aconseguit que el pressupost públic ha destinat a polítiques de salut, educació, protecció i empoderament de les dones realment s’inverteixi en aquests temes.

Jazmín i Mauricio, tècnics d’Oxfam, van acompanyar al grup a una de les 32 comunitats del municipi per a veure un projecte de dones apicultores.

A la tarda a La Esperanza, van visitar a la família de Berta Càceres, l’activista ambiental assassinada al 2016. Van parlar l seu dolor i de que seguiran la lluita que ella van començar, però també van recordar a la Berta tal com era, com a filla i com a germana . Es van acomiadar amb l’encàrrec de difondre la història de Berta Càceres per a que es faci justícia.

A San Marcos de la Sierra, un petit municipi rural al departament d’Intibucá. Xiomara, companya d’Oxfam, els esperava amb Las Hormigas, una organització de dones creades per fer valdre els seus drets, impulsant la participació en igualtat de condicions des del seu entorn. Els van explicar com el grup les ha ajudat i com la seva vida i el seu entorn han millorat. Són petites productores i artesanes, amb un pla, construir un mercat a San Marcos que els estalviï recórrer llargues distàncies i permeti augmentar els beneficis.

Camí a San Pedro Sula van descansar i van tenir temps per assimilar tot el que han viscut fins ara al llac Yojoa, un autèntic trosset de paradís.

Van conèixer un grup de dones treballadores de les maquiles (indústries tèxtils estrangeres que gaudeixen d’avantatges fiscals). La directora de CODEMUH els hi va explicar com es vulneren els drets a la indústria ‘maquilera’ d’Hondures. Aquesta organització de base dirigida per dones, impulsa i dóna seguiment de processos d’organització, capacitació, investigació, assessoria jurídica i atenció mèdica.

Dia de descans després d’una setmana carregada de visites i emocions. Van gaudir d’un passeig pel Parc Nacional Jeanette Kawas, que portar el nom d’una activista medi ambient que va salvar Punta Sal de l’explotació hotelera.

Un dia estrany, de comiats, la rutina matutina és la mateixa, matinar, esmorzar, pujar les maletes al sostre del “busito” i posar-se en ruta, però sabent que és diferent, la destinació és l'aeroport de Sant Pere. Fotos de grup i carrera per a arribar a l'última trucada…

Durant tot el recorregut per Hondures han rebut infinitat d'exemples de sacrifici, d'esforç, d'èxits i d'esperança. I també de mostres d'agraïment, d'afecte cap als qui, des de la distància solament geogràfica, feu possible que totes i cadascuna de les persones que han conegut durant el viatge, puguin millorar dia a dia les seves vides.

Gràcies a tot l'equip d'Oxfam Hondures per rebre'ls i guiar-los en aquesta aventura.

Per a nosaltres, com a part d'Oxfam Intermón, és molt especial poder traslladar-vos cada any aquestes experiències de viatge.

Però qui ho ha fet més especial, han estat els nostres companys i companyes de viatge. Milions de gràcies a Fernando, Elena, Dolors, Joan, Patricia, Íñigo, Gilberto i Juan per totes les emocions que heu posat a cada moment, per la vostra mirada crítica i constructiva, per la seva curiositat infinita, pel vostre compromís i solidaritat, i per la vostra confiança i proximitat.

Gràcies a totes les persones que viatjant o no, esteu fent possible que la vida de tantes persones canviï.