L’1% més ric acumula el 63% de la riquesa produïda al món des del 2020

L’1% més ric ha acaparat gairebé dues terceres parts de la nova riquesa (valorada en 42 bilions de dòlars), generada a escala global entre el desembre del 2019 i el desembre del 2021, gairebé el doble que el 99% restant de la humanitat, segons revela avui un nou informe d’Oxfam Intermón. Durant l’última dècada, l’1% més ric ha capturat al voltant del 50% de la nova riquesa.  

“La ley del más rico” es publica el dia en què comença el Fòrum Econòmic Mundial a Davos. “Les elits s’estan reunint en un context en el qual la riquesa i la pobresa extremes al món s’han incrementat simultàniament per primera vegada en 25 anys”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón. 

Per cada dòlar de nova riquesa global que rep una persona del 90% més pobre de la humanitat, una de milmilionària s’embutxaca 1,7 milions de dòlars. La fortuna de les persones milmilionàries creix a un ritme de 2.700 milions de dòlars diaris. Això se suma a una dècada de guanys històrics en la qual el nombre de persones milmilionàries i la seva riquesa s’han duplicat. Des del 2020, el valor conjunt de la riquesa de les persones milmilionàries espanyoles ha augmentat en gairebé 3.000 milions de dòlars, cosa que equival a un augment d’aproximadament 3 milions de dòlars al dia. 

La crisi de preus actual és també una crisi de desigualtat. Segons el Banc Mundial, podríem estar davant l’increment més gran de la pobresa y desigualtat entre països des de la Segona Guerra Mundial. Països sencers es troben a la vora de la fallida. La gent més pobra destina quatre vegades més recursos al servei del deute (en mans de persones riques creditores) que als serveis de salut pública; l’any 2021, el Brasil va destinar tres vegades més al servei del deute que a la inversió en salut. 

Mentre que les famílies més vulnerables sofreixen per poder omplir la nevera o mantenir una temperatura adequada a la llar, l’extraordinari creixement dels beneficis empresarials en sectors com el de l’energia i el de l’alimentació ha disparat novament els patrimonis de les persones més riques.  

Segons les estimacions de l’organització, 95 grans empreses d’energia i d’alimentació han més que duplicat els seus beneficis durant el 2022, generant uns beneficis extraordinaris de 306.000 milions, i destinant 257.000 milions (el 84%) a remunerar el seu ric accionariat. Aquesta cobdícia alimenta la inflació. A Austràlia, els Estats Units i el Regne Unit, aquests enormes beneficis empresarials han contribuït com a mínim al 50% del creixement de la inflació.  

La dinastia familiar Walton, propietària del 50% de la multinacional Walmart, va rebre 8.500 milions de dòlars de dividends al llarg de l’any passat. Només el 2022, la riquesa del milmilionari indi Gautam Adani, propietari de grans companyies energètiques, s’ha incrementat en 42.000 milions de dòlars (un 46%).  

En contrast amb això, almenys 1.700 milions de treballadores i treballadors viuen en països on el creixement de la inflació se situa per sobre del dels salaris, i més de 820 milions de persones arreu del món (aproximadament una de cada deu) passen gana. Les dones i les nenes acostumen a menjar en últim lloc i en menys quantitat a les llars, i representen gairebé el 60% de la població mundial que pateix fam. 

Envers una desigualtat estructural a Espanya 

Les persones milmilionàries espanyoles es recuperen amb rapidesa de les envestides de la pandèmia i de les pujades de preus. El 2008, l’1% amb més riquesa concentrava el 15,3% de la riquesa neta total, però el 2021 ja en representava un 23,1% (aproximadament 1 de cada 4 euros). 

“L’evolució de la desigualtat a Espanya és un fenomen preocupant: mentre que els salaris perden pes i capacitat de poder adquisitiu, les empreses augmenten els beneficis i la riquesa a Espanya continua concentrant-se en mans d’unes poques persones”, assenyala Cortada.  

A més, Oxfam Intermón fa una anàlisi sobre la nova estructura de la desigualtat a Espanya que  apunta que, com ja va succeir durant la crisi del 2008, les persones milmilionàries també s’han vist afectades per la crisi actual i el valor de la seva riquesa cau, però aconsegueixen que els seus guanys es recuperin ràpidament, per sobre del creixement del país.  

Tot el contrari a la realitat de milions de llars espanyoles, on arribar a fi de mes és una tasca cada vegada més difícil. Entre el gener i el novembre del 2022, la inflació ha reduït el poder de compra de les llars en pitjor situació un 26% més que el de les que tenen més ingressos. Alhora, els salaris, en termes reals, han caigut a nivells similars als viscuts durant els pitjors anys de la gran crisi iniciada el 2008, i són ja un 4% inferiors als que hi havia aleshores.  

Al mateix temps, els beneficis, especialment els de les grans empreses, s’han mantingut i fins i tot han crescut. El 2021, el benefici de les empreses de l’Ibex 35 en conjunt va ser ja un 63% més gran que el del 2019, i fins i tot un 55% per sobre de la mitjana dels resultats dels cinc anys anteriors a la pandèmia (entre el 2015 i el 2019). Aquesta tendència, però, s’ha accelerat durant l’últim any. Tan sols en el tercer trimestre del 2022 es van anunciar resultats superiors en un 30% als del mateix període de l’any anterior.  

Aquesta tendència s’ha vist agreujada aquest últim any. “Estem davant d’una crisi alimentada pel fet que algunes de les grans empreses i persones superriques s’han aprofitat del context d’incertesa, de la pandèmia i de la guerra a Ucraïna, i n’estan traient profit, inflant els preus i els marges, a costa d’una gran majoria”, afirma Cortada. Al final del 2022, els marges de les empreses eren ja un 60% més grans que els del final del 2019, mentre que els salaris a penes havien crescut un 4%. L’actual crisi inflacionària podria suposar un important canal pel qual es transfereixen rendes salarials cap a rendes del capital, fet que perjudica doblement les llars més pobres i vulnerables, atesa l’escassa participació que aquestes tenen dels beneficis empresarials. 

Oxfam Intermón demana al Govern espanyol que impulsi de manera immediata un pacte de rendes, juntament amb el conjunt dels actors socials, per tal d’evitar que els salaris continuïn patint l’efecte directe de la inflació. Aquest seria el conjunt de prioritats:  

1. Aprofundir en la reforma fiscal elevant els tipus aplicats sobre les rendes de capital fins a equiparar-les al tractament fiscal del treball. 
2. Sense més excuses ni retards, Espanya ha de reforçar la lluita contra l’evasió i l’elusió fiscals actualitzant la seva llista de paradisos fiscals, incloent-hi els territoris de baixa o nul·la tributació i els que tenen un comportament fiscal més agressiu. 
3. Revisar els impostos als beneficis caiguts del cel a fi d’ampliar la seva cobertura sectorial i fer-los permanents, així com l’impost al patrimoni sense distorsions territorials ni exempcions ineficients i una revisió en profunditat de l’impost de societats. 
4. En termes de polítiques socials, és vital ampliar la cobertura de l’ingrés mínim vital, així com agilitar els tràmits i requisits, juntament amb polítiques de caire social focalitzades en les llars i empreses més vulnerables mentre es mantingui la crisi de cost de vida. 
5. Focalitzar suport públic en autònoms/es i petites i mitjanes empreses, així com tirar endavant una llei que exigeixi a les empreses espanyoles prevenir i mitigar les vulneracions dels drets humans i mediambientals allà on operin.

“És el moment de passar de les mesures d’urgència i reactives a d’altres de més importància i que impliquin els diferents actors socials. Per aconseguir que Espanya deixi de ser un dels països amb els nivells més alts de desigualtat cal una combinació de polítiques fiscals, socials i salarials. És essencial garantir que els salaris puguin recuperar el seu poder adquisitiu”, conclou Cortada. 

Tax the rich, la campanya 

Per posar al focus en la necessitat de tributar de manera justa i que siguin les persones que més tenen les que més paguin perquè el pes no recaigui sempre a les llars més vulnerables, Oxfam Intermón llança la seva campanya de denúncia #taxtherich. A través d'una xarxa flag, emoji d'ús habitual en l'àmbit digital, per assenyalar les relacions tòxiques, l'ONG assenyala que hi ha pràctiques i polítiques que són comportaments propis de relacions socioeconòmiques tòxiques. Alguns exemples, que els ultra rics s'aprofitin de les crisis per augmentar la seva riquesa, que venguin i contaminin aquí però declarin en un paradís fiscal, que augmentin els seus beneficis però no pugin els salaris de la seva plantilla, o que facturin milions però amb prou feines paguin impostos .