La reanudació de l’ajuda a Gaza, inclòs el combustible per fer funcionar les instal·lacions d’aigua i sanejament que no han patit danys, juntament amb el transport d’aigua en camions cisterna, ha millorat la quantitat d’aigua disponible per a la població en algunes parts de Gaza. Però el panorama continua sent extremadament fosc i perillosament crític, especialment a les governacions de Gaza del Nord i Rafah, va advertir avui Oxfam Intermón.
Quinze mesos d’assalt militar israelià han destruït 1.675 quilòmetres de xarxes d’aigua i sanejament. A les governacions de Gaza del Nord i Rafah, que han patit la major destrucció, la població disposa de menys del set per cent dels nivells d’aigua que hi havia abans del conflicte, la qual cosa augmenta la propagació de malalties transmeses per l’aigua. Mentre les fràgils negociacions d’alt el foc pengen d’un fil, qualsevol reanudació de la violència o la interrupció del subministrament de combustible i de l’ajuda ja inadequada desencadenaria un desastre de salut pública a gran escala.
“Ara que han cessat les bombes, gairebé hem començat a comprendre la magnitud de la destrucció de la infraestructura d’aigua i sanejament de Gaza. La majoria de les xarxes d’aigua i sanejament vitals s’han perdut completament o estan paralitzades, la qual cosa està creant unes condicions d’higiene i salut catastròfiques,” ha declarat Clémence Lagouardat, coordinadora humanitària d’Oxfam Intermón a Gaza. “El nostre personal i els nostres socis ens han explicat com la gent els atura al carrer per demanar-los aigua, i que els pares no beuen per estalviar aigua per als seus fills i filles. És devastador escoltar que els nens i nenes han de caminar quilòmetres per aconseguir un sol bidó d’aigua,” ha afegit.
A la província de Gaza del Nord, l’exèrcit israelià ha destruït gairebé tots els pous d’aigua. Més de 700.000 persones han tornat i han trobat barris sencers arrasats. Per als pocs les cases dels quals segueixen dretes, l’aigua és inexistent a causa de la destrucció dels dipòsits d’aigua dels terrats. A Rafah, més del 90% dels pous i embassaments d’aigua han patit danys parcials o totals, i la producció d’aigua és inferior al 5% de la seva capacitat anterior al conflicte. Actualment, només dos dels 35 pous estan en funcionament.
Malgrat els esforços per reanudar la producció d’aigua des de l’alt el foc, la destrucció de les canonades d’aigua de Gaza significa que el 60% de l’aigua s’està filtrant al sòl en lloc d’arribar a la població.
L’avaluació inicial d’Oxfam Intermón i els seus socis després de l’alt el foc conclou que:
- Més del 80% de la infraestructura d’aigua i sanejament a tota la Franja de Gaza ha estat destruïda parcialment o totalment, incloses les sis principals plantes de tractament d’aigües residuals.
- El 85% de les estacions de bombeig d’aigües residuals (73 de 84) i les xarxes han estat destruïdes. Algunes han estat reparades, però necessiten combustible amb urgència per funcionar.
- El 85% de les petites plantes de dessalinització (85 de 103) han estat parcialment danyades o completament destruïdes.
- El 67% dels 368 pous municipals han estat destruïts. La majoria dels petits pous privats no poden funcionar a causa de la falta de combustible o generadors.
La falta d’aigua potable, combinada amb el desbordament d’aigües residuals sense tractar al carrer, ha desencadenat una explosió de malalties infeccioses i transmeses per l’aigua. Segons l’Organització Mundial de la Salut, el 88% de les mostres ambientals examinades a Gaza estaven contaminades amb poliomielitis, la qual cosa indica un risc imminent de brot. Les malalties infeccioses, incloses la diarrea acuosa aguda i les infeccions respiratòries (que són actualment les principals causes de mort), també estan augmentant: es notifiquen 46.000 casos setmanals, la majoria de nens i nenes.
La varicela i altres malalties de la pell, com la sarna i l’impètigo, també s’estan propagant ràpidament, especialment entre les poblacions desplaçades a la província de Gaza del Nord, on la manca d’aigua és més greu.
Mentrestant, sense recollida ni transport de residus des de fa més de 15 mesos, més de 2.000 tones de deixalles s’acumulen als carrers cada dia. Aquesta combinació tòxica d’aigües residuals a l’aire lliure, residus no recollits i aigua contaminada està creant una tempesta perfecta per a un brot de malaltia mortal.
“A pesar de l’augment de l’ajuda des de l’alt el foc, Israel continua impedint que arribin els articles crítics necessaris per començar a reparar els enormes danys estructurals causats pels seus atacs aeris. Això inclou canonades que es necessiten desesperadament per reparar les xarxes d’aigua i sanejament, equips com generadors per operar els pous,” ha explicat Lagouardat.
L’enviament de 85 tones de canonades d’aigua, accessoris i dipòsits d’aigua d’Oxfam Intermón, per un valor de més de 480.000 dòlars, havia estat retingut durant més de sis mesos perquè es considerava de doble ús i “de gran mida” per ingressar. Les autoritats israelians finalment van aprovar l’enviament aquesta setmana, tot i que encara no ha ingressat.
“Centenars de milers de persones desplaçades a tota la Franja de Gaza han hagut de recórrer a cavar pous negres improvisats al costat de les seves tendes. Aquesta descàrrega diària d’aproximadament 130.000 metres cúbics, l’equivalent a 52 piscines olímpiques, d’aigües residuals sense tractar està contaminant el Mar Mediterrani i l’únic aqüífer de Gaza,” ha afegit.
Reconstruir el subministrament d’aigua i sanejament és vital perquè Gaza tingui un camí cap a la normalitat després de 15 mesos d’horror. L’alt el foc ha de mantenir-se i el combustible i l’ajuda han de fluir perquè els palestins puguin reconstruir les seves vides. La pau duradora per a palestins i israelís només pot arribar mitjançant un alt el foc permanent i una solució justa,” ha conclòs Lagouardat.
