Els beneficis extraordinaris de les grans empreses s'incrementen fins a 1 bilió de dòlars anuals en plena crisi pel cost de vida

Durant els dos últims anys, en plena escalada dels preus i dels tipus d'interès al món i mentre milers de milions de persones es veien obligades a retallar les seves despeses o passar fam, 722 de les grans empreses del món van obtenir conjuntament més d'1 bilió de dòlars anuals en beneficis extraordinaris.

Un anàlisi elaborat per Oxfam Intermón i ActionAid a partir de la llista "Global 2000" de Forbes mostra que, el 2021 i el 2022, aquestes empreses van veure augmentar els seus beneficis un 89% respecte al període pre-pandèmia, comprès entre el 2017 i el 2020. Els beneficis caiguts del cel, aquells que van superar el 10% dels beneficis mitjans obtinguts durant el quadrienni anterior, van arribar als 1,09 bilions de dòlars el 2021 i als 1,1 bilions el 2022.

El 2021 i el 2022, 45 empreses energètiques de tot el món van obtenir uns beneficis extraordinaris mitjans anuals de 237.000 milions de dòlars. Els governs haurien pogut incrementar les inversions mundials en energies renovables en un 31% si haguessin aplicat un impost del 90% sobre els enormes beneficis caiguts del cel que els productors de petroli i gas van repartir entre els seus accionistes l'any passat. Actualment, hi ha 96 persones mil milionàries vinculades a l'energia, amb una fortuna conjunta de gairebé 432.000 milions de dòlars (50.000 milions més que l'abril de l'any passat).

A nivell global, les empreses d'alimentació i begudes, els bancs, les grans farmacèutiques i les principals cadenes de venda també van obtenir benefici econòmic de la crisi de preus que generà que més de 258 milions de persones de 58 països estiguessin en una situació d'inseguretat alimentària aguda el 2022.

En 2021 i 2022, 18 empreses del sector de l'alimentació i les begudes van obtenir una mitjana d'aproximadament 14.000 milions de dòlars anuals en beneficis caiguts del cel, suficients per cobrir més del doble del dèficit de finançament de 5.000 milions de dòlars necessaris per prestar assistència alimentària vital a l'Àfrica Oriental. Oxfam Intermón estima que la fam podria estar cobrant-se una vida cada 28 segons a Etiòpia, el Kènia, Somàlia i el Sudan del Sud. Els preus dels aliments van augmentar més del 14% a escala mundial el 2022.

28 empreses farmacèutiques van obtenir una mitjana de 47.000 milions de dòlars anuals en beneficis caiguts del cel, i 42 grans cadenes minoristes i de supermercats van obtenir una mitjana de 28.000 milions de dòlars anuals en beneficis extraordinaris.

Nou empreses del sector aeroespacial i de la defensa van obtenir una mitjana de 8.000 milions de dòlars anuals en beneficis extraordinaris. Cada dia moren de fam 9.000 persones, moltes d'elles com a conseqüència de situacions de guerra i conflicte.

A Espanya, en el mateix període, 28 de les principals empreses de l'IBEX van veure com els seus beneficis augmentaven de manera espectacular respecte al període pre-pandèmia. En relació a la mitjana dels quatre anys entre 2016 i 2019, aquests van ser un 39% i un 43% superiors, respectivament. Els beneficis caiguts del cel van arribar als 15.800 milions d'euros el 2021 i als 18.400 milions el 2022.

Només el 2022, les cinc principals empreses energètiques espanyoles van veure com els seus beneficis augmentaven un 165% respecte a la mitjana observada entre 2016 i 2019. Els beneficis caiguts del cel van superar els 11.700 milions d'euros. Aquesta realitat contrasta amb l'augment pronunciat dels llars que durant aquest mateix any no van poder mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada: el 17,1% de la població enfront del 14,3% el 2021.

D'altra banda, les cinc principals entitats bancàries van obtenir uns beneficis el 2022 propers als 32.000 milions d'euros, un 38% superior a la mitjana observada durant els anys previs a la pandèmia. D'aquests, fins a 6.400 milions serien beneficis caiguts del cel. Mentrestant, l'augment en els tipus d'interès agreuja la vulnerabilitat de més de 600.000 famílies amb rendes baixes endeutades que han de destinar més de 4 de cada 10 euros dels seus ingressos a la devolució de crèdits.

"Cal frenar l'avarícia de les grans empreses. Resulta obscè que hagin obtingut milers de milions de dòlars en beneficis caiguts del cel mentre, a escala mundial, milers de milions de persones, també a Espanya, tenen dificultats per fer front als preus dels aliments o de productes bàsics com medicaments o calefacció", assegura Iñigo Macías, responsable d'investigacions d'Oxfam Intermón.

"Les grans empreses estan aprofitant per pujar preus i obtenir beneficis desmesurats, saquejant les persones sota el pretext d'una policrisi. Les grans farmacèutiques, els gegants energètics i les grans cadenes de supermercats van engrossir descaradament els seus marges de beneficis tant durant la pandèmia com durant la crisi del cost de la vida. El més preocupant és que els governs ho han propiciat amb la falta de regulació i d'una imposició progressiva", afegeix Macías.

La degradació dels salaris

Els enormes beneficis empresarials han coincidit amb la degradació dels salaris i les condicions de treballadores i treballadors.

Oxfam Intermón i ActionAid demanen als governs que retinguin els ingressos derivats de l'especulació. Un impost entre el 50% i el 90% sobre els beneficis extraordinaris d'aquestes 722 megaempreses podria generar entre 523.000 milions i 941.000 milions de dòlars tant el 2021 com el 2022. Aquests diners podrien destinar-se a ajudar persones amb dificultats per fer front a la fam, l'augment de les factures de l'energia i la pobresa als països rics, i a proporcionar centenars de milers de milions de dòlars per ajudar els països del Sud global. Per exemple:

• Una injecció de 400.000 milions de dòlars al fons per a pèrdues i danys acordat en la COP27 l'any passat. Les necessitats de finançament de les pèrdues i els danys són urgents, i les estimacions indiquen que els països de renda baixa i mitjana podrien haver d'assumir uns costos de fins a 580.000 milions de dòlars a l'any d'aquí al 2030. El secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, ha fet una crida als països rics perquè gravin els beneficis extraordinaris de les empreses del sector dels combustibles fòssils i redirigeixin els diners cap als països vulnerables que pateixen un agreujament de les pèrdues provocades per la crisi climàtica.

• Salvar el dèficit de finançament (440.000 milions de dòlars) per aconseguir una cobertura universal de la protecció social i l'assistència sanitària per a més de 3.500 milions de persones que viuen en països de renda baixa i mitjana-baixa, així com el dèficit de finançament (148.000 milions de dòlars) per proporcionar un accés universal a l'educació preescolar, primària i secundària en aquests mateixos països. Amb això es recolzaria la contractació de milions de persones noves en els sectors de l'ensenyament, la infermeria i l'assistència sanitària al Sud global.