Les grans empreses espanyoles encara no demostren un compromís sòlid amb la responsabilitat fiscal que garanteixi que paguen els impostos que els correspon on els correspon, segons el darrer informe d'Oxfam Intermón on s'analitzen les mesures que les 24 empreses incloses a l'IBEX 35 a la darrera dècada han implementat en matèria fiscal.
El nombre d'empreses que duu a terme algun grau d'avenç són una minoria clara, i en una gran majoria de casos són parcials i no arriben a integrar un marc efectiu de responsabilitat fiscal. "La contribució fiscal de les empreses no és una mera exigència legal, sinó un exercici essencial de responsabilitat envers les societats en què s'han pogut desenvolupar", assenyala Miguel Alba, responsable de sector privat i desigualtat d'Oxfam Intermón.
L'any 2015 l'organització va publicar la primera anàlisi sobre com abordaven la fiscalitat les empreses de l'IBEX 35. Les conclusions eren desoladores. Gairebé cap empresa rendia comptes sobre les seves polítiques fiscals, en pocs anys havien disparat la seva presència en caus fiscals, fins a superar les 1.000 filials en aquests territoris el 2015 des de les 234 que tenien el 2009, i els nivells de transparència sobre les pràctiques fiscals resultaven totalment insuficients.En Asignatura pendiente. Los escasos avances en responsabilidad fiscal de las grandes empresas se analizan los avances desde el 2015 de 24 de las 35 empresas del IBEX 35, que son las que han seguido formando parte de este índice bursátil desde ese año y que desde la organización han hecho seguimiento con carácter anual.
La conclusió fonamental de l'informe és que la majoria d'aquestes empreses se cenyeixen a allò que la llei els exigeix sense abordar una visió més àmplia que es comprometi amb una contribució fiscal que vetlli per un desenvolupament social i just. Per al 75% de les empreses analitzades, l'element essencial de la seva estratègia fiscal consisteix merament a complir amb la llei, i només quatre empreses -Iberdrola, Naturgy, Repsol i Telefónica- té definida una estratègia fiscal desenvolupada, basada en una sèrie de principis i amb un marc de governança que vetlla per la seva implementació efectiva.
En transparència fiscal, només tres empreses, - Bankinter, Iberdrola i Repsol-, publiquen un reporti fiscal complet, que permet conèixer les seves pràctiques fiscals a tots els països on operen, i en format comparable. Tres més - Banco Santander, Enagás i Ferrovial- també aporten un report complet, encara que en un format no estandarditzat que impedeix comparar dades. La resta d'empreses, un 75% del total de les analitzades, aporta una informació fiscal per país insuficient amb vista a una rendició de comptes efectiva sobre pràctiques fiscals.
Un altre element de transparència és fer públic el mapa d'empreses, informació necessària per comprendre l'estructura organitzativa del grup empresarial i entendre com es canalitzen els fluxos monetaris i de pagament d'impostos. En aquest aspecte tan sols dues companyies, -Repsol i Indra-, publiquen aquest mapa amb la informació necessària per fer la traçabilitat de les operacions del grup empresarial.
Pel que fa a presència en caus fiscals, si bé des de fa uns quants anys les empreses estan reduint el nombre de filials que mantenen en aquests territoris, encara ho fan a un ritme molt lent. El 2021 mantenien 681 filials en caus fiscals, un 1% menys que l'any anterior, ia aquest ritme encara trigarien 97 anys a eliminar totalment la seva presència en aquests territoris.
Però la veritat és que la majoria de filials en caus fiscals pertanyen a un nombre reduït d'empreses. La meitat del total de filials són del Banco Santander, ACS i Ferrovial. I des del 2009 set empreses (ArcelorMittal, Acciona, Repsol, Banco Santander, ACS, Ferrovial i Iberdrola) mantenen de forma consistent el 75% del total de filials en caus fiscals de les 24 empreses analitzades.
La majoria encara tenen gairebé tot per fer en transparència i responsabilitat fiscal. D'una banda, han de desenvolupar una estratègia que reconegui i vetlli pel paper essencial que la contribució fiscal de les empreses juga a les nostres societats. "És imprescindible un exercici de rendició de comptes transparent així com un compromís real d'acabar amb els caus fiscals" assenyala Alba.
Més impostos, més serveis públics
Des del costat legislatiu, s'han llançat iniciatives per intentar reformar el sistema fiscal global i tractar que les grans empreses tributin el que deuen on els correspon. El principal projecte ha estat el procés BEPS (Erosió de Bases Imposables i Desviament de Beneficis, per les sigles en anglès) de l'OCDE que encara segueix en marxa, així com altres mesures legislatives a nivell europeu i nacional. Tot i això, la veritat és que aquests desenvolupaments normatius pequen de manca d'ambició i resulten insuficients per establir un marc legal exigent per a la fiscalitat de les grans empreses.
“Les grans empreses i els legisladors han de respondre a una consciència ciutadana més gran que exigeix que aquestes paguin els impostos que els toquen. Els ciutadans i ciutadanes cada cop toleren menys que hi hagi grans multinacionals que s'escaquegin de les seves obligacions fiscals” continua Alba. Així, si bé el 2012 només el 57% de la població espanyola tenia una actitud positiva davant dels impostos, avui dia aquesta proporció ha arribat al 75%. Alhora, el 80% de la població espanyola considera gens tolerable que una gran empresa eludeixi o eviti pagar impostos, encara que el 72% considera que les grans empreses cometen frau fiscal de forma generalitzada.
Resulta imprescindible per a una tributació empresarial justa i responsable, que el marc legal sigui sòlid, coherent i minimitzi les fissures que possibiliten els comportaments irresponsables i les pèrdues fiscals produïdes per l'evasió i l'elusió fiscal. Per això Oxfam Intermón insta el Govern a abordar una reforma de l'impost de societats que garanteixi que les grans empreses paguin un tipus efectiu sobre els seus beneficis empresarials que s'acosti al tipus nominal, així com limitar l'activació de crèdits fiscals, modificar la norma anti- deslocalització per incloure el concepte de “jurisdiccions no cooperatives” i fer obligatori per a totes les empreses cotitzades l‟informe país per país amb desglossament geogràfic complet de caràcter públic. A més, ha de revisar el llistat de caus fiscals i impulsar la promoció de zones lliures de caus fiscals. Entre altres mesures, com ara reforçar l'impost als beneficis extraordinaris.
