Les malalties previsibles estan arrasant la República Democràtica del Congo (RDC). Només a Kivu Nord, durant l'última setmana de febrer, els casos de còlera van augmentar en 326, els de Mpox en 269 i els de xarampió en 95 persones, segons les organitzacions sòcies d'Oxfam Intermón sobre el terreny.
Al gener, els nous casos de còlera al país es van més que duplicar, superant els 3.850, i 67 persones van morir, el triple de morts que el mes anterior, segons càlculs d'Oxfam Intermón basats en dades de l’OMS.
La violència persistent i la suspensió de l’ajuda de l’USAID estan accelerant el col·lapse del fràgil sistema de salut del país, deixant milions de persones indefenses davant de malalties previsibles com el còlera.
Des de l’inici del conflicte aquest any, la RDC ha patit greus retrocessos en el control del còlera i el Mpox. El país no disposa de centres de diagnòstic ni d’hospitals funcionals. La destrucció dels campaments de persones desplaçades durant la violència, incloent-hi infraestructures vitals d’aigua i sanejament, està empitjorant encara més la situació.
"Això s’està convertint en una catàstrofe humanitària descomunal. La gent beu aigua directament de rius i fonts contaminades perquè els dipòsits d’aigua i les instal·lacions sanitàries han estat destruïts. Si a això li afegim un sistema de salut col·lapsat, el còlera es propaga ràpidament", va declarar Manenji Mangundu, director d’Oxfam Intermón a la RDC.
"Imagineu un hospital sense subministraments, gent bevent aigua no tractada i pacients amb pocs recursos als quals encara se’ls exigeix pagar per l’atenció mèdica. És un desastre", va afegir.
Les retallades d’ajuda representen una amenaça immediata per a la vida de 7,8 milions de desplaçats interns que ja lluiten per aconseguir aliments, aigua i refugi. Les zones més afectades inclouen Kirotshe i la ciutat de Goma, on les famílies desplaçades, en condicions de massificació, tenen poc o cap accés a aigua potable. Més de 70 centres de salut i punts de proves a Kivu Nord han quedat completament destruïts. Els que encara funcionen no poden fer front als múltiples brots de malalties prevenibles.
"El nostre hospital depenia al 100% de l’ajuda humanitària", va declarar Kamara Wabomundu, membre del personal de l’Oficina Central de la Zona de Salut de CCLK/Bulimba, un dels socis d’Oxfam Intermón. "Quan ens van tallar el finançament, tot es va ensorrar; no teníem un pla B. Ni els hospitals ni les comunitats estaven preparats. Estem demanant a la gent que pagui per l’atenció mèdica quan ni tan sols poden permetre’s el seu proper àpat", va afegir Kamara.
L’USAID ha estat el principal donant a la República Democràtica del Congo; la majoria d’agències d’ajuda, inclosa Oxfam Intermón, depenien del seu finançament per oferir assistència vital. "La comunitat internacional ha d’entendre que els sistemes estan col·lapsant ràpidament a la República Democràtica del Congo. Cada moment d’inacció significa que es perden més vides que podrien salvar-se", va advertir Mangundu.
El tancament de bancs i institucions de microfinances ha agreujat la situació, paralitzant la distribució d’ajuda d’emergència mitjançant transferències de diners. El tancament dels aeroports de Goma i Kavumu també ha fet disparar els preus dels aliments, fent-los inaccessibles per a milions de persones.
