La riquesa de les persones milmilionàries registra un meteòric augment de dos bilions de dòlars l’any 2024, mentre que el nombre de persones pobres a penes ha canviat des del 1990

El 2024, la riquesa conjunta de les persones milmilionàries va augmentar en 2 bilions de dòlars, cosa que equival a un creixement d’aproximadament 5700 milions de dòlars al dia, tres vegades més ràpid que l’any anterior. Només en l’últim any han sorgit, de mitjana, gairebé quatre noves persones milmilionàries per setmana. Mentrestant, segons les dades del Banc Mundial, el nombre de persones que viuen en la pobresa, amb menys de 6,85 dòlars al dia, gairebé no ha variat des del 1990.

Aquests són els últims càlculs fets per Oxfam Intermón, que avui publica “El saqueo continua”, amb motiu del Fòrum Econòmic Mundial, que se celebra a Davos, just quan Donald Trump assumeix la presidència dels Estats Units. El 2024, el nombre de persones milmilionàries va ser de 2.769 (n’eren 2.565 l’any anterior) i la seva riquesa conjunta va passar de 13 a 15 bilions de dòlars en només dotze mesos. Es tracta del segon increment més gran de la riquesa conjunta de les persones milmilionàries en un sol any des que se’n tenen registres. De fet, la riquesa conjunta de les deu persones més riques del món (deu homes) s’ha incrementat, de mitjana, en gairebé 100 milions de dòlars al dia. Són tan riques que, encara que perdessin de cop i volta el 99% de la seva riquesa, continuarien sent milmilionàries.

L’any passat, Oxfam Intermón va anticipar que, si res no canviava, la primera persona bilionària del planeta apareixeria en tan sols una dècada. Tanmateix, el creixent augment de la riquesa de les persones milmilionàries experimentat durant el darrer any fa que aquest procés s’hagi intensificat: amb les tendències actuals, en una dècada hi podria haver cinc o més persones bilionàries al planeta.

Per a les 30 persones milmilionàries espanyoles, el 2024 també va ser un gran any. La seva riquesa conjunta va superar els 185.000 milions d’euros, amb un augment de més d’un 20% respecte a l’any anterior.

“L’economia mundial actualment està capturada per una petita elit privilegiada que acapara no només la riquesa sinó també el poder. Tan sols cal mirar què està passant avui als Estats Units, amb un president milionari al comandament de la primera economia mundial, que governarà amb el suport d’Elon Musk, l’home més ric del planeta”, afirma Franc Cortada, director d’Oxfam Intermón.

L’informe també evidencia que el 60% de la riquesa de les persones milmilionàries és heretada, està marcada pel clientelisme o va vinculada al poder monopolístic. Aquesta riquesa no és necessàriament el resultat de l’esforç i la dedicació, sinó que és, juntament amb el colonialisme, el que origina l’acumulació extrema de riquesa de les persones milmilionàries.

En particular, Oxfam Intermón calcula que aproximadament el 36% de tota la riquesa actual de les persones milmilionàries al món és heretada. En el cas d’Espanya, al voltant del 31% de la riquesa de les persones milmilionàries té l’origen en l’herència familiar. A escala global, les dades de la revista Forbes revelen que totes les persones milmilionàries menors de 30 anys han heretat la riquesa, mentre que UBS estima que, en els propers 20 a 30 anys, més de 1.000 de les persones milmilionàries que hi ha avui dia deixaran als seus hereus i hereves més de 5,2 bilions de dòlars. Hi ha anàlisis recents que reflecteixen que aproximadament el 70% de la desigualtat de la riquesa a Espanya està associada a les herències.

Les dinàmiques d’extracció de la riquesa al món continuen vigents avui dia: el sistema mateix fa que es moguin grans fluxos de diners del Sud Global cap al Nord Global beneficiant la població més rica, un fenomen que Oxfam Intermón anomena “colonialisme modern”.

• El 2023, a través del sistema financer, s’haurien extret 30 milions de dòlars per hora dels països del Sud Global a l’1% més ric dels països del Nord Global, com ara el Regne Unit, els Estats Units o França.
  
  
• Així mateix, les persones superriques dels països del Nord Global controlen el 69% de la riquesa mundial, concentren el 77% de la riquesa conjunta de totes les persones milmilionàries i suposen un 68% del total de persones milmilionàries de tot el món. No obstant això, els països del Nord Global no arriben a representar el 21% de la població mundial.
  
  
• Al Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD), la institució financera de més capacitat del Grup del Banc Mundial, encarregada de donar suport als països de renda mitjana, el vot d’un ciutadà mitjà o ciutadana mitjana de Bèlgica val 180 vegades més que el d’una persona d’Etiòpia.

Els països de renda mitjana i baixa destinen, de mitjana, prop de la meitat del pressupost públic a retornar els préstecs i interessos del deute públic contret, normalment amb rics creditors privats de Nova York i Londres, xifra que supera molt àmpliament els imports que adjudiquen a la inversió en educació i salut de manera conjunta. Entre els anys 1970 i 2023, els governs del Sud Global van pagar als seus creditors del Nord Global 3,3 bilions de dòlars tan sols en concepte d’interessos.

“La realitat és que moltes d’aquestes grans fortunes es construeixen sobre privilegis heretats i sistemes que perpetuen la concentració de poder. Parlar de mèrit personal mentre s’hereten fortunes, a més, sovint lliures d’impostos, reforça el creixement d’una elit econòmica que s’allunya cada vegada més d’un sistema just i menys desigual”, assenyala Cortada.

“A Espanya, fem front a una crisi d’accés a l’habitatge sense precedents, agreujada durant anys per retallades en els nostres sistemes de salut i educació a favor de la privatització dels serveis públics més essencials. Mentrestant, les cinc futures persones bilionàries del planeta tindrien tants diners que podrien comprar tots els habitatges del país. Gravar amb més progressivitat les grans fortunes i les rendes de capital de les persones superriques d’Espanya permetria finançar un escut social que podria no només protegir la població més vulnerable sinó també impulsar el desenvolupament i el benestar de tota la societat”, conclou Cortada.

Mesures per frenar la concentració de riquesa extrema

Oxfam Intermón insta els governs a prendre mesures urgents per reduir la desigualtat i posar fi a la concentració de pobresa i a la riquesa extrema. Per a això, proposa:

• Reduir significativament la desigualtat. Cal que els governs es comprometin a garantir que els ingressos del 10% més ric de la població no superin els del 40% més pobre tant a escala nacional com global. Segons les dades del Banc Mundial, la reducció de la desigualtat permetria erradicar la pobresa al món tres vegades més ràpid. De la mateixa manera, els governs s’haurien de dedicar a posar fi al racisme, el sexisme i les injustícies que caracteritzen l’explotació econòmica.
  
  
• Augmentar els impostos a les persones més riques perquè s’acabi la riquesa extrema. El disseny del sistema fiscal internacional s’hauria de decidir a les Nacions Unides, a través d’una convenció marc sobre cooperació fiscal internacional, per tal d’aconseguir que tant les grans fortunes com les empreses més poderoses paguin realment la part justa que els correspongui. És vital també desfer el funcionament dels paradisos fiscals. Oxfam Intermón calcula que la meitat de les persones milmilionàries del món viuen en països que no apliquen cap tipus d’impost a les herències, donacions o successions, en el llegat de la riquesa a les persones descendents directes. Cal gravar les herències per posar fi a la nova aristocràcia de persones superriques del planeta.
  
  
• Posar fi a la transferència de riquesa del Sud Global cap al Nord Global. És hora de cancel·lar el deute públic i trencar la dominació dels països rics i les grans empreses sobre els mercats financers i les regles comercials. De la mateixa manera, cal erradicar els monopolis, democratitzar les normes de propietat intel·lectual, regular les bretxes salarials en les grans empreses i garantir uns salaris dignes. També és necessari canviar el sistema de vot al Banc Mundial, l’FMI i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides per garantir la justa representació dels països del Sud Global. Les antigues potències colonials també han de responsabilitzar-se dels danys profunds que ha causat el seu sistema colonial, oferir disculpes formals i aplicar els mecanismes de reparació necessaris en les comunitats afectades.