Al fil de la investigació publicada avui pel Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ, per les sigles en anglès) que afirma que empreses multinacionals fan ús del paradís fiscal de Maurici per eludir el pagament de milions de dòlars en impostos al continent africà ,Oxfam Intermón recorda que els paradisos fiscals també drenen l'economia espanyola.
En l'últim any, 1 de cada 4 euros invertit des d'Espanya va tenir com a destinació un paradís fiscal. A més, el 2018 la inversió espanyola cap a aquests territoris es va incrementar un 39%. Aquestes xifres demostren que la ferida dels paradisos fiscals segueix drenant de recursos públics les economies de tot el món, tant a països africans com a Espanya.
Una mesura fonamental és l'elaboració d'un llistat espanyol de paradisos fiscals basat en una definició exigent i ambiciosa que penalitzi i desincentivi que grans empreses i fortunes utilitzen aquests territoris per minimitzar artificialment la seva factura fiscal
Per això, el proper Govern de l’Estat ha de tenir com a prioritat tallar els principals mecanismes d'evasió i elusió fiscal per corregir la desigualtat i avançar cap a un model social i econòmic més just i inclusiu. Per això, una mesura fonamental és l'elaboració d'un llistat espanyol de paradisos fiscals basat en una definició exigent i ambiciosa que penalitzi i desincentivi que grans empreses i fortunes utilitzen aquests territoris per minimitzar artificialment la seva factura fiscal.
Abús de les multinacionals
Els Mauritius Leaks són un altre exemple més de com algunes empreses multinacionals abusen dels límits del sistema per pagar menys impostos dels que els corresponen, privant d'aquesta manera a alguns dels països més pobres del món dels ingressos fiscals vitals que necessiten per escolaritzar a les seves nenes i nens o garantir que la població pugui rebre assistència mèdica quan malalta.
El veritable escàndol és que, com la majoria de les operacions de elusió fiscal, es tracta d'una cosa completament legal. El món necessita urgentment que hi hagi voluntat política real per reescriure les regles fiscals globals i introduir un tipus impositiu efectiu mínim global que s'apliqui a totes les empreses multinacionals, independentment d'on estiguin basades. Això acabaria amb la nociva competència fiscal entre països i eliminaria l'incentiu per al trasllat de beneficis, provocant la dissolució de paradisos fiscals com Maurici.
Els governs dels països africans han de revisar les polítiques fiscals que mantenen amb Maurici i altres paradisos fiscals, així com preservar els seus ingressos fiscals d'una manera més eficaç. Els països no han d'esperar que es prenguin mesures globals sinó que poden aplicar mesures unilaterals.
