Les defensores dels drets agraris, ambientals i territorials a Colòmbia corren un greu perill, segons denuncia una campanya internacional que busca la seva protecció i que llancen avui Oxfam Intermón i altres organitzacions. En el primer trimestre de 2019 els atacs contra elles han augmentat un 97% respecte al mateix període de l'any anterior. 55 defensores han estat assassinades a Colòmbia des de 2016.
Oxfam Intermón demana al govern colombià d'Iván Duque una protecció efectiva, exhorta Espanya a deixar de vendre armes a Colòmbia i crida a la Unió Europea a prendre mesures per salvaguardar la vida de les dones defensores davant les amenaces i atacs que pateixen diàriament.
Segons l'informe d'Oxfam Intermón Dones Defensores dels drets agraris, ambientals i territorials a Colòmbia, publicat aquest dimecres, la violència està lligada a l'expansió de grups i corporacions legals i il·legals que exploten els recursos naturals en territoris que abans estaven sota la influència o el control de la guerrilla i en què no hi ha presència efectiva de l'estat.
“Durant les negociacions de pau hi va haver una disminució d'agressions, però a partir de 2016 amenaces i assassinats s'han deslligat, i més del 90% dels casos queden en la impunitat.”
AIDA PESQUERA
Directora d'Oxfam a Colòmbia
"El final del conflicte no ha portat la pau a moltes zones rurals de Colòmbia", segons Aida Pesquera, directora d'Oxfam a Colòmbia. "Durant les negociacions de pau hi va haver una disminució d'agressions, però a partir de 2016 amenaces i assassinats s'han deslligat, i més del 90% dels casos queden en la impunitat".
Les defensores pateixen diferents tipus de violència, des de la persecució, la vigilància, els insults o la violació fins a les agressions sexuals, la tortura i l'assassinat. Tant el relator especial de l'ONU sobre defensors i defensores dels drets humans com la fiscalia general colombiana reconeixen sistematicitat en els assassinats i amenaces contra aquest col·lectiu.
ARMES ESPANYOLES AL POSTCONFLICTE
Des que es va signar l'acord de pau fins a mitjans de 2018, Espanya ha venut material armamentístic a Colòmbia per valor de 50,8 milions d'euros. L'informe d'Oxfam Intermón denuncia que aquest armament podria estar vulnerant els drets de les defensores i defensors.
En contrast, l'agenda política d'Espanya ha donat un gir positiu en els últims anys amb esforços concrets en iniciatives i fòrums internacionals per canviar la dramàtica realitat que viuen les i els activistes.
Atrapades entre els grups armats i els interessos econòmics, relegades a zones rurals històricament marginades, les dones pateixen un tipus de violència característic, marcat pel masclisme i per la seva estigmatització com a indígenes, afrocolombianes o camperoles.
La desigualtat és profunda en un país en què l'1% dels propietaris posseeix el 80% del territori. Les dones tenen les extensions de terra més petites (el 78% té menys de cinc hectàrees), menys accés que els homes a crèdits, maquinària o assistència tècnica, i escasses oportunitats en el mercat laboral.
"Una vaca té més drets que una dona. Una vaca té dret a una hectàrea de terra. I les dones no tenen terres, no tenen terra ni a les ungles. Una vaca té dret a vacunació i això és sagrat aquí, té un veterinari. Les dones rurals no tenen ni un centre de salut ", diu una de les defensores, el nom de la qual s'oculta per raons de seguretat.
"Són l'últim graó de la cadena, les que pateixen les majors desigualtats en tots els aspectes. A més, moltes vegades són estigmatitzades, identificades amb la guerrilla o amb bandes criminals, el que augmenta encara més el seu risc ", apunta Pesquera.
Encara que aquesta campanya, sota el nom ‘Todas somos Victoria’, posa l'accent en els atacs a dones defensores, Oxfam Intermón recorda que Colòmbia és ja el segon país més perillós al món per a les i els defensors de la terra i el medi ambient.
La campanya inclou la gira d'un grup de defensores per Espanya, Europa, Estats Units i la seu de les Nacions Unides a Nova York per denunciar la situació, i l'ús de Victòria, una cara de realitat virtual generat a partir de la combinació de les defensores assassinades des de la firma dels acords de Pau a l'octubre de 2016, sent el resultat final la suma de totes elles.
EXTRACTIVISME LEGAL I IL·LEGAL
L'informe denuncia que l'extractivisme legal i il·legal (tala, mineria, explotació de recursos hídrics) i els monocultius agroindustrials, aprofiten el buit de la presència de l'estat, estimulats per beneficis fiscals i d'una altra índole, i passant per sobre de les comunitats locals i els seus drets.
7,1 dels 8,5 milions d'hectàrees usades per a l'agricultura estan ocupades per grans cultius de cafè, oli de palma i canya de sucre destinats a l'exportació. L'extensió dels cultius il·lícits bat rècords històrics a hores d'ara a Colòmbia i la mineria il·legal suposa el 56% de tot el sector.
La campanya internacional exigeix mesures a diferents nivells. Al govern colombià li demana, entre altres mesures, que consolidi la presència de l'estat de dret en les zones rurals, que implementi de manera efectiva tots els punts de l'acord de pau, especialment els relacionats amb el control del paramilitarisme, i que posi en marxa mecanismes de prevenció i de protecció de les defensores.
També es demana a la Unió Europea diverses mesures de monitorització, diàleg o finançament de programes de protecció, així com de revisió dels programes d'assistència tècnica a Colòmbia en matèria jurídica o policial.
La campanya exigeix al govern d'Espanya que freni la venda d'armes a Colòmbia davant el risc de complicitat en la comissió de crims de dret internacional i dels drets humans, d'acord amb el tractat de comerç d'armes ratificat pel nostre país.
