En el Dia Mundial de l'Aigua, Oxfam Intermón denuncia que, en algunes zones de Somàlia, al nord de Kenia i al sud d'Etiòpia, fins al 90% dels pous s'han assecat completament.
Repartiment d'aigua potable en un assentament de persones desplaçades per la sequera a Sanaag, Somàlia. Foto: Abdiaziz Adani / Oxfam.
Un total de 33,5 milions de persones a Etiòpia, Kenya i Somàlia, és a dir, una de cada cinc persones, no té prou aigua per beure, segons
denuncia l'ONG Oxfam Intermón amb motiu del Dia Internacional de l'Aigua que se celebra aquest dimecres. Es preveu que les escasses
precipitacions continuïn per sisena temporada consecutiva a la regió de l'Àfrica Oriental fins al mes de maig, convertint l'actual sequera en la més llarga mai registrada.
En algunes zones d’Etiòpia, Somàlia i el nord de Kenya, el cost de l’aigua s’ha disparat un 400% des del gener del 2021 i ha quedat fora
de l’abast de 22,7 milions de persones, ja en situació de fam aguda. Al nord de Kenya, el 95% de les fonts d’aigua s’han assecat en zones
de pasturatge com Marsabit o Turkana, fet que ha provocat un augment del preu de l’aigua.
“Les persones que més pateixen la fam a la regió són també les que passen més set. Amb la pèrdua dels seus conreus i animals, s’han
quedat sense recursos econòmics. Ara han de pagar per una aigua que no deixa d’encarir-se”, assenyala Fati N’Zi-Hassane, directora
d’Oxfam a l’Àfrica.
La sequera, que fa més de dos anys que dura, s’ha cobrat la vida de més de 13 milions de caps de bestiar, ha assecat milers d’hectàrees de
conreu i ha obligat 1,75 milions de persones a abandonar casa seva a la recerca d’aigua i aliments.
A la regió somali de Bay, on 76.000 persones ja fan front a la fam, el preu de l’aigua s’ha més que duplicat. Les famílies es veuen
obligades a prendre decisions difícils, com ara vendre les poques possessions que els queden o desplaçar-se a un altre lloc per mirar de
trobar-hi aigua.
“Centenars de milers de persones depenen del subministrament d’aigua d’emergència que es fa mitjançant camions cisterna o recorren a
pous no protegits, l’aigua dels quals no és segura i està contaminada. Sense aigua apta per al consum, les persones corren el risc decontraure malalties que es poden prevenir, com és el cas de la diarrea aguda o el còlera”, afegeix N’Zi-Hassane.
Khadra Omar, de 26 anys i resident a Mogadiscio, relata: “Com a conseqüència de la sequera, les persones estan posant en perill les seves
vides bevent aigua no apta per al consum”.
“Les anteriors sequeres no van ser tan greus com l’actual. Podíem aconseguir aigua, però aquesta vegada ens resulta impossible. Tot s’ha
assecat i l’aigua disponible és molt cara, no ens la podem permetre. La gent s’està morint de set”, afegeix la Khadra.
Tot i que amb l’increment de la resposta humanitària s’ha aconseguit evitar una crisi de fam en alguns països, com és el cas de Somàlia,
fins avui només s’han proporcionat fons per cobrir el 20% dels 7.000 milions de dòlars de la crida de les Nacions Unides per a Etiòpia, Kenya i Somàlia, la qual cosa limitarà els esforços dirigits a ajudar milions de persones en risc.
“El món no pot donar l’esquena a l’Àfrica Oriental. Sense un increment significatiu i urgent de l’ajut, moltes més persones moriran de fam
i set”, afirma N’Zi-Hassane.
“L’empitjorament de la crisi de fam a l’Àfrica Oriental és un dur recordatori del fet que, per ajudar les persones a fer front a aquestes crisis
recurrents, cal anar més enllà de l’ajut humanitari immediat i buscar solucions a llarg termini. Els governs d’aquests països han de liderar
el canvi invertint en protecció social i infraestructures per al subministrament d’aigua, i fent costat a les persones que produeixen
aliments”, afegeix.
Notes per a l’edició
Periodista - Departamento de Comunicación
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.