Els països rics (els principals contaminants) fa tres anys que no aconsegueixen el seu compromís de mobilitzar 100.000milions de dòlars anuals en concepte de finançament climàtic destinat a països de renda mitjana i baixa, segons denuncia Oxfam Intermón amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient que es celebra aquest dilluns.
L'ONG assenyala que el suport que realment ofereixen aquests països és molt menor que el que indiquen les xifres declarades, a més de concedir-se principalment en forma de préstecs que cal reemborsar. Tot això en un context marcat pel constant augment de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle, i on els devastadors efectes del canviclimàtic afecten més les zones i les persones que menys hi han contribuït.
L'Informe paral·lel del 2023 sobre finançament climàtic que Oxfam Intermón publica avui revela que, si bé elsdonants afirmen haver mobilitzat 83.300 milions de dòlars el 2020, el valor real d'aquesta despesa és, com a màxim, de 24.500 milions de dòlars. La xifra de
83.300 milions de dòlars és una sobreestimació, ja que inclou projectes en què s'ha exagerat l'objectiu climàtic o elspréstecs s'han comptabilitzat segons el valor nominal.
En concedir préstecs en lloc de subvencions, aquest tipus de fons podrien perjudicar fins i tot les comunitats locals en lloc d'ajudar-les, ja que agreugen encara més el deute en països que ja estan fortament endeutats, especialment tenint encompte l'augment dels tipus d'interès .
Els països donants estan reassignant al finançament climàtic fins a un terç de la seva contribució a l'ajuda oficial aldesenvolupament en lloc d'aportar finançament nou i addicional, mentre que més de la meitat del total de finançament climàtic que es destina als països més pobres concedeix en forma de préstecs.
Entre els països que aporten finançament climàtic bilateral, França és qui concedeix una major part del finançamentpúblic en forma de préstecs, amb un preocupant percentatge del 92%. Altres països que duen a terme aquesta qüestionable pràctica són Àustria (71%) o el Japó (90%).
Espanya està entre els països amb més proporció de préstecs, particularment de préstecs no concessionals, amb un totalde 85,2%. Només el 12,4% del finançament públic bilateral per al clima s'atorga en forma de subvencions.
Segons Oxfam Intermón, Espanya ha d'invertir la tendència i assegurar que almenys el 80% del finançament climàtic sigui en forma de subvencions, mentre que els préstecs aportats només siguin concessionals. Aquesta ONG demana, a més, transparència sobre el finançament climàtic de manera que quedi clar quant s'ha desemborsat en forma de préstecs i els interessos associats a aquest finançament.
A més, el 2019-2020, el 90% del total de finançament climàtic aportat per bancs multilaterals de desenvolupament, comel Banc Mundial, es va concedir en forma de préstecs.
“És molt injust. Els països rics estan menyspreant els països més pobres, i aquesta és una actitud que soscava profundament la confiança en les negociacions sobre el clima. Estan jugant a un joc molt perillós del que tots ensortirem perdent”, afirma Nafkote Dabi, responsable de polítiques sobre canvi climàtic d'Oxfam Internacional.
Amb motiu de la Cimera sobre el Clima que se celebra del 5 al 15 de juny a Bonn, Oxfam Intermón aprofita alhora per revelar que el finançament climàtic per al desenvolupament manca àmpliament de perspectiva de gènere. Només el 2,9% del total del finançament identifica com a prioritat la igualtat de gènere. Només un terç dels projectes de finançament climàtic el 2019-2020 transversalitzaven la perspectiva de gènere, és a dir, que tenien en compte les necessitatsespecífiques, experiències i preocupacions tant de dones com d'homes.
Oxfam Intermón estima que el valor real dels fons assignats pels països rics el 2020 al finançament de mesures de resposta al canvi climàtic a països de renda mitjana i baixa es trobava entre els 21.000 i els 24.500 milions de dòlars,dels quals només entre 9.500 i 11.500 milions es van destinar específicament a l’adaptació climàtica; fons que resulten vitals per implementar projectes i processos enfocats a ajudar els països més vulnerables a abordar els efectes cada cop més greus del canvi climàtic.
“No ens enganyem pensant que els països de renda mitjana i baixa en tenen prou amb 11.500 milions de dòlars perajudar la seva població a fer front a inundacions cada vegada més freqüents i intenses, així com huracans, tempestes, sequeres i altres terribles efectes del canvi climàtic”, afegeix Dabi.
A Oxfam Intermón el preocupa l'escassa atenció que rep el finançament per a l'adaptació, especialment quan en els darrers tres anys s'han registrat onades de calor sense precedents a l'Índia, el Pakistan i l'Amèrica Central i del Sud (en el cas del Pakistan, seguida per greus inundacions que van afectar més de 33 milions de persones); alhora, l'Àfrica de l'Ests'enfronta a la sequera més greu dels darrers 40 anys, cosa que ha contribuït a l'actual crisi alimentària.
“Malgrat l'extrema vulnerabilitat que presenten davant d'aquests impactes, els països més pobres del món, sobretotaquells menys avançats i els petits estats insulars en desenvolupament, senzillament no reben prou suport. Al contrari, la població suporta un deute que no deixa d'augmentar”, conclou Dabi.
L'expectativa que els països de renda mitjana i baixa siguin capaços de mobilitzar inversors privats perquè contribueixin significativament al finançament climàtic no s'ha materialitzat, i aquests països només reben així 14.000 milions de dòlars anuals, que es destinen principalment a mesures de mitigació. Oxfam Intermón afirma que és complicat conèixer amb precisió la manera com s'utilitza o qui es beneficia d'aquest finançament. Segons un informe recent de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), el finançament privatmobilitzat per a fins d'adaptació va augmentar significativament de 1.900 milions de dòlars el 2018 a 4.400 milions el 2020. Aquest augment es deu principalment al finançament de un gran projecte energètic de gas natural liquat a Moçambic, que en realitat no implica cap activitat d'adaptació.
Oxfam Intermón ha mostrat la seva preocupació pel fet que el finançament aportat per afrontar les pèrdues i els danys (és a dir, els impactes climàtics als quals no podem o no hem estat capaços d'adaptar-nos o de mitigar), continuï sense formar-ne part oficialment de l'arquitectura internacional de finançament climàtic. Hi ha una necessitat urgent demobilitzar finançament per afrontar pèrdues i danys, ja que, segons s'estima, els països de renda mitjana i baixa podrienenfrontar-se a costos de fins a 580.000 milions de dòlars anuals de cara al 2030.
Les converses que s'han iniciat amb motiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic(CCNUCC) sobre el nou objectiu de finançament per al període posterior al 2025 presenten segons Oxfam Intermónuna oportunitat per restablir la confiança entre els països rics i els països de renda mitjana i baixa. Tot i això, segons el parer de l'ONG, si es repeteixen els mateixos errors del passat en lloc de solucionar-los, aquesta iniciativa haurà fracassat abans de començar.
Oxfam Intermón demana a països i entitats a càrrec del finançament climàtic que augmentin la inversió i declarin de manera detallada sobre la base de cada projecte els percentatges que es destinen a mesures de mitigació i adaptació. De la mateixa manera, assegura l'ONG, cal que es destini urgentment un finançament més gran a les mesures de resposta alcanvi climàtic mitjançant subvencions, a més de frenar la tendència dels proveïdors a concedir en forma de préstecs la suma que s'han compromès a aportar.
