La destrucció d'ocupació a Espanya durant la pandèmia s'ha acarnissat amb els col·lectius més vulnerables i amb menys ingressos, segons denuncia Oxfam Intermón amb motiu del Dia Internacional de les persones treballadores que se celebra aquest dissabte. Aquests col·lectius són les persones joves i migrants, les dones i els que tenen els salaris més baixos.
"Les polítiques públiques han aconseguit que es destrueixi menys ocupació que en crisis anteriors gràcies a mesures com els ERTO", explica Liliana Marcos, responsable de polítiques públiques d'Oxfam Intermón, "però això no està evitant que augmenti la desigualtat socioeconòmica perquè els pitjors efectes els pateixen les persones pertanyents als sectors més desfavorits".
Per cada ocupació destruïda en 2020, s'han perdut 3,4 llocs de treball de les ocupacions professionals pitjor pagades. Per cada ocupació destruïda en una professió tècnica, s'han perdut 17,2 llocs en ocupacions elementals. "Aquesta és una altra cara de la desigualtat del virus: la destrucció d'ocupació ha estat desproporcionada per a aquelles persones que menys ingressaven", diu Marcos.
Pel que fa a la diferència en l'impacte en dones i homes, la taxa d'atur de les primeres ha augmentat al nostre país 2,6 punts percentuals mentre que la masculina s'ha incrementat en 1,9 punts. Al febrer de 2021, la taxa d'atur femení se situava en el 18,3 enfront del 14,1 de la masculina. De tot l'atur registrat durant l'any 2020, el 55,67% correspon a dones.
Així mateix, les persones més joves són les que pitjor s'estan recuperant de la crisi provocada per la pandèmia, segons l'ONG. Mentre que estem a un punt percentual de recuperar el nombre d'afiliats a la seguretat social previ a la pandèmia, entre els joves de 16 a 24 anys la recuperació està encara a més d’11 punts percentuals. De les 200.000 afiliacions a la seguretat social que falten perquè es recuperi el nivell previ a la pandèmia, 125.000 són de joves.
Pel que fa a treballadores i treballadors estrangers, la caiguda de l'ocupació duplica la de les persones de nacionalitat espanyola.
Després d'aquesta desigualtat es troba la precarietat a la qual s'enfronten en major mesura professionals de baixa remuneració, dones i joves. En tots aquests grups la taxa de temporalitat supera la mitjana, i els contractes temporals han estat precisament els més afectats per la crisi econòmica. El 2020, la destrucció de llocs de treball temporals ha superat en 2,4 vegades la de contractes fixos.
Davant d'aquesta situació, Oxfam Intermón demana maximitzar els esforços per evitar que els ERTO acabin en un major increment de la desocupació. "Cal fer servir les reformes pactades amb la Unió Europa i els fons de recuperació europeus per reduir la precarietat i per forjar un teixit productiu que comporti la creació d'ocupació de qualitat", explica Liliana Marcos. "Les rendes laborals han de ser una peça clau de la recuperació".
Més enllà de les mesures que es prenguin en el mercat laboral, Oxfam Intermón recorda que cal corregir la precària situació fiscal i impositiva d'Espanya, un país que recapta 4 punts percentuals menys que la mitjana de la Unió Europa. L'organització ha proposat una sèrie de mesures encaminades a gravar la riquesa, el capital i a les grans empreses amb les que es podrien recaptar fins a 10.000 milions d'euros més a l'any.
Les dones perden també a nivell mundial
La crisi generada per la COVID-19 ha provocat que les dones de tot el món hagin perdut almenys 800.000 milions de dòlars en ingressos el 2020. Aquesta quantitat equival al PIB combinat de 98 països. L'any passat, a nivell mundial, les dones van perdre 64 milions de llocs de treball; una pèrdua del 5% en comparació del 3,9% que es va produir entre la població activa masculina.
L'ONG demana que els governs aprofitin les mesures de recuperació per a construir una economia més inclusiva i que prioritzi la protecció social, els serveis públics i una fiscalitat justa i progressiva, a més de l'accés universal i gratuït de tota la població mundial a la vacuna contra la COVID-19.
