Malgrat el gran impacte de la inflació, la riquesa conjunta dels cinc homes més rics del món s’ha més que duplicat des de 2020; passant de 405000 milions de dòlars a 869000 (uns 14 milions de dòlars per hora), mentre que la riquesa acumulada del 60% més pobre (gairebé cinc mil milions de persones) ha disminuït, segons el nou informe d’Oxfam Intermón sobre la desigualtat i el poder global de les grans empreses. Si es continua així, el món tindrà el seu primer bilionari d’aquí a una dècada, encara que la pobresa no s’erradicarà fins d’aquí a 229 anys.
L’informe Desigualdad S.A., publicat avui mentre les elits empresarials es reuneixen en el Fòrum Econòmic Mundial a Davos, revela que set de les deu empreses més grans del món tenen un milmilionari com a director executiu o accionista principal. El valor del mercat conjunt d’aquestes empreses és de 10,2 mil milions de dòlars, una xifra que supera el PIB combinat de tots els països de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina.
“Estem vivint l’inici d’una dècada de desigualtat creixent en què mils de milions de persones s’enfronten als efectes econòmics de la pandèmia, la inflació i la guerra, mentre les fortunes dels milmilionaris creixen de manera desorbitada. Aquesta desigualtat no és cap casualitat; els milmilionaris s’asseguren que les grans empreses generin més riquesa a costa de la resta de la població. I ho estem normalitzant”, afirma Franc Cortada, director general d’Oxfam Intermón.
L’augment desmesurat de la riquesa extrema dels últims tres anys s’ha consolidat, mentre que la pobresa mundial continua en els nivells registrats abans de la pandèmia. En termes reals, la riquesa dels milmilionaris ha incrementat 3,3 mil milions de dòlars des de 2020, a un ritme tres vegades més ràpid que la inflació.
- Malgrat representar només el 21% de la població mundial, els països rics del Nord global posseeixen el 69% de la riquesa mundial i concentren el 74% de la riquesa milmilionària del món.
- La propietat de les accions beneficia de manera desproporcionada als més rics. L’1% més ric concentra el 43% dels actius financers globals. Aquest 1% posseeix el 48% de la riquesa financera a l’Orient Mitjà, el 50% a l’Àsia i el 47% a Europa.
Igual que les fortunes del més rics, les grans empreses obtindran beneficis anuals rècord l’any 2023. 148 de les empreses més grans del món van obtenir uns beneficis nets conjunts de 1,8 mil milions de dòlars durant els 12 mesos anteriors al mes juny de 2023: un augment del 52% respecte a la mitjana dels seus beneficis entre el 2018 i el 2021. Els beneficis extraordinaris d’aquestes empreses van assolir gairebé 700000 milions de dòlars. L’informe revela, també, que per cada 100 dòlars de beneficis generats per 96 grans empreses entre el juliol de 2022 i el juny de 2023, 82 dòlars van anar a parar a mans d’accionistes rics.
Mentre això segueix passant, a l’altre extrem veiem com els salaris de gairebé 800 milions de persones de 52 països no han pogut seguir el ritme de la inflació i han perdut 1,5 mil milions de dòlars en els últims dos anys, una quantitat que equival a gairebé un mes (25 dies) de salari perdut per cada treballador o treballadora.
L’informe també demostra que la guerra contra l’àmbit fiscal impulsada per les grans empreses ha reduït aproximadament en un terç els tipus efectius de l’impost sobre els beneficis empresarials. Mentrestant, les empreses ha seguit promovent i traient profit de la privatització del sector públic i segregant l’accés a serveis essencials com l’educació o l’aigua.
La concentració de beneficis a Espanya
A Desigualdad S.A. Filial en España s’extreuen conclusions molt semblants: Oxfam Intermón denuncia que, l’any 2022, el 10% més ric de la població del país concentrava més de la meitat del valor de la riquesa. L’1% més ric amassava el 22% d’aquesta riquesa, mentre que el 50% de les llars més pobres amb prou feines arribava al 8%.
L’informe analitza la manera com 50 de les empreses espanyoles principals contribueixen a agreujar les desigualtats. La concentració extrema en sectors clau com ara l’elèctric, on un nombre reduït d’actors domina fins el 86,1% del mercat, o el bancari, afavoreix comportaments contraris als interessos de la majoria de la ciutadania.
“Les dades fan palesa una distribució desproporcionada, amb energètiques i bancs que registren beneficis exponencials que es tradueixen en retribucions milionàries a accionistes i alts executius, mentre que 14 milions de persones del nostre país veuen com han augmentat els costos de la hipoteca i com un 17,1% de persones no podien permetre’s escalfar casa seva”, assenyala Cortada. Tot i l’augment del 16% dels beneficis, aquestes empreses amb prou feines contribueixen al creixement del treball, cosa que evidencia que hi ha un desconnexió entre guanys i generació de feina a nivell nacional.
No obstant això, s’ha incrementat significativament el sou mitjà dels membres del consell de direcció del conjunt de les grans empreses analitzades: va augmentar un 19% entre 2021 i 2022 i un 45 % des de 2020. En canvi, el salari mitjà d’aquestes empreses va pujar un 8% l’any 2022 i tan sols un 9 % des de 2020. De mitjana, una persona treballadora d’aquestes empreses trigaria 91 anys a guanyar el mateix que guanya el primer executiu en només un any.
D’altra banda, la desigualtat de gènere en aquestes empreses persisteix ja que, de mitjana, les dones guanyen un 15% menys que els seus col·legues masculins. A més a més, la tendència a reduir la presència en refugis fiscals es va revertir l’any 2022 i l’esforç ambiental segueix sent insuficient i desigual.
“El poder empresarial desbocat i la riquesa extrema no poden continuar fent i desfent al seu gust. El sector públic ha d’implementar una regulació adequada que prioritzi el bé comú i els interessos de la majoria abans que els d’uns quants”, afegeix Cortada. Per començar, calen reformes fiscals que assegurin que les grans fortunes i corporacions tributin de manera justa als beneficis que obtenen i sense evadir impostos. Oxfam Intermón calcula que un impost sobre el patrimoni dels milionaris i milmilionaris del món podria generar 1,8 mil milions de dòlars l’any.
És urgent que els Estats prioritzin els serveis públics, defensin una regulació més estricta de les grans empreses, aboleixin els monopolis i l’excessiu poder de mercat, i apliquin impostos permanents sobre la riquesa i els beneficis excessius.
L’organització també proposa mesures que promoguin una governança democràtica de les empreses i un repartiment equitatiu dels beneficis entre els diferents grups d’interès; mesures que obliguin a complir amb els drets humans i ambientals al llarg de tota la cadena de valor i legislacions orientades a reduir la desigualtat salarial, tant entre els sous més alts i els més baixos com entre homes i dones.
“Sabem que el poder públic pot frenar la cobdícia de les grans corporacions i de les grans fortunes. L’Estat ha de regular els monopolis, empoderar les persones treballadores, gravar aquests guanys corporatius immensos i, fonamentalment, invertir en una nova era de béns i serveis públics”, conclou Cortada.
