A Espanya, la majoria de la població jove té contractes precaris que l'aboquen a una vulnerabilitat i pobresa laboral elevada. Oxfam Intermón publica una nova anàlisi, Temps de precarietat, on assenyala l'acomiadament de persones amb contracte temporal com una forma de gestió habitual de la incertesa econòmica.
Entre el gener i el setembre del 2021, més de 9 de cada 10 contractes signats per persones menors de 35 anys han estat temporals. Tot i que les dades publicades fins al setembre del 2021 ens indiquen una recuperació de l'ocupació juvenil fins a nivells propers al moment de la irrupció de la pandèmia, el problema de fons persisteix.
El tercer trimestre del 2021, i segons una anàlisi realitzada per l'organització de les dades de l'EPA, la temporalitat afecta pràcticament 8 de cada 10 joves assalariats menors de 24 anys, duplicant la temporalitat que pateixen les persones treballadores a partir dels 35 anys. El 2019, abans de la crisi de la COVID-19, una de cada tres persones joves assalariades menors de 35 anys estava en situació de pobresa laboral.
“La temporalitat a Espanya no és només excessiva, sinó que a més és pitjor avui que fa més d'una dècada. Veiem com la durada mitjana d'un contracte temporal és de 54 dies, mentre que el 2011 era de 69 dies. Més de la meitat dels contractes de menys de 7 dies signats aquest any corresponen a menors de 35 anys. I no ho podem justificar tot per la pandèmia, ja que, abans d'aquesta, més d'un de cada quatre contractes signats no sobrepassava la setmana de durada”, assenyala Franc Cortada, director d'Oxfam Intermón. Aquestes xifres situen Espanya com el país de la Unió Europea amb una major taxa de temporalitat, gairebé duplicant la mitjana comunitària del 2020 i superant en 5 punts percentuals Portugal, que se situa segon a la llista.
Aída Acero és una jove de 32 anys que va estudiar periodisme però alterna feines com a portera o per a empreses tèxtils o multinacionals de comerç electrònic. “No tinc projectes perquè no sé què serà de mi”, explica, “no tens res sòlid al que aferrar-te per poder planificar. Tot esperant el resultat d'unes oposicions a correus, afegeix: “en els meus anys d'adulta, des que vaig acabar la carrera, he estat més temps a l'atur que treballant. Estem ofegats i se'ns demana més esforç, i no es pot. Ens estan demanant que estirem un carro i les rodes són quadrades”.
L'anòmala temporalitat del mercat espanyol condemna els que la pateixen a vides més inestables i amb menys ingressos. A Espanya, les persones joves són, juntament amb la infància, el grup d'edat amb més risc de pobresa i exclusió social. Una de cada quatre persones menors de 30 anys viu per sota del llindar de pobresa al nostre país. Darrere del problema s'amaguen un mercat laboral disfuncional i un sistema de protecció social que no fa prou per aquestes persones i que aboca tota una generació a la precarietat.
Solucions a la vista
Tot i que la precarietat juvenil té a veure amb el model de producció i l’ús de la mà d'obra low cost com a estratègia de competitivitat, hi ha mesures des de l'àmbit legislatiu que podrien ajudar a millorar la situació, segons Oxfam Intermón.
“Cal garantir un futur amb opcions on viure no sigui un joc on encaixar peces per arribar a final de mes. Ara estem davant d'una oportunitat com poques i el Govern hauria de garantir un acord ambiciós en la negociació de la nova reforma laboral que freni aquesta “cultura de la temporalitat” que no fa més que condemnar a la precarietat les persones més joves”, afirma Cortada. "Cal posar límit a l'ús de subcontractació, així com fomentar la flexibilitat interna davant de l'acomiadament entre altres mesures que protegeixin aquest col·lectiu"
Els canvis legislatius, segons Oxfam Intermón, han de fomentar un ús excepcional de la temporalitat, cosa que passa per especificar clarament quan es pot fer servir i quan no. “Aquests canvis normatius”, explica Franc Cortada, “han d'anar acompanyats de solucions innovadores que facilitin el control de la temporalitat abusiva i desincentivin el frau de llei”.
Així mateix, l'organització planteja altres recomanacions, com ara l'ús dels fons Next Generation de la Unió Europea per augmentar el pes en l'economia de sectors de més valor afegit i aprofitar les oportunitats que ofereixen la transició energètica i la digitalització per crear oportunitats de treball per a les persones treballadores joves.
Dones i persones de baixos estudis, més afectades
Des de les primeres edats d'incorporació a la vida laboral, les condicions de precarietat són més intenses per a les dones que per als homes: la taxa de parcialitat és molt més elevada en dones entre 20 i 29 anys que en homes de la mateixa edat amb nivells d’estudi i experiència equivalents: 37,1% i 24,7%, respectivament. Això es tradueix en menys intensitat laboral, més inestabilitat i menys salari.
El nivell d'estudis representa la desigualtat més gran entre les persones joves: el 57,5 % de les persones d’entre 25 i 34 anys empleades en una ocupació de baixa qualificació té un contracte temporal. Aquest percentatge augmenta fins al 76,4% per a les menors de 24. A més, les característiques socials i econòmiques de la llar on naixem també determinen les nostres oportunitats acadèmiques i, per tant, la nostra vulnerabilitat davant la precarietat laboral. A les llars on la mare té estudis superiors, els seus fills i filles tenen un 82 per cent de probabilitats d'assolir aquest mateix nivell d'estudis. Per contra, això passa només 1 de cada 3 vegades si la mare té estudis de nivell baix.
