A principis d'octubre, vint organitzacions socials es van reunir amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i amb la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, per traslladar-los les seves propostes perquè el Pacte Europeu de Migració i Asil se centri en les persones i els drets humans.
En aquesta reunió, tant el president com la ministra van mostrar la seva voluntat d’involucrar la societat civil en els Plans d’Implementació del Pacte a Espanya amb l’objectiu de considerar les anàlisis especialitzades, les propostes i garantir els drets humans. No obstant això, i malgrat el pas important que va suposar aquesta trobada, dos mesos després encara no han rebut la proposta per part dels ministeris competents. Tampoc han pogut accedir a l’esborrany del Pla d’Implementació que Espanya ha de presentar abans del 12 de desembre.
El Pacte no pot ser entès com quelcom llunyà i distant de la societat i, de fet, la seva implementació ha de ser coherent i estar completament integrada amb el desenvolupament de les polítiques migratòries al nostre Estat, segons les organitzacions socials. Aquesta nova regulació arriba a Espanya en un moment de desplegament d’acció política, a través de l’aprovació de la darrera reforma del Reglament d’Estrangeria i la presa en consideració de la Proposta de Llei per a una regularització de persones migrants. A més, ambdós processos han comptat amb una àmplia participació de la societat civil, i aquesta característica ha estat una de les condicions assumides pel president per al disseny del Pla d’Implementació del Pacte al nostre Estat.
Les vint entitats han recordat la importància de la participació de la societat civil en el procés i la rellevància de la transparència, en un context especialment “inquietant” i cada cop més desfavorable per a la garantia de drets a nivell europeu. Això es deu a la proposta de la Comissió Europea de valorar “solucions innovadores”, com la creació de centres d’internament en tercers països, seguint el model italià. Per a les entitats, això suposaria una volta de rosca més a les amenaces que ja de per si mateix planteja el Pacte en matèria de drets humans, ja que “evidentment posa en risc el principi de no-devolució i posa en perill de mort el dret d’asil a Europa”.
"Espanya ha fet un pas endavant en el rebuig d’aquestes iniciatives i té una oportunitat històrica per prendre mesures adequades per garantir la protecció de les persones migrants, especialment en el cas de nenes i nens, desmarcant-se de les polítiques migratòries fracassades d’externalització i control de fronteres, que a més de ser contràries als drets humans, provoquen més morts i patiment en les rutes migratòries. També és necessari que la participació de la societat sigui incorporada de manera efectiva en el procés per garantir que el respecte als drets humans sigui al centre, atenent les necessitats i els interessos de les persones migrants, que podrien participar de manera directa en el necessari procés de consultes", declaren.
Perquè aquest compromís es faci realitat, recorden que Espanya ha de mantenir les garanties i els màxims estàndards de protecció previstos en l’ordenament jurídic espanyol, així com assegurar el compliment dels tractats internacionals en matèria de drets humans signats per tots els Estats membres de la Unió Europea. Amb aquest objectiu, el Pla d’Implementació del Pacte a Espanya ha de contemplar preferentment mesures que no siguin privatives de llibertat, a més de garantir l’assistència jurídica gratuïta en totes les fases del procediment, l’anàlisi individualitzat de les sol·licituds, l’atenció sanitària adequada per equips especialitzats, el dret a intèrpret i la tramitació de les sol·licituds pel procediment ordinari quan es detectin necessitats especials o situacions de vulnerabilitat en els procediments fronterers, entre altres propostes.
També és fonamental garantir que es mantinguin els estàndards de protecció per a persones en situació de vulnerabilitat que propicia el sistema d’Atenció Humanitària. En el cas de la infància, és essencial que, entre altres mesures, es garanteixi la unitat familiar i es respectin les presumpcions de minoria per a tots els nens, nenes i adolescents que accedeixin al territori. Així mateix, subratllen la importància de crear un mecanisme independent de supervisió de drets humans en la gestió fronterera, tal com estableix el Pacte, amb la participació de la societat civil.
Finalment, destaquen que és necessari comptar amb un sistema preparat, dimensionat i amb un enfocament estructural per atendre les emergències de manera adequada i evitar derogacions i excepcions de les normes d’asil, tal com recull el Reglament de Crisi i Força Major, que pot impedir a la pràctica l’accés a la protecció de les persones sol·licitants d’asil i refugiades.
