Oxfam Intermón publica avui un nou estudi on destaca que la petjada de carboni de l'1% més ric del planeta serà 30 vegades superior a la compatible amb l'objectiu recollit a l'Acord de París de limitar l'escalfament global a 1,5°C el 2030. Aquesta dada es coneix mentre les i els delegats participants a la COP26 a Glasgow debaten com mantenir aquest objectiu viu.
El 2015, els governs van acordar l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5°C respecte dels nivells preindustrials. Això no obstant, els compromisos actuals per reduir les emissions són insuficients per aconseguir-ho. Per assolir aquest objectiu, caldria que, per a l'any 2030, l'emissió mitjana per habitant fos de només 2,3 tones de CO2 a l'any, cosa que equival aproximadament a la meitat de la mitjana actual de la petjada de carboni.
L'estudi de recerca, encarregat per Oxfam Intermón i basat en investigacions de l'Institute for European Environmental Policy (IEEP) i l'Stockholm Environment Institute (SEI), fa una estimació de com els compromisos dels Governs afectaran les empremtes de carboni de les persones més riques i més pobres del planeta. L'estudi analitza les emissions de la població global i els diferents grups d'ingressos com si fossin un país únic i conclou que, el 2030:
- la meitat més pobra de la població mundial continuarà produint emissions molt per sota dels nivells requerits per no superar 1,5°C;
- les emissions de l'1% i el 10% més rics seran 30 i 9 vegades superiors als nivells requerits, respectivament;
- una persona de l'1% més ric hauria de reduir les emissions actuals al voltant d'un 97% per poder aconseguir el nivell d'emissions requerit.
Això no obstant, com a mostra que l'Acord de París de 2015 sí que està tenint algun impacte, es preveu que per a l'any 2030 el 40% restant de la població redueixi les emissions un 9% respecte al 2015. Es tracta d'un canvi important per a aquest grup format principalment per habitants de països de renda mitjana com la Xina i Sud-àfrica, on es va registrar l'increment d'emissions per càpita més ràpid entre el 1990 i el 2015.
Observant el total d'emissions globals (en lloc de les emissions per càpita), per a l'any 2030 l'1% més ric –menys que la població d'Alemanya– serà responsable del 16% del total de les emissions globals, en comparació al 13% i el 15% de què va ser responsable el 1990 i el 2015, respectivament. Es preveu que el total d'emissions de només el 10% més ric superarà el 2030 el nivell d'emissions necessari per assolir l'objectiu d'1,5°C, independentment del que faci el 90% restant de la població mundial.
Jacobo Ocharán, responsable de la iniciativa Climàtica d'Oxfam Intermón, assenyala que "Les emissions que genera el vol d'un milmilionari a l'espai superen les que produiran una de les mil milions de persones més pobres del planeta durant tota la vida. Sembla que una petita elit té via lliure per contaminar tot allò que vulgui. Aquestes emissions enormes són la causa dels fenòmens meteorològics extrems que s'estan produint a tot el món i que posen en perill l'objectiu global de limitar l'escalfament del planeta. Només les emissions del 10% més ric podrien fer que superéssim el límit fixat en els propers nou anys. Això tindria conseqüències catastròfiques per a algunes de les persones més vulnerables de la Terra, que ja pateixen tempestes mortals, a més de fam i pobresa”.
Així mateix, també es preveu que la distribució geogràfica d'aquesta desigualtat en les emissions canviarà properament, ja que una proporció més gran de les emissions que generen l'1% i el 10% més rics del planeta provindrà de països de renda mitjana. Així, per a l'any 2030, ciutadanes i ciutadans xinesos seran responsables de gairebé una quarta part (23%) de les emissions de l'1% més ric, davant del 19% i l'11% de ciutadanes i ciutadans nord-americans i indis, respectivament.
Tim Gore, autor de l'informe i responsable del programa d'economia baixa en carboni i circular de l'IEEP, afirma que "la bretxa a les emissions per mantenir viu l'objectiu de l'Acord de París de limitar l'escalfament global a 1,5°C no és el resultat dels patrons de consum de la major part de la població mundial. Al contrari, és un reflex de l'excés d'emissions d'una petita elit, la més rica del planeta. Per acabar amb aquesta desigualtat de les emissions per a l'any 2030, cal que els Governs adrecin les seves mesures als més rics, els que més contaminen. Les crisis climàtiques i de desigualtat s'han d'abordar de manera conjunta. Això inclou adoptar mesures per limitar tant les emissions generades per articles i serveis de luxe com megaiots, jets privats i viatges a l'espai, com les inversions intensives en carboni com, per exemple, l'adquisició d'accions de companyies de combustibles fòssils”.
Emily Ghosh, científica de l'Stockholm Environment Institute, incideix que “La nostra investigació evidencia el repte de garantir una distribució més equitativa del pressupost global de carboni restant i cada cop menor. Si continuem en la mateixa línia, es mantindran les greus desigualtats en ingressos i emissions a la població mundial, qüestionant el principi d'equitat en què es fonamenta l'Acord de París. Cal que els esforços dels Governs per reduir les emissions es basin de manera urgent en una anàlisi de la desigualtat de les emissions”.
Oxfam Intermón ha advertit que els líders mundials han de centrar-se a aconseguir una reducció més gran de les emissions per a l'any 2030, contribuint amb la seva part justa, i vetllar perquè les persones més riques del món i dels seus països apliquin reduccions dràstiques. Les persones més riques tenen la capacitat d'accelerar aquest procés de manera radical, tant portant un estil de vida més sostenible com –i sobretot– exercint la seva influència a nivell polític i fent inversions dirigides a aconseguir una economia baixa en carboni.
