En les grans empreses, l’impacte derivat de la crisi associada a la pandèmia ha recaigut sobre les espatlles dels treballadors i les treballadores en forma d’acomiadaments i ajusts salarials, amb una baixada del 25 % en els contractes temporals, mentre un 40 % de les empreses van augmentar l’import que van destinar a dividends.
És una de les conclusions de l’informe anual d’Oxfam Intermón, Negocis com sempre, sobre les empreses de l’Ibex 35, que indica que, malgrat la crisi actual, continuen immerses en un model empresarial que fa augmentar les desigualtats, mitjançant una distribució molt desequilibrada del valor que generen.
“Moltes empreses de l’Ibex 35 segueixen operant sota l’òptica de ‘primer els accionistes’ en exigir sacrificis a les persones treballadores a través de retallades d’ocupació i salaris per continuar remunerant generosament els amos del capital”, assenyala Miguel Alba, economista expert en empreses i autor de l’informe.
La majoria d’empreses de l’Ibex 35 van passar-ho malament durant el 2020. Els resultats del conjunt d’empreses van caure un 83 % aquell any, i onze van entrar en pèrdues. A causa de les mesures que es van posar en marxa per fer front a aquesta situació, el total de les persones que treballaven en aquestes empreses es va reduir en 104.222, un 7 % menys que l’any anterior. L’ocupació temporal va ser la que més es va reduir.
No obstant això, a l’hora de fer ajusts salarials, les empreses de l’Ibex 35 sí que han repartit l’esforç d’una manera més equitativa entre els diferents nivells jeràrquics. El sou mitjà del conjunt d’empreses es va reduir un 5,9 % el 2020, però la retribució mitjana dels primers executius ho va fer un 7 % i la dels membres d’alta direcció, un 10%. “Evidentment, la retallada impacta molt més en els treballadors i les treballadores de rendes més baixes i no és comparable l’esforç que han de fer amb el de persones acostumades a cobrar amb molts zeros, per molt que percentualment sigui semblant”, apunta Alba.
Com a conseqüència d’això, la desigualtat salarial s’ha reduït: si el 2019 un primer executiu d’una empresa de l’Ibex 35 cobrava 104 vegades el sou mitjà de l’empresa, el 2020 aquesta distància es va reduir a 87 vegades.
Però és a l’hora de repartir dividends quan moltes empreses de l’Ibex 35 no escatimen, fins i tot en un escenari d’incertesa com el que hi havia al final del 2020. Encara que una de cada tres empreses va optar per no retribuir els seus accionistes, sis empreses (Acerinox, ACS, Endesa, Inditex, Merlin Properties i Telefónica) van repartir un dividend superior als beneficis obtinguts en l’exercici i quatre (Cellnex, Ferrovial, Naturgy i Repsol) van continuar retribuint els accionistes malgrat reportar pèrdues.
En matèria fiscal, les empreses de l’Ibex 35 mostren avenços en dos sentits diferents. El 2020 hi va haver una millora notable de la transparència fiscal de la majoria d’empreses, amb un 54 % que publiquen el detall d’informació necessària per comprovar la proporció d’impostos sobre beneficis que paguen en tots els països on tenen presència. El nombre de filials d’empreses de l’Ibex 35 en paradisos fiscals, però, ha pujat, després d’haver disminuït durant uns anys, fins a arribar a 744. A més, el gruix de filials en paradisos fiscal pertany a un petit grup d’empreses (Banc Santander, ACS, Ferrovial, ArcelorMittal i Repsol aglutinen el 60 % del total de subsidiàries en aquestes jurisdiccions), i en canvi altres vuit empreses no mantenen cap presència en aquests territoris (Aena, Bankia, Endesa, Indra, Immobiliària Colonial, PharmaMar, Solaria i Merlin Properties).
La contribució fiscal de les empreses resulta essencial per abordar una sortida de la crisi que no deixi ningú enrere. I les grans empreses són les que més han de demostrar en aquest sentit, ja que durant els últims anys el pes de la recaptació ha recaigut de manera desproporcionada en les empreses mitjanes i petites. Entre els anys 2016 i 2019, abans de l’eclosió de l’actual escenari de crisi, els beneficis de les pimes van augmentar un 21 % i la seva aportació a l’impost de societats es va incrementar en un 23%. En contrast, les grans empreses van disparar el seu benefici un 44 % en el mateix període, però la seva contribució fiscal només va augmentar un 8 %.
L’informe també lamenta que no s’han observat avenços en equitat de gènere durant el 2020. Hi va haver una minúscula disminució en la diferència dels sous mitjans de les dones i els homes: els homes van passar de guanyar un 15 % més que les dones a un 14 %. I es va reduir la presència de dones en llocs directius: el 2020, les dones estaven infrarepresentades en un 12,3 %, enfront de l’11,3 % del 2019.
Mesures perquè les empreses contribueixin a reduir la desigualtat
Oxfam Intermón recull en l’informe diverses recomanacions de l’àmbit fiscal per reduir la pèrdua de recursos que es produeix a través de l’evasió i l’elusió fiscals, particularment en l’impost de societats. A més, cal aplicar un impost temporal als guanys extraordinaris en sectors com l’energètic, així com elaborar una llista espanyola de paradisos fiscals que apliqui els criteris recollits en la Llei de frau fiscal del 2021 o evitar la tributació per sota del tipus nominal. També s’han de millorar la transparència i la responsabilitat fiscals.
Pel que fa als salaris i drets laborals, a més d’afavorir una transparència més gran sobre les ràtios i les mitjanes salarials, i també sobre l’impacte social i mediambiental, és necessari incorporar millores en el salari mínim interprofessional.
Encara que la recent reforma laboral millora substancialment les mesures per posar fi a la precarització de la temporalitat i l’abús en la subcontractació, entre altres coses, encara hi ha marge de millora per evitar que es pugui continuar utilitzant la subcontractació i per posar límit a la temporalitat, així com per reforçar la inspecció de treball, entre altres mesures.
En matèria de sostenibilitat i de respecte dels drets humans, cal garantir que els fons de recuperació de la Unió Europea (NGUE) s’adjudiquin a empreses que respecten els drets humans i aprovar una llei espanyola que exigeixi protocols de comprovacions degudes en drets humans i ambientals a les empreses, independentment de la grandària d’aquestes.
