En un context de múltiples crisis, el jovent a Espanya fa front a reptes que posen en risc la seva salut mental, segons l’informe Equilibristas, las acrobacias de la juventud para sostener su salud mental en una sociedad desigual, un nou informe elaborat pel Consell de la Joventut d'Espanya i Oxfam Intermón, que destaca la precària situació econòmica i social que obliga les persones joves a fer equilibris quan han de combinar estudis amb feines precàries i lloguersinassolibles. L'anàlisi assenyala que el 55,6% de les persones joves amb mancances materials severes tenen problemes de salut mental davant del 37,7% de les qui no tenen aquests problemes econòmics.
L'accés a teràpia n’és un altre aspecte crític. Només el 17% de les persones joves declaren haver estat ateses per especialistes de la sanitat pública en menys d'un mes, i gairebé el 38% afirma que no busca ajuda professional per no poder permetre-se’n el cost. Rebre teràpia privada no és assequible per a moltes persones, ja que dues sessionsmensuals representen el 15% del salari mitjà d'una persona jove. Això reflecteix una bretxa de desigualtat en l'atenció sanitària que afecta especialment les dones, els joves amb mancances materials severes, així com les persones a l’atur i les que es troben en situació de desocupació.
“Per a la generació de persones joves és complicat somiar amb un futur estable, ja que ha de fer front a la precarietat laboral, la temporalitat i la desocupació, viu en un constant estat de desequilibri econòmic”, explica Raquel Checa,responsable del programa Desigualtat Zero d’Oxfam Intermón.
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), més del 25% de la població mundial afirma sentir aïllament social i soledat, i més de
150.000 persones d’entre 15 i 29 anys moren per suïcidi cada any, la qual cosa posa de manifest una crisi global. A nivelleuropeu, la incidència de problemes de salut mental s'ha duplicat entre la joventut des de 2019, i ja afecta més de 14 milions de persones.
A Espanya, la situació és particularment greu per a les persones més joves. La incidència de problemes psicològics entre aquest grup s'ha multiplicat per sis en l'última dècada, superant a altres grups d'edat. Els determinants individuals,socials i estructurals, com la desigualtat i la pobresa, augmenten el risc de patir problemes de salut mental.
L’informe també subratlla que les persones joves que estudien i treballen simultàniament (de les quals se’n diu “sisis”) presenten una incidència del 59% de problemes de salut mental, mentre que aquelles que només estudien tenen un 35%de diagnòstics. La combinació de responsabilitats laborals i acadèmiques incrementa significativament l'estrès i els problemes de salut mental. A més, un altre factor important són les desigualtats de gènere, ja que s’observa una bretxa de gènere pel que fa a problemes de salut mental: la meitat de les dones joves han estat diagnosticades amb algun problema de salut mental, davant el 41% dels homes. També hi tindrien a veure les dificultats per a accedir a l'habitatge i els efectes del canvi climàtic, que generen un augment de la sensació d'inseguretat i malestar emocional.
“Les persones joves vivim dia a dia la precarietat més injusta. Hem de fer front a la impossibilitat d'emancipar-nos totes soles, i una elevada taxa de temporalitat i precarietat laboral. A més, se'ns diu que som la “generació de vidre”, una generació indolent i que no s’esforça. Tot això genera en nosaltres desafecció pel present i incertesa pel nostrefutur, la qual cosa té un impacte molt directe en la nostra salut mental”, assenyala Andrea González, presidenta del Consell de la Joventut d'Espanya.
L'OMS destaca que l'exposició a circumstàncies socials o econòmiques que generen falta d’equilibri, com la desigualtati la pobresa, és un dels factors que poden soscavar la salut mental. Així s'assenyala en l'estudi Equilibristes, on s'observa que les idees suïcides tenen una incidència significativament major entre les persones joves, un altre cop, amb mancances materials severes (60%) comparades amb aquelles que no en pateixen (37%).
L'informe també analitza com la identitat i l’orientació sexual, i factors com la raça o la diversitat funcional afecten la salut mental de les persones joves. La discriminació i la interseccionalitat de la desigualtat incrementen el risc de patir problemes de salut mental. A més, la dotació insuficient del sistema públic de salut provoca llargues llistes d'espera iuna baixa freqüència de cites, deixant a molts joves sense la possibilitat de rebre una teràpia adequada.
Davant aquesta crisi, l'informe proposa polítiques centrades en abordar les desigualtats estructurals que tenen un impacteen la salut mental de les persones joves. Aquestes propostes inclouen millorar la qualitat de l'ocupació, facilitar l'accés a l'habitatge, desenvolupar el sistema de protecció social, així com garantir la igualtat de drets de la joventut migrant.
Pel que fa a la salut mental, és fonamental millorar el sistema públic augmentant el nombre de professionals especialitzats en psicologia clínica infantojuvenil, psiquiatria, treball social i psicopedagogia, reduint els temps d'esperaper a cites mèdiques i millorant la coordinació entre serveis i territoris, i incrementant el coneixement dels recursos disponibles entre la població jove. Per a fomentar l'educació, formació i prevenció en salut mental, cal proporcionar formació addicional a entorns pròxims a joves amb problemes de salut mental, oferir formació a professionals del'educació, famílies i altres agents de contacte amb joves. Finalment, es proposa aprovar un Pacte d'Estat per la Salut Mental que reculli totes les mesures proposades i asseguri la inversió dels recursos necessaris per a garantir el dret a la salut mental de les persones joves.
