Balanç de la dècada
En l'últim decenni, Espanya ha reduït la seva ajuda al desenvolupament fins a 5 vegades més que cap altre país membre del Comitè d'Ajuda al Desenvolupament -CAD- de l'OCDE. Aquest gran descens ha deixat a l'AOD en tan sols 2.186 milions d'euros el 2018, un 0,20% de la RNB, per sota del percentatge de 1990, segons l'informe anual "La Realitat de l'Ajuda" d'Oxfam Intermón.
Després de la seva particular dècada perduda, l'organització considera l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible una gran oportunitat per al nostre país i demana establir un calendari que situï la cooperació en la mitjana europea del 0,5% al final de la legislatura, tal s'han compromès partits com PSOE i Unides Podem en els seus programes electorals.
El balanç de la dècada és molt negatiu, amb xifres que parlen per si soles: mentre que la tendència dels donants membres del CAD en aquest període ha estat positiva amb un increment total del 24,5%, a Espanya l'ajuda al desenvolupament ha tingut un descens acumulat del 55,7% entre 2008 i 2018. És la dada més negativa del conjunt dels membres del CAD-OCDE i únic descens en la Unió Europea.
El nostre país està a la cua dels donants de l'OCDE pel que fa a la seva aportació d'ajuda, només per davant dels Estats Units i els països d'Europa de l'Est, i lluny de la mitjana dels donants del CAD, amb el 0,31 %. Més encara de l'europea amb un 0,47%, i amb països com Dinamarca i el Regne Unit unint-se ja al club del 0,7%.
"L'últim decenni ha deixat Espanya com un actor internacional amb poc pes, limitat a aportacions gairebé sempre simbòliques en les iniciatives globals en favor del desenvolupament. L'esforç per situar-se en una posició d'acord a la seva dimensió econòmica i la seva responsabilitat política hauria de ser significatiu i iniciar-se com més aviat millor"
JAIME ATIENZA
Responsable de finançament al desenvolupament d'Oxfam Intermón
i autor principal de l'informe
Oportunidad: Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible
"L'Agenda 2030 i els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible, assumits per Espanya, uneixen el deure ètic i solidari en la lluita contra la pobresa i la desigualtat, amb la responsabilitat d'impulsar els desafiaments globals que l'Agenda defineix: justícia de gènere, models productius i energètics, futur de l'ocupació, sostenibilitat ambiental. A més, el buit creat pel paper dels EUA i el Brexit, obren a Espanya la possibilitat de ser un soci referent en el futur de la UE, coliderant amb França i Alemanya la seva política de desenvolupament i ajuda internacional", segons el portaveu .
L'informe assenyala que la major part de les sumes que Espanya dedica a ajuda són contribucions obligatòries tant a la UE com als organismes financers internacionals dels quals forma part. Només l'aportació a la UE absorbeix prop del 50% de l'AOD any rere any. Així mateix, es comptabilitza dins de la mateixa el cost de l'atenció de les persones refugiades dins les nostres fronteres, que ha superat el 10% de l'ajuda total en l'últim any amb una suma de 230 milions d'euros.
"La cooperació espanyola requereix d'una refundació -continua Atienza-. Ha de repensar-se en el nou context global definit per l'Agenda i els desafiaments globals de la crisi ecològica i de desigualtat. L'avantatge per a Espanya és que pot aprendre dels canvis viscuts aquesta dècada en altres països. L'assumpte ja no és només ajudar els que pateixen crisis, defensar drets, enfortir institucions i promoure el desenvolupament sostenible als països més vulnerables. És afrontar junts els reptes de la humanitat que afecten, així sigui de manera diferent, la població espanyola, la de Burkina Faso o la del Perú".
La partida d'ajuda humanitària sota mínims
Una especial anàlisi mereix la partida destinada a ajuda humanitària, essencial per respondre al sofriment provocat pels conflictes, el canvi climàtic i els desastres naturals. Actualment, més de 134 milions de persones a tot el món en depenen. En el període que va de 2008 a 2017, l'ajuda humanitària acumula un descens del 81,4% (de 298 milions d'euros a 51 milions d'euros), mentre les necessitats humanitàries reflectides en les crides de Nacions Unides s'han més que triplicat (de 7.200 milions de dòlars a més de 25.000 milions de dòlars) fruit de l'augment dels conflictes, especialment a l’Àfrica i a Orient Mitjà. Així mateix, s'ha assolit el pic en el desplaçament forçós de persones, tant interns com internacionals, amb 70,2 milions de persones el 2018, segons l'ACNUR.
En contraposició amb aquestes dades, les bones notícies venen de la mà de la cooperació descentralitzada. El 2015 va iniciar la seva recuperació, i el 2017 va continuar augmentant per tercer any consecutiu, incrementant de mitjana un 12% respecte l'any anterior. Les CCAA són fonamentals per entendre aquesta pujada, ja que van destinar a l'AOD gairebé un 25% més mentre que els ens locals el van reduir en gairebé un 16%. País Basc, Andalusia i Catalunya estan al capdavant pel que fa a la seva contribució a la cooperació.
Davant d'aquest escenari i de cara a la propera formació del Govern, el portaveu assenyala: "És essencial que Espanya tingui un paper rellevant en el món com un país que defensa els Drets Humans, incloent els de les persones que es desplacen forçosament, la lluita contra la discriminació de gènere, així com liderar la lluita global contra la desigualtat".
Una Vicepresidència de Desenvolupament Sostenible, responsable i garant de l'Agenda 2030
En aquesta línia, l'organització proposa al nou Govern mesures per dur a terme en els primers 100 dies, aprofitant a més la celebració de l'Assemblea de Nacions Unides al setembre d'aquest any. Entre elles, cal destacar la petició al futur president d'anunciar davant l'Assemblea General una aportació extraordinària de 200 milions d'euros per a l'acció humanitària a les principals emergències com les del Iemen, Síria i el Territori Palestí, així com en les crisis oblidades del continent africà. També per a contribuir al Fons Global contra el VIH, la malària i la tuberculosi.
Així mateix, proposa altres actuacions de gran calat com una reestructuració institucional que asseguri la implantació de l'Agenda de Desenvolupament Sostenible, a Espanya, als països més vulnerables i en l’arena global, amb la creació d'una Vicepresidència de Desenvolupament Sostenible. Aquesta tindria una funció coordinadora i impulsora d'aquesta Agenda per al conjunt del Govern i comptaria, entre d’altres òrgans, amb una Secretaria d'Estat de Cooperació per als ODS (SECODS). Així mateix, aquesta reestructuració també contemplaria l'enfortiment de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament -AECID- i l'avanç cap a la creació d'un Banc de Desenvolupament com a pilars d'un sistema que es situï a l'avantguarda, i que funcioni com un grup d’institucions amb funcions diferenciades però amb una direcció única.
"Espanya ha de donar un gir profund en la seva acció internacional i buscar el seu valor afegit amb un enfocament estratègic de la seva cooperació en diversos aspectes: recuperar el seu paper inversor de forma progressiva, tant en la cooperació bilateral com en la multilateral, enfortir el seu paper com a actor humanitari (especialment pel que fa al paper de les dones en situacions de conflicte i construcció de la pau), assumir un paper reforçat cap al continent africà, millorar i reestructurar la seva cooperació financera i invertir en programes focalitzats en justícia de gènere, lluita contra la desigualtat i protecció de l'espai de la societat civil", afegeix Atienza.
Així mateix, l'informe contempla altres actuacions que ha d'afrontar el nostre país com el suport als països de renda mitjana mitjançant mesures que redueixin la desigualtat i que lluitin contra el tancament d'espais a la societat civil i la vulneració de Drets Humans.
Finalment, Oxfam Intermón considera necessari assegurar una coherència de polítiques per al desenvolupament, que suposi una aposta clara de reduccions de CO2 per lluitar contra l'emergència climàtica i la inversió en el Fons Verd, frenar la venda d'armes a països que s'utilitzen per violar els DDHH, la promoció d'una fiscalitat internacional que lluiti contra l'evasió i elusió fiscal que roba recursos als països en desenvolupament, així com contribuir a la recerca de solucions als creixents problemes de deute en el continent africà.
"Amb aquest impuls llargament esperat, Espanya mostrarà el seu veritable compromís amb l'agenda 2030, i la seva vocació de ser un actor implicat en la solució als problemes globals, donant resposta a la vocació solidària de la ciutadania espanyola. No oblidem que en l'Eurobaròmetre de 2018 els espanyols i les espanyoles van ser els que més suport van expressar en que el seu Govern tingués entre les seves prioritats la lluita contra la pobresa en països en desenvolupament", conclou l'autor de l'informe.
