Un nou informe d’Oxfam Intermón revela avui que les principals empreses espanyoles contribueixen a la persistent desigualtat econòmica del país. Durant els darrers 20 anys, el 10% més ric ha concentrat gairebé un terç de les rendes generades, mentre que la meitat més pobra amb prou feines en rep una cinquena part. La desigualtat en la riquesa és encara més marcada i ha augmentat dràsticament: el 2022, l’1% més ric tenia el 14% de la riquesa neta i la meitat més pobra, el 13%; el 2022, aquesta proporció va pujar al 19% per a l’1% més ric, mentre que la riquesa de la meitat més pobra va caure al 7%.
L’activitat econòmica sota el model productiu actual no només no aconsegueix reduir els alts nivells de desigualtat existents, sinó que més aviat sembla que contribueix a fer que la desigualtat augmenti i es cronifiqui. D'aquesta manera, tan el producte interior brut com els excedents empresarials del 2023 tripliquen les xifres del 1995 sense que s’hagi modificat l'estructura de desigualtat.
L’informe La Huella en las Desigualdades examina com 40 grans corporacions espanyoles (incloses 29 de les 35 empreses de l’IBEX 35, i 11 companyies més que cotitzen a la borsa) impacten en la desigualtat social i econòmica en cinc dimensions clau: persones, poder, beneficis, planeta i producte. El total d’empreses de la mostra van obtenir uns ingressos conjunts equivalents al 44% del PIB d’Espanya i donen feina de manera directa a gairebé 1,7 milions de persones a diversos països del món. Entre 2020 i 2023, el conjunt de les 40 empreses va obtenir 197.092 milions d’euros en beneficis, una quantitat amb la qual es podrien pagar totes les prestacions socials que abona l’Estat en un any, incloses les pensions. Tanmateix, els increments sostinguts de beneficis que experimenten estan lluny de beneficiar per igual a totes les persones que contribueixen a generar-los.
El 58% de les empreses analitzades no publica cap compromís amb el pagament de salaris dignes a les persones que hi treballen, una xifra que puja fins al 85% quan aquest compromís es refereix a les persones que treballen en la seva cadena de valor. En el 60% de les empreses de la mostra, el màxim executiu guanya més de 2 milions d’euros, i en el 35% dels casos, el sou mitjà dels membres del comitè de direcció és superior al milió. Tot això ens deixa una desigualtat salarial que es xifra en una mitjana de 118 vegades entre el que guanya el primer executiu d’algunes d’aquestes empreses i el sou mitjà de la seva plantilla. Dit d’una altra manera: en el 58% de les empreses analitzades, la distància entre el sou més alt i el mitjà és superior a 50 vegades.
Pel que fa a la distribució de beneficis, gairebé la meitat dels que han obtingut el conjunt d’empreses analitzades es destinen a dividends, amb quatre empreses (Endesa, Fluidra, Sacyr Vallehermoso i Telefónica) que no només destinen íntegrament els seus resultats a retribuir els accionistes, sinó que fins i tot recorren a fons propis. Durant el 2023, el conjunt d’empreses analitzades va pagar un total de 29.000 milions d'euros als seus accionistes. Aquesta xifra equival a més de la meitat de la despesa pública destinada a educació a Espanya.
“Les empreses són elements clau de les nostres economies. A més, la generació del valor empresarial que es dona al si de les empreses representa un dels mecanismes principals de generació de renda i riquesa. Però és justament al seu interior on comença la desigualtat, amb una distribució poc equitativa dels beneficis, i on no es garanteixen condicions laborals i salarials dignes per a totes les persones que hi treballen. Les seves pràctiques prioritzen que gran part d’aquesta riquesa reverteixi a persones que formen part de les capes privilegiades de la societat, com ara directius i accionistes, abans que a altres actors d'estrats menys afavorits en l’activitat empresarial, com ara les seves plantilles o empreses proveïdores”, afirma Miguel Alba, autor de l’informe i responsable del Sector Privat i Desigualtat d’Oxfam Intermón.
A més a més, pel que fa als procediments de les empreses per a complir amb la responsabilitat de respectar els drets humans, l'esforç, en general, se centra a subscriure un compromís formal i facilitar mecanismes d’esmena en cas d’haver-hi alguna vulneració, però no en evitar que aquesta vulneració passi, cosa que denota una manca evident de cura pels col·lectius potencialment més vulnerables.
Finalment, l’anàlisi de l'esforç ambiental de les empreses, que també és rellevant tenint en compte la naturalesa desigual tant dels impactes com de les responsabilitats del canvi climàtic, mostra que només la cinquena part de les empreses analitzades estan reduint les seves emissions de CO2 en els tres àmbits: les directes, les procedents de les seves fonts d’energia i les de la seva cadena de valor. La conclusió és que el compromís de les grans empreses amb la descarbonització resulta clarament insuficient per a intentar afrontar l’emergència climàtica. Al ritme actual de disminució d’emissions directes, les empreses no culminarien la descarbonització de la seva activitat fins al 2064, d’aquí a 40 anys.
Recomanacions
“Per a poder avançar cap a societats més justes, ocupar-se de l’emergència climàtica i posar fre a les desigualtats, és imprescindible deixar enrere un model empresarial obsessionat amb maximitzar la rendibilitat a curt termini per a acontentar els mercats i que deixa de banda els impactes socials i ambientals de la seva activitat, així com el benestar de les persones. Les grans empreses també són responsables i han de prendre mesures de manera urgent”, assenyala Alba.
A més, per a aconseguir un nou paradigma empresarial, l’organització proposa una sèrie de recomanacions a les empreses espanyoles i al Govern per a reduir les desigualtats: entre altres mesures, assenyalen la necessitat d’iniciar una reforma cap a una governança empresarial més inclusiva que prioritzi la sostenibilitat, l’equitat i la participació activa de les persones treballadores en la presa de decisions, la distribució dels beneficis i els òrgans de direcció. De la mateixa manera, proposen mesures en l’àmbit laboral per a reduir tant les desigualtats salarials com la bretxa de gènere, la flexibilització d’horaris i la reducció progressiva de jornades, juntament amb polítiques laborals que integrin una perspectiva de cura.
Una altra de les propostes fonamentals de l’informe se centra a combatre el frau fiscal mitjançant controls sobre empreses que operen en refugis fiscals, i fomentar la transparència financera. A més, les grans corporacions i inversors han de prendre’s seriosament els seus compromisos per a reduir emissions de carboni i garantir el respecte als drets humans i ambientals al llarg de tota la seva cadena de valor, a través de la introducció de protocols de diligència deguda.
.jpg?width=700&name=_0LS7286%20(1).jpg "_0LS7286 (1)")
