DEMANA AL GOVERN QUE INCREMENTI ELS FONS DESTINATS A L'AJUDA HUMANITÀRIA
26/03/2025

El Iemen s'enfronta a un col·lapse econòmic i a una crisi d'ajuda devastadora després d'una dècada de conflicte.

  • Una dècada després que la coalició liderada per l'Aràbia Saudita intervingués per restaurar al govern internacionalment reconegut del Iemen al poder, el país continua profundament dividit, enfrontant un col·lapse econòmic i una devastadora crisi humanitària, va dir avui Oxfam Intermón.
Oxfam InuruID 365790 Yemen 2023-12-03 09_43_09

Els restes i les ruïnes causades per les inundacions, fotografia de Gabreez / Oxfam.

Les polítiques financeres en competència al Nord i al Sud han causat el col·lapse econòmic. Les violacions dels drets humans, la detenció de treballadors humanitaris i les condicions inacceptables imposades a l'ajuda per les autoritats a Sanà han agreujat el patiment.

 

Al Sud, malgrat el fort suport internacional, el govern reconegut internacionalment no ha aconseguit proporcionar serveis bàsics ni estabilitzar la moneda. En els darrers 10 anys, el rial iemenita s'ha depreciat en més del 90 % a les àrees controlades pel govern, fet que ha fet que elements bàsics com aliments, aigua i atenció mèdica siguin inaccessibles per a la majoria dels iemenites. Aquesta inflació només està empitjorant: el rial va perdre el 30 % del seu valor només al febrer.

 

Al Nord, els hutís han fet que sigui cada cop més difícil i perillós per a la comunitat humanitària operar i proporcionar aliments essencials, diners en efectiu i altra assistència. La seva detenció arbitrària i il·legal de treballadors humanitaris iemenites i membres de la societat civil ha empitjorat l'entorn operatiu ja de per si difícil. Les autoritats han de alliberar tots els detinguts de manera il·legal, inclòs el personal d'Oxfam Intermón.

 

L'ambient de restricció i por imposat pels hutís, juntament amb la congelació de la finançament d'assistència exterior per part del govern dels EUA i la imposició de majors riscos legals, han portat moltes organitzacions humanitàries a reduir les seves operacions, deixant a milions de persones sense mitjans per sobreviure i sense accés a educació i serveis de salut. Les famílies enfronten preus més alts i una reducció en l'assistència humanitària.

 

Pauline Chetcuti, Cap d'Incidència Humanitària i Campanyes d'Oxfam Internacional, va dir:

 

"Els iemenites mereixen, i tenen el dret, de viure amb seguretat, tenir accés a aliments, aigua, atenció mèdica i avançar en un camí cap a un futur pacífic.

 

"L'última dècada ha estat devastadora per als iemenites, i només veurem que aquestes conseqüències mortals s'agreugin sense una acció urgent per part de les autoritats i la comunitat internacional per permetre que l'economia i la comunitat d'ajuda operin".

 

Els serveis d'educació i salut han estat dizemats, deixant a milions sense el suport crític que necessiten i als funcionaris públics sense salaris. Les instal·lacions de salut arreu del país han estat significativament afectades pel conflicte; només el 40 % estan funcionant parcialment o han quedat completament fora de servei a causa de la manca de personal, fons, electricitat, medicines i equips.

 

La guerra ha destruït gran part de la infraestructura crítica del Iemen: carreteres, ponts, mercats, hospitals, escoles i fàbriques privades que impulsaven l'economia del país. Tot i que les línies del front han estat majoritàriament congelades des del alto el foc d'abril de 2022, les polítiques monetàries en competència i l'absència d'un acord polític complet han deixat més de 17 milions de persones, gairebé la meitat de la població del Iemen, en situació d'inseguretat alimentària.

 

Les famílies iemenites enfronten preus més alts i una reducció en l'assistència humanitària a causa de la designació dels hutís com a Organització Terrorista Estrangera per part del govern dels EUA. Aquesta designació crea obstacles significatius per a l'ajuda humanitària que salva vides i les importacions comercials d'aliments i medicaments. També afegeix una barrera al flux vital de remeses dels iemenites a l'estranger a les seves famílies, que representen aproximadament una cinquena part del PIB del Iemen i són una part crucial de la xarxa de seguretat social del país. Els iemenites necessiten veure el final de les violacions de drets per part dels hutís i els atacs internacionals, però aquesta designació probablement no aconseguirà aquest objectiu. Els governs han de recolzar mecanismes internacionals de rendició de comptes per a totes les parts en conflicte, en lloc de castigar les famílies iemenites tallant l'ajuda que els salva la vida.

 

La dècada de conflicte ha matat més de 19.000 persones i ha desplaçat gairebé cinc milions, majoritàriament dones i nens. Aquestes xifres només augmentaran a mesura que s'imposin més barreres legals i de seguretat sobre l'economia i la comunitat d'ajuda.

Chetcuti va dir: "Les potències regionals i globals han de col·laborar per donar suport a una pau genuïna en lloc de recolzar faccions alineades i promoure els seus propis interessos polítics estrets. Només a través d'un procés polític liderat pels iemenites, que inclogui dones, joves i la societat civil, els iemenites podran sortir de la crisi i gaudir d'una pau i seguretat bàsiques".

Notes per a l'edició

· Portaveus disponibles per a entrevistes en espanyol i català.

 

· Xifres de Relief Web i l'ONU.

 

· Es preveu que el nombre de persones que experimenten inseguretat alimentària i desnutrició augmenti molt més enllà de la xifra esmentada anteriorment (17 milions) a causa dels retalls globals en la finançament de l'ajuda.

 

· El 26 de març de 2015 es considera generalment la data d'inici de la dimensió internacional del conflicte al Iemen, amb l'inici dels atacs aeris per part de la coalició liderada per l'Aràbia Saudita i la resposta de totes les parts, tot i que es reconeix que el conflicte intern va començar molt abans.

 

· Els EUA són responsables de la meitat dels programes humanitaris al Iemen, els quals s'han aturat de la nit al dia, i el Regne Unit reduirà la seva ajuda durant un període de dos anys, amb possibles efectes en la programació humanitària al Iemen.

JÚLIA SERRAMITJANA CASANOVAS

Periodista - Departamento de Comunicación