L’ONG inicia una recollida de firmes per demanar al govern més fons destinats a l’ajuda humanitària
Said Abdi Duale, pastor somali que ha perdut gairebé tot el seu bestiar, mostra el bol, ara buit, amb el qual munyia les seves camelles. Foto: Pablo Tosco / Oxfam Intermón.
La crisi alimentària que pateix l’est d’Àfrica està a punt d’arribar al seu punt més crític. Segons càlculs de l’ONG Oxfam Intermón és probable que, d’aquí al juliol, una persona mori cada 28 segons per fam a Etiòpia, Kènia, Somàlia i Sudan del Sud.
Davant la gravetat de les circumstàncies, Oxfam Intermón demana al govern d’Espanya que incrementi l’ajuda humanitària fins a arribar al 10% del total de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament. Per a fer-ho, ha iniciat una campanya de recollida de firmes on, sota el lema “La fam té solució” que pretén mobilitzar l’opinió pública perquè exigeixi al govern aquest increment. L'ONG aprofita la commemoració aquest dijous del Dia d'Àfrica per fer una crida a la participació ciutadana en aquesta petició.
Oxfam Intermón demana també que la Unió Europea i la comunitat internacional augmentin els fons per pal·liar la crisi alimentària. Ara per ara, només s’ha aportat un 23% dels fons que l’ONU considera necessaris per fer front a aquesta crisi.
La sequera provocada pel canvi climàtic, agreujada pels conflictes i la pujada dels preus dels aliments, ha deixat 40 milions de persones de l’Àfrica Oriental en situació de fam extrema. Son gairebé dos terços més que l’any passat, amb 85.000 persones a Sudan del Sud i Somàlia a punt de patir l’estadi més greu de fam, que inclou una manca total d’accés a aliments i el consegüent risc de mort.
Durant l’últim any, Oxfam Intermón ha treballat juntament amb més de 800.000 persones afectades per la fam a la Banya d’Àfrica i busca donar suport a gairebé mig milió més durant els pròxims mesos. Bona part de Somàlia, Kènia i Etiòpia és víctima de greus sequeres després de cinc temporades de pluges fallides, mentre que Sudan del Sud s’enfronta a la cinquena temporada consecutiva d’inundacions perilloses. A més a més, l’últim esclat de violència al Sudan fa que sis mil persones diàries arribin a la frontera amb Sudan del Sud, la qual cosa suposa una enorme pressió addicional per aquest país on un 63% de la població ja pateix inseguretat alimentària extrema.
A Somàlia, 1,8 milions de nens i nenes pateixen malnutrició, 477.000 de forma alarmant. El percentatge de persones en situació de fam extrema a aquest país ja arriba al 38,7% de la població i la sequera ha provocat el desplaçament d’1,4 milions de persones i la mort de 3 milions de caps de bestiar.
La pastura és el medi de vida de la majoria de la població, però la successió cada cop més freqüent de sequeres i la prolongació d’aquesta darrera han minvat la seva resiliència. És el cas del Said Abdi Duale, qui després d’haver perdut tot el bestiar, va caminar durant dies amb la família fins a un assentament de persones desplaçades a la regió de Sanaag. “Vaig viure la sequera de 1974, la del 2017 i aquesta. L’última és la pitjor. En les passades sequeres, plovia de nou i naixien animals. En aquesta, la pluja no arriba i no podem substituir els animals que hem perdut”.
La fam, una decisió política
“La gent no mor perquè hi hagi manca d’aliments o diners al món, sinó pel fracàs polític i la injustícia”, diu Lourdes Benavides, experta en clima i crisis alimentàries d'Oxfam Intermón d’Oxfam Intermón. “Cada dia que passa sense actuar suposa més morts inevitables.
“Necessitem un increment urgent de l’ajuda humanitària per part de l’administració espanyola, de la Unió Europea i de l’anomenada comunitat internacional. Els països rics son els principals responsables del canvi climàtic i tenen una clara responsabilitat moral per fer costat a persones que estan sent destruïdes per una crisi alimentària que no han causat”.
Espanya, segons Oxfam Intermón, pot mostrar el camí i complir amb el seu compromís d’incrementar la contribució humanitària fins a assolir un 10% de l’Ajuda Oficial al Desenvolupament, per finançar plans de resposta davant les emergències alimentàries i evitar que la desnutrició empitjori.
Tot i que la nova Llei de Cooperació fixa al 10% el percentatge del total de l’ajuda al desenvolupament que s’ha de destinar a ajuda humanitària o d’emergència, el cas és que actualment aquest percentatge és al 3,5%.
El nou informe global sobre crisis alimentàries 2023 denuncia que 258 milions de persones a 58 països es troben en situació de fam extrema.
Notes per a l’edició:
Pàgina web de la Campanya “La fam té solució”: https://www.oxfamintermon.org/es/firma-fondos-ayuda-humanitaria
Hi ha portaveus disponibles per a entrevistes.
Fotos i testimoni del Said Abdi Duale.
Els càlculs de decessos es basen en els informes de referència a l’anàlisi de la inseguretat alimentaria extrema global, la Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària (IPC per les seves sigles en anglès) disponibles a https://www.ipcinfo.org/, utilitzant les taxes brutes de mortaldat associades amb la Fase 3 de la CIF al Manual tècnic de l’IPC, versió 3.1 (https://www. ipcinfo.org/ipcinfo-sitio web/recursos/ipc-manual/en/). Calculem 0,22 morts per cada 10.000 habitants afectats per dia per tenir en compte la "taxa de mortaldat normal", segons les dades del Banc Mundial (https://data.worldbank.org/indicator/SP.DYN.CDRT.IN).
Per a Etiòpia, 2023 HRP https://humanitarianaction.info/article/hundreds-millions-people-face-hunger-historic-food-crisis-looms); per a Somàlia, Sudan del Sud i Kènia, anàlisi de l’IPC https://www.ipcinfo.org/
El maig de 2023, als quatre països, la taxa bruta de mortaldat és d’almenys 1126-3095 persones per dia, la taxa de mortaldat per fam per hora és de 47-129 persones, 0,78-2,15 per minut.
Les xifres es basen en la taxa bruta de mortaldat per a IPC 3 i no tenen en compte les taxes brutes de mortaldat més altes per a IPC 4 i 5.
Segons l’informe global sobre crisi alimentària (GRFC) del Programa Mundial d’Aliments, 258 milions de persones a 58 països i territoris van ser víctimes d’inseguretat alimentaria extrema a nivells de crisi o pitjors (IPC/CH Fase 3-5) el 2022, davant dels 193 milions de persones a 53 països i territoris el 2021.
El 2009, els països rics van acordar aportar 100.000 milions de dòlars a l’any fins al 2020 per ajudar els països més pobres a fer front al canvi climàtic. Aquest termini es va ampliar després fins al 2025, amb vista a establir un nou objectiu mundial de finançament climàtic per al 2025.
Periodista - Departamento de Comunicación
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.