Una enquesta recent efectuada per Oxfam Intermón revela que més d'un 50% de la població a Espanya està insatisfeta per la seva situació econòmica i ha hagut de retallar les despeses en recursos bàsics com ara l'energia o l'alimentació.
Aquestes dades, extretes de la I Enquesta de Desigualtats Múltiples a Espanya que es presenta aquest dimecres, assenyala l'estesa preocupació sobre les bretxes socials al país. Un aspecte positiu destacat per l'enquesta és que el 63,7% de la població creu que aquestes desigualtats es poden erradicar.
"Aquests resultats reflecteixen una consciència generalitzada sobre les desigualtats socials a Espanya i l'esperança que es puguin abordar amb compromís. La desigualtat va més enllà de les estadístiques i parla de les pors i les angoixes de milers de llars que no arriben a final de mes, i de la lluita diària de milions de persones per la salut, les oportunitats i la dignitat”, assenyala Franc Cortada, director d'Oxfam Intermón.
La I Enquesta de Desigualtats Múltiples a Espanya, efectuada durant més d'un any juntament amb l'agència de recerca 40dB, per entendre qui són els que més la pateixen i quins els àmbits en què està més present.
La desigualtat entre rics i pobres és una de les més destacades per a la població, seguida de prop de les disparitats entre persones migrants en situació irregular i la resta de la població, així com les diferències en les condicions de vida entre els barris de les grans ciutats.
En termes de benestar econòmic i laboral, més de la meitat de la població no està satisfeta amb la seva situació econòmica (54,4%), i el 42% no està contenta amb la seva vida laboral. En tots dos casos, les xifres són notablement pitjors entre les dones (amb més de 10 punts de diferència respecte als homes). També hi ha grans diferències depenent del nivell socioeconòmic: com més nivell, més satisfacció amb la situació financera i laboral. Les persones racialitzades manifesten una insatisfacció entre 10 i 15 punts superior a la mitjana.
Aquestes dades són crucials per entendre que, malgrat la millora dels darrers anys en les xifres d'ocupació, la visió de la població sobre la qualitat de l'ocupació no és especialment positiva (pel que fa a la seva remuneració, jornada, seguretat, conciliació, etc.). A més, 1 de cada 4 persones (el 27%) assegura que el seu nivell d'ingressos no li permet tenir una vida digna.
Renúncies i retallades
L'enquesta també destaca les dificultats econòmiques que afronten moltes persones a Espanya, des de despeses excessives en habitatge fins a renúncies en salut. En el cas de les despeses associades a habitatge, la meitat de les persones amb hipoteca i més del 60% de les que viuen de lloguer dediquen més del 30% dels seus ingressos al pagament de l'habitatge.
Les persones racialitzades han de fer, de mitjana, més esforços, i les persones joves han hagut d'endarrerir o interrompre el pagament del lloguer algun mes en major mesura que la resta de la població. A això se suma que gairebé la meitat de la població (45,7%) ha reduït les despeses d'electricitat, calefacció i aigua a causa de la inflació. Aquesta retallada s'ha produït amb més intensitat en el cas de les dones i, especialment, de les persones racialitzades.
A més, durant l'últim any, més del 40% de la població ha renunciat a alguna despesa en salut per no poder-s'ho permetre (dentista, ulleres i/o audiòfons, no acudir a fisioteràpia o rehabilitació i no rebre tractament psicològic). La xifra de les persones que no arriben a final de mes s'apropa al 70%. De mitjana, les dones han afrontat més retallades, i les xifres augmenten encara més en el cas de les persones racialitzades i aquelles amb menor nivell socioeconòmic.
L'any passat, més de la meitat de la població va haver de fer retallades significatives en el cistell de la compra, roba i calçat, i lleure. Un 40% assegura que ha hagut de comprar menys carn o peix, i que no se'n pot anar de vacances ni tan sols una setmana a l'any. Les dones i les persones racialitzades presenten, de mitjana, taxes de renúncia superiors, i entre les persones amb un baix nivell socioeconòmic les retallades es disparen fins a 10 punts per sobre de la mitjana de la població en aquest sentit.
“Les xifres mostren que la desigualtat no és només del ric respecte al pobre. És la desigualtat que pateixen les persones perquè són més pobres, però també perquè són migrants, perquè són dones. Unes condicions que determinen de forma directa aspectes tan essencials de la nostra vida com l'accés a habitatge, a la salut, poder afrontar una despesa imprevista o tenir una ocupació de qualitat”, afirma Cortada.
Dades sobre Catalunya
L’enquesta s’ha basat en 4.102 entrevistes, 699 de les quals s’han fet a Catalunya. En aquest territori, la proporció d’ingressos que la població ha de dedicar al pagament del lloguer són més altes. Més d’un 70% dels enquestats dediquen d'un 30 a un 70% dels seus ingressos a pagar-lo, mentre que al conjunt d’Espanya aquest percentatge és d’un 60%. No obstant això, pel que fa a proporció del pagament de factures vinculades amb llar (llum, gas, internet, assegurances) així com menjar, les dades son similars a les espanyoles.
Pel que fa a renúncies en salut, un 24% assegura que ha hagut de renunciar al dentista i un 11% a tractament psicològic.
Respecte la vida laboral, els resultats mostren que a Catalunya un 63,6% de la població està satisfeta i gairebé la meitat (un 48’4%) ho està amb la seva situació econòmica personal.
Com aturem les desigualtats?
Per abordar les desigualtats materials, la població espanyola identifica la promoció de l'ocupació de qualitat (el 54,4% de les persones enquestades ho esmenten) i l'accés a un habitatge digne (35,5%) com a mesures més efectives. La sanitat i l'educació públiques se situen molt de prop en el tercer i quart lloc. A Catalunya Per millorar les seves oportunitats, gairebé la meitat de la població assegura que hauria volgut continuar estudiant (48,2%). Tot i així, la necessitat de treballar per obtenir ingressos i el cost econòmic de l'educació van ser els principals motius per deixar-ho. Les responsabilitats familiars i de cures causen més renúncies entre les dones que entre els homes.
D'altra banda, la majoria de la població assenyala que els impostos són essencials per tenir serveis públics. Tot i així, el 75,2% no sent que el sistema fiscal estigui repartint la riquesa de forma equitativa a Espanya.
La capacitat de combatre la desigualtat recau tant en actors públics (Govern central, Unió Europea, comunitats autònomes i ajuntaments) com privats (empreses, moviments socials i mitjans de comunicació). Davant d'aquests desafiaments, la majoria de la població (82,1%) continua donant suport a la democràcia com el millor sistema possible. Però moltes persones enquestades (73,7%) senten que els actors polítics no presten prou atenció a les seves preocupacions, cosa que subratlla la necessitat d'una participació ciutadana més gran.
