Oxfam Intermón publica avui un nou informe Pobresa laboral: quan treballar no és suficient per arribar a final de mes, en què analitza aquesta alarmant realitat que afecta milions de persones treballadores (2.957.000), malgrat els avenços en matèria d'ocupació dels darrers anys: l’augment de l'SMI, reforma laboral, xifres històriques d'ocupació i una taxa d'atur que s'ha situat en el nivell més baix des del 2008.
Actualment, el 13,7% de les persones contractades viuen per sota del llindar de la pobresa, al mateix temps que, del totalde persones en situació de pobresa, tres de cada deu tenen una feina.
“Ens trobem davant d'una paradoxa desconcertant: hi ha moltes persones que s'esforcen cada matí per anar a treballar i,tot i així, no els garanteix sortir de la pobresa”, afirma Alejandro García-Gil, responsable de polítiques de protecció social i ocupació d'Oxfam Intermón.
L'informe revela que els sectors més afectats per la pobresa laboral són l'agricultura i el treball de la llar, on tres de cada deu persones treballadores viuen en la pobresa tot i tenir una feina. Sectors com l'hostaleria i la construcciótambé afronten aquest problema, el qual afecta dues de cada deu persones contractades. De manera transversal a tots els sectors d'activitat hi ha un altre problema del mercat laboral: una de cada quatre persones treballadores autònomes i de les contractades a temps parcial també pateixen pobresa laboral.
Gairebé el 30% de les persones nascudes fora de la Unió Europea estan en situació de pobresa laboral, 20 punts percentuals més que aquelles nascudes a Espanya, i és el país d'origen la característica demogràfica que té més pes al'hora d'explicar quines persones es veuen més afectades per la pobresa laboral. Per comunitats autònomes,Andalusia es posiciona al capdavant de la pobresa laboral amb una taxa del 19,4%, seguida d’Extremadura (17,2%) i Castella-la Manxa (15,4%).
Tot i la creació d'ocupació, el sistema productiu i el model econòmic espanyol continuen generant llocs de treball de baixa qualitat. La conseqüència és clara, segons l'informe d'Oxfam Intermón: tenir una feina ja no garanteix arribar a final de mes en condicions dignes. A més, l'encariment de l'habitatge i dels serveis bàsics ha agreujat encara més elproblema. Les llars en situació de pobresa laboral destinen entre el 67% i el 79% dels ingressos al pagament de l'habitatge i els serveis bàsics.
La protecció a la infància és fonamental en un país on quatre de cada deu llars amb tres menors a càrrec o més i tresde cada deu llars monoparentals (de les quals el 75% tenen una dona com a referent adult) es troben en situació de pobresa laboral.
D'altra banda, sis de cada deu persones en aquesta situació haurien volgut continuar els estudis, però el 54% es van veure obligades a abandonar-los per la manca de recursos o per la necessitat de treballar per subsistir. Aquest cicleperpetua la desigualtat, ja que els que no accedeixen a una educació superior és més probable que tinguin feines precàries i mal remunerades.
La pobresa laboral té efectes devastadors i més profunds. “A més de les implicacions econòmiques, la pobresa laboral també deixa una profunda empremta emocional: aquestes persones es veuen obligades a viure per treballar i no pas a treballar per viure; han de destinar íntegrament el seu sou a despeses bàsiques i renunciar a qualsevol forma de lleure i gaudir del temps lliure, cosa que impacta fortament en la seva salut mental. Veiem l'esgotament i la desesperança delsque, tot i tenir feina, no poden avançar econòmicament ni gaudir d'una vida digna”, afirma García-Gil.
Més de la meitat de les llars en pobresa laboral han hagut de renunciar a serveis de salut essencials com aratractaments dentals, ulleres o seguiment psicològic, a causa de la manca de diners.
Solucions per combatre la pobresa laboral
Oxfam Intermón proposa mesures urgents per afrontar aquesta realitat i millorar la qualitat dels llocs de treball, oferiruna protecció social més àmplia i reformar el sistema de prestacions, de manera que les famílies més vulnerables no quedin desprotegides.
“No n'hi ha prou amb crear ocupació: cal garantir que aquesta sigui de qualitat i que permeti a les persones viure amb dignitat. Per a moltes llars, un salari no és suficient si no està acompanyat de condicions laborals justes i d'un sistema de suport robust que els permeti tirar endavant. Darrere de cada xifra, hi ha una història de lluita i sacrifici. En un paísque creix econòmicament, és important que aquest creixement es tradueixi en millors condicions de vida per a totes les persones”, conclou García-Gil.
