L'ingrés mínim vital només està arribant al 16% de les llars que compleixen els requisits econòmics per sol·licitar-lo.Així ho afirma un informe publicat avui per l'ONG Oxfam Intermón i el centre de pensament Future PolicyLab,segons el qual aquesta prestació podria reduir la taxa de pobresa greu en més de cinc punts per a tot Espanya, però està arribant només als dos punts de reducció.
L'estudi, titulat “La garantía de ingresos como derecho de ciudadanía. El impacto del ingreso mínimo vital y su articulación con las rentas mínimas autonómicas: una estimación”, es basa en una simulació a partir de l'Enquesta decondicions de vida. En un context de desigualtat i pobresa cronificades per successives crisis, l'ingrés mínim vital –aprovat el juny de 2020– es va plantejar com a pilar fonamental per avançar en la lluita contra aquests problemes, però no està aconseguint tot el potencial que hauria de tenir. Fins al febrer de 2023, data de referència de l‘estudi, s'havien aprovat 578.000 sol·licituds, cosa que implica 1,63 milions de persones beneficiàries en termes acumulats. Un 84% de les llars amb dret a la prestació segons la normativa vigent quedarien, d‘acord amb aquestes dades, fora del seu abast.
Segons l'estudi –elaborat pels sociòlegs José Antonio Noguera, Àlex G. de la Prada i Emma Álvarez Cronin–, això és degut a problemes de dos tipus. D'una banda, alguns requisits i condicions d'accés de la prestació impedeixen unacobertura més àmplia, perquè deixen fora determinats col·lectius. D'una altra, problemes com el desconeixement de la seva existència, les dificultats relatives a la sol·licitud (bretxa digital, burocràcia, etc.) o l'estigma social associat a ser beneficiari d'aquest tipus de prestacions fan que algunes persones no arribin a sol·licitar-la.
A través d'una anàlisi comparativa de tres comunitats autònomes (País Basc, Catalunya i Madrid), l'estudi mostra que una estratègia adequada de combinació d'aquesta prestació amb altres rendes mínimes d'aplicació autonòmica en pot millorar substancialment l'abast, com passa al País Basc. En sentit oposat, a comunitats com la de Madrid s'estàproduint una substitució pràcticament completa de la renda mínima per l'ingrés mínim vital, sense que aquests recursos es reorientin a altres prestacions similars.
En un punt intermedi, a Catalunya les dues prestacions es complementen i arriben així a més persones. De totes maneres, en aquesta comunitat autònoma, el 75% de les llars potencialment beneficiàries de l'IMV o de la rendagarantida de ciutadania (RGC) no estarien rebent la prestació per problemes de disseny o manca de difusió.
Segons les estimacions de l'informe, si es coordinés la implementació de l'IMV i l'RGC a Catalunya, la reducció de lapobresa greu arribaria a 5 punts percentuals, davant de la de menys d'un punt que té lloc actualment.
Com a conclusió de l'anàlisi, Oxfam Intermón i Future PolicyLab plantegen una sèrie de propostes destinades aaugmentar l'abast de la prestació. Entre aquestes destaquen algunes idees com ara incloure totes les persones d'entre 18 i 23 anys com a titulars potencials de la prestació o garantir que les menors de 30 anys puguin accedir a l'IMV amb elsmateixos requisits d'accés que la resta de població adulta. A
més, l'informe planteja modificar el període de còmput dels ingressos, flexibilitzar els requisits de patrimoni, augmentarquanties i llindars, generalitzar els incentius a l'ocupació, i ampliar i homogeneïtzar la quantia del complement a la infància en tots els trams d'edat, així com mesures relatives a la simplificació de procediments i requisits i a la integració amb la fiscalitat.
Oxfam Intermón és una ONG present en més de 80 països que lluita contra la desigualtat per posar fi a la pobresa i la injustícia. Els seus informes sobre fiscalitat i desigualtat són referents a nivell internacional. Future PolicyLab és unthink tank interdisciplinari que té com a objectiu exercir de pont entre la política, l'acadèmia i la societat civil per fomentar polítiques públiques que combatin la desigualtat i la crisi climàtica.
