Espanya és la quarta economia de la UE, però les taxes de pobresa i desigualtat són de les més grans del nostre entorn. Oxfam Intermón llança una proposta de renda garantida (RG) que permetria, amb 6.400 milions d'euros a l'any (el 0,55% del PIB), treure a quatre milions de persones de la pobresa severa.
En el seu informe "L'hora de rescatar les persones", Oxfam Intermón proposa una sèrie d'ajustos fiscals en els impostos sobre el patrimoni i sobre la renda de les persones físiques i de societats amb l'objectiu de recaptar més dels que més tenen, garantir més recursos i augmentar la seva progressivitat. Aquests ajustos, que moltes vegades es limiten a complir amb el que estableix la llei, permetrien augmentar els ingressos públics en gairebé 8.000 milions d'euros anuals.
"La pobresa severa afecta el 9,18% de la població espanyola actualment. Amb la nostra proposta es reduiria a 0,67%, gairebé quatre milions de persones sortirien de la pobresa severa", diu Liliana Marcos, coautora de l'informe.
Oxfam Intermón proposa que l'import d'aquesta renda garantida es calculi i actualitzi al marge de criteris polítics i usant el salari mitjà com a referència. "Proposem una prestació per llar equivalent al 30% del salari mitjà (uns 590 euros) al que s'afegirien complements familiars", explica Marcos. "Volem deixar de banda indicadors com l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples) o el salari mínim, vinculats a la voluntat política. L'IPREM, per exemple, porta pràcticament una dècada congelat".
La pressió tributària a Espanya està quatre punts per sota de la mitjana de la Unió Europea. "La pobresa i la desigualtat són decisions polítiques", denuncia Marcos. En 21 dels 27 països de la Unió Europea les ajudes públiques redueixen la pobresa en major proporció que a Espanya. El nostre país és, en aquests moments, el sisè país més desigual de la Unió Europea.
Oxfam Intermón denuncia que el sistema social a Espanya està infradotat (ocupa el lloc 13 en transferències públiques tot i ser la quarta economia de la UE) i, a més a més, té un caràcter eminentment contributiu, és a dir, lligat al mercat laboral (pensions, subsidi d'atur), la qual cosa deixa desprotegits a joves o a dones en situació de precarietat que no han pogut integrar-se en aquest mercat. "En definitiva", diu Marc, "és un sistema de protecció social regressiu: avui en dia, per cara euro en transferències que reben les famílies de les llars més pobres, les llars més riques en reben tres".
En el seu informe, l'organització també proposa un redisseny del sistema de garantia d'ingressos per aconseguir que sigui realment eficaç en la lluita contra la pobresa. Ara mateix, aquest sistema deixa a desenes de milers de llars sense cap protecció o amb ajudes insignificants. "Per no parlar de l'heterogeneïtat de les ajudes depenent de les autonomies on es resideixi", explica Marcos. "Per exemple, una llar formada per una dona i un nen rebria al mes més de 900 euros al País Basc i amb prou feines 512 a Madrid. Així mateix, alguns territoris (comunitats o ajuntaments) arriben a totes les llars en situació de necessitat, mentre que Madrid només ho aconsegueix en el 43%, Andalusia, a poc més del 20%, a menys del 10% a Castella-la Manxa". Per aquesta raó i per garantir uns ingressos mínims a tot el territori, Oxfam Intermón demana una renda estatal que les comunitats autònomes podrien complementar.
D'on surten els diners
Des Oxfam Intermón s'afirma que acabar amb la pobresa severa és possible recaptant més ingressos dels que més guanyen i més tenen. Com a punt de partida, l'informe subratlla que a Espanya la gran majoria de la recaptació prové de l'IRPF i de l'IVA, és a dir, de la feina i del consum. "Ara mateix", explica Íñigo Macías, coautor de l'informe, "el 83% del total recaptat segueix recaient sobre les famílies (treball i consum) davant d'una aportació de només el 12% de l'impost de societats". Cal recaptar més de la riquesa, el capital i les grans empreses.
Els canvis proposats per Oxfam Intermón suposarien recaptar 8.000 milions d'euros addicionals. La meitat d'aquest augment (el 51%) s'originaria a l'impost de societats, mentre que els canvis en l'impost sobre el patrimoni aportarien el 35% i, el 15% restant, sortiria de l'IRPF de gravar les rendes de capital.
Pel que fa a l'Impost de Societats (el que grava els beneficis empresarials), Macías explica que les exempcions per doble tributació "amaguen xifres escandaloses". De mitjana, el tipus efectiu de les multinacionals espanyoles més grans a l'exterior va ser del 12,6%, més de 12 punts per sota del tipus fixat per llei. 27 d'aquestes multinacionals, amb beneficis superiors als 25.000 milions, només van pagar 65 milions en impostos, el que equival a un tipus efectiu del 0,3%, és a dir, gairebé nul. Altres 16 multinacionals, amb beneficis de gairebé 20.000 milions, tot just van pagar el 5,8%. "Aquest i altres ajustos relacionats suposarien ingressos addicionals de més de 4.000 milions d'euros a les arques de l'Estat", diu Macías, "i ajudaria a complir amb la progressivitat impositiva definida a la Constitució, ja que són els més rics qui més es beneficien d'aquest tipus de rendes".
La correcció d'anomalies en l'impost sobre el patrimoni podria suposar, per la seva banda, uns 2.200 milions d'euros addicionals de recaptació. Es tracta d'un impost cedit a les autonomies, que el 2017 van concedir bonificacions que van superar els 1.000 milions d'euros. Aquestes bonificacions fan que es recapti pràcticament la meitat del que s'hauria de recaptar.
En el seu informe, Oxfam Intermón analitza altres factors de l'impost sobre el patrimoni que caldria revisar: l'elusió, l'evasió a través de paradisos fiscals o exempcions, i les diferències entre el preu de mercat i el que estableix la normativa com a valor a declarar.
Finalment, també l'IRPF requereix ajustos. La correcció de problemes com la baixa progressivitat o el tracte preferent de les rendes de capital enfront de les de la feina que paguen un tipus gran, permetria recaptar altres 1.130 milions d'euros.
"Amb tot això", conclou Íñigo Macías, "s'obtindrien 8.460 milions d'euros addicionals cada any, i això pagaria la proposta de renda garantida i donaria una major igualtat d'oportunitats a nens i nenes que ara mateix estan creixent en situació de pobresa. Es pot i s'ha de fer".
