20 de les 35 empreses més importants de la borsa espanyola van repartir més de 9.500 milions d'euros en dividends als seus accionistes malgrat la davallada en els seus beneficis i del risc de descapitalitzar les seves corporacions. Gairebé totes elles, a més, tenen presència en paradisos fiscals. Vuit empreses van optar en canvi per la cautela i van posposar el repartiment de guanys.
És una de les conclusions de l'informe anual d'Oxfam Intermón sobre les empreses de l'Ibex 35 que indica que, tot i tímids avanços, totes elles segueixen contribuint a incrementar la desigualtat al nostre país.
"El nostre anàlisi mostra que la lògica del conjunt de les empreses de l'Ibex 35 segueix propiciant augments de la desigualtat, fonamentalment per desmesurades bretxes remuneratives i per un escàs compromís amb una fiscalitat responsable", diu Miguel Alba, economista expert en empreses i autor de l'informe .
A l'informe La Hora del Compromiso Oxfam Intermón torna a analitzar cinc indicadors corresponents al 2019: bretxa salarial, bretxa de gènere, presència en paradisos fiscals, pagament d'impostos i repartiment de dividends.
Segons l'anàlisi del comportament previ a l'arribada de la Covid-19, les empreses que més semblen contribuir a incrementar la desigualtat són Acciona, Iberdrola, Mapfre i Repsol. En contrast, Bankia, Siemens Gamesa i Aena presenten els millors resultats.
Per sectors, les empreses energètiques són les que presenten uns resultats que apunten més a incrementar la desigualtat, especialment en el repartiment de beneficis, a què totes les empreses del sector destinen més del 70%.
A l'altre extrem hi ha les empreses de serveis de consum. De fet, només una de les quatre empreses de l'Ibex 35 d'aquest sector ha repartit dividends el 2019.
Afany a curt termini
En total, les 20 empreses de l'Ibex 35 que van repartir dividends van lliurar als seus accionistes un total de 9.558.000 d'euros. La majoria ho va fer ja en plena pandèmia, i malgrat una baixada generalitzada dels beneficis el 2019. Algunes empreses, com Endesa, Ferrovial i Telefónica, van repartir més diners dels que havien guanyat durant l'exercici. Cal destacar especialment Repsol, que va repartir 1.434 milions entre els seus accionistes tot i haver patit pèrdues multimilionàries l'any passat.
En contrast, altres vuit empreses van optar per la cautela i van posposar aquest repartiment: Acerinox, Aena, Arcelor Mittal, Cellnex, Indra, MásMovil, Mediaset i Melià Hotels.
"El repartiment de dividends dóna la mesura del compromís de la direcció de les empreses, no ja amb el seu personal laboral, sinó amb la pròpia empresa", explica Miguel Alba. "Donar als accionistes més diners dels que l'empresa ha guanyat suposa sacrificar la fortalesa financera de l'empresa per satisfer la gana a curt termini de certs inversors".
La presència en paradisos fiscals registra una baixada, encara que insuficient, i passa de 805 filials a 740. L'informe d'Oxfam Intermón destaca que, tot i la reducció, són gairebé el triple de les que hi havia fa una dècada. Banco Santander, ACS i Repsol estan al capdavant pel que fa a presència en paradisos fiscals, tot i que Santander i Repsol estan també entre les que més han reduït aquesta presència segons les últimes dades.
En l'aspecte fiscal, Oxfam Intermón constata altres millores, com l'increment en el nombre d'empreses (13 de 35) que compleixen amb l'obligació d'informar dels impostos que paguen a cada país. Això sí, només 5 arriben a pagar una proporció adequada respecte al tipus legal mitjà en aquests països.
"En aquest moment", diu Miguel Alba, "és més necessari que mai un compromís fiscal responsable de les empreses, essencials per a contribuir a finançar la salut, l'educació i la protecció social".
Pel que fa a la remuneració a treballadores i treballadors, l'informe reflecteix una pujada mitjana del 6,3% el 2019. No obstant això, la bretxa salarial respecte als alts executius es manté pràcticament inalterable: aquests últims han guanyat 121 vegades més que el sou mitjà dels seus empleats i empleades, enfront de 123 l'any anterior.
"A més", apunta Alba, "cal assenyalar que, tot i que les empreses de l'Ibex tenen sous majors a la mitjana del nostre país, també exerceixen una forta pressió a la baixa en els salaris de proveïdors, subcontractes i activitats deslocalitzades, una cosa que cal tenir en compte a l'hora d'analitzar-les completament ".
L'empresa amb la diferència més alta entre el sou màxim i mitjà és ACS, el primer executiu guanya 531 vegades el sou mitjà, seguit d'Acciona (275 vegades), i Inditex (272 vegades). Les empreses amb presència de l'Estat en el seu accionariat, Aena, Bankia i Red Eléctrica, són les que registren menors diferències.
La bretxa salarial de gènere segueix inamovible en el 15%, a l'igual que l'any passat. El sou mitjà masculí en el conjunt d'empreses va ser de 38.134 euros anuals, mentre que el de les dones va ser de 32.414 euros. Pel que fa als llocs directius, encara que elles constitueixen pràcticament la meitat (46,5%) de les plantilles, són només el 25,9% de les persones que ocupen les categories més altes.
Les empreses que presenten una major diferència són Banco Santander, on el salari mitjà dels homes és el 31% superior a el de les dones, i Endesa i ACS on aquesta diferència és del 30%. En contrast, hi ha cinc empreses on de mitjana les dones guanyen més que els homes. Es tracta de Meliá Hotels, Arcelor Mittal, Siemens Gamesa, Iberdrola i Acerinox.
La Covid19 com a factor corrector
Tot i que aquestes dades mostren que, abans de la Covid19, el comportament de les empreses de l'Ibex 35 seguia contribuint a augmentar la desigualtat, amb l'arribada de la pandèmia moltes empreses de l'Ibex 35 han posat en marxa iniciatives, en alguns casos sense contraprestació econòmica, per contribuir a la resposta a l'emergència sanitària i per esmorteir l'impacte de l'aturada econòmica a les persones més vulnerables: suport a l'atenció mèdica, distribució de material sanitari, atenció a personal del sistema de salut o reforç de productes de primera necessitat.
La preocupació per intentar esmorteir els efectes en els ingressos i la situació laboral dels seus treballadors, proveïdors o clients mostra així mateix, segons el parer d'Oxfam Intermón, un camí a seguir per entrar en un nou paradigma que incorpori la dimensió social i ambiental al pur interès econòmic.
En aquest sentit, Oxfam Intermón proposa mesures concretes perquè les empreses assumeixin aquest nou paradigma: des de la transparència i rendició de comptes fins a la cura dels graons més vulnerables de les seves cadenes de subministrament, passant per una major participació dels treballadors, el tancament de la bretxa de gènere o la millora de les condicions laborals.
