L’agricultura industrial europea provoca l’explotació sistemàtica i generalitzada de treballadores i treballadors migrants, segons un nou informe publicat avui per investigadors de l’Institut Universitari d´Estudis sobre Migracions (IUEM) de la Universitat Pontifícia Comillas i d’Oxfam Intermón titulat “Essencials però invisibles i explotats.”
2,4 milions de persones migrants treballen collint fruites i verdures a Europa. Segons les últimes estadístiques, són una de cada quatre persones empleades al sector, però en realitat podrien ser moltes més. L'informe subratlla una violació sistèmica dels drets dels treballadors migrants segons la legislació laboral i de drets humans de la Unió Europea als nou països estudiats.
"Volem exposar la part més vulnerable de la indústria agrícola europea, que té com a nucli l’explotació i l’incompliment de la legislació europea", afirma Carlos Ruiz, investigador d´Oxfam Intermón i coautor de l’informe. “Les persones migrants han esdevingut un element estructural de la cadena agroalimentària, i això significa que els abusos que pateixen són igualment estructurals”.
Als nou països examinats, i Finlàndia és l'excepció, les persones migrants habitualment reben salaris inferiors al salari mínim i les dones solen rebre salaris més baixos. La investigació reflecteix, a més, una desigualtat crònica de gènere: per exemple, a la regió espanyola de Huelva, la meitat de les dones participants a les investigacions analitzades van afirmar guanyar menys que els seus homòlegs masculins, mentre que, a Itàlia, les treballadores immigrants afirmen guanyar fins a un 30% menys que els homes.
"Malgrat el rol estructural que compleixen els migrants en el sosteniment de la producció agroalimentària europea, i que va portar tan els Estats com la UE a declarar-los com a treballadors essencials durant la pandèmia, són un col·lectiu sotmès sistemàticament a lògiques d'explotació" afirma Yoan Molinero Gerbeau, investigador sènior de l'IUEM-Comillas i coautor de l'informe.
L'informe conclou que els casos d'abús, inclòs l'abús sexual, les tècniques d'intimidació i la violència en resposta a les vagues són comuns al sector agroalimentari europeu. Els treballadors amb permisos temporals o en situació irregular enfronten un risc d'explotació més gran a causa de la seva situació laboral precària. El cas més extrem registrat és el de jornalers tailandesos que treballen a Suècia entre 12 i 19 hores sis dies a la setmana.
L'informe esmenta altres factors que agreugen la precarietat laboral, com els abusos d'intermediaris, el treball a preu fet -que porta a l'autoexplotació o les imposicions de majoristes o supermercats, especialment les comandes d'última hora.
L'allotjament sol ser precari, superpoblat, car i aïllat dels nuclis poblacionals. Algunes treballadores han denunciat casos de xantatge sexual per part dels supervisors d'allotjament. Hi ha treballadors i treballadores que viuen en assentaments marginals improvisats que no tenen aigua corrent, electricitat, calefacció i recollida de residus i on hi ha risc de malalties i incendis, ja siguin accidentals o provocats. Alguns treballadors també es troben sense llar. En general, l'aïllament a què són sotmesos dificulta que les persones treballadores coneguin la llengua o la societat locals, cosa que implica més vulnerabilitat davant el control exercit per part dels ocupadors.
"L'extrema precarietat dels allotjaments on aquests treballadors i treballadores resideixen revela la desídia per part d'empresaris i poders públics de fer-se càrrec de les condicions de vida d'un col·lectiu invisibilitzat", assegura Yoan Molinero Gerbeau.
Els accidents i lesions són freqüents pel fet que els ocupadors habitualment no brinden la formació i l'equip de protecció adequats, especialment a Espanya i Itàlia. Caigudes, talls, mossegades d'animals, cops de calor i ferides per ús inadequat de la maquinària en són alguns dels exemples. Hi ha casos documentats de treballadors enverinats per l’ús de productes fitosanitaris. Sens dubte, el cas més extrem es va produir a Múrcia, on un home va morir després de no rebre aigua durant un dia complet de feina en què la calor va arribar als 44 graus.
"Les persones migrants que treballen al sector agrícola enfronten nombrosos desafiaments per accedir als serveis de salut, des de la manca d'informació sobre els seus drets fins a barreres administratives i lingüístiques. Molts no es poden registrar als sistemes de salut a causa de la manca d'una direcció fixa, i aquells empleats temporalment sovint estan exclosos de la cobertura sanitària” afirma Carlos Ruiz, d'Oxfam Intermón.
La UE acaba precisament d'aprovar la directiva de Deguda Diligència que obliga les empreses a respectar els drets de persones i medi ambient a tota la cadena de valor. Aquestes regles han de facilitar l'accés a la justícia i la compensació als supervivents, així com l'obligació de l'agroindústria i els minoristes de prevenir i assumir responsabilitats per les violacions de drets humans.
“Els líders europeus ja no poden ignorar l'explotació que hi ha a la indústria agrícola i que es cola al carret de compres de tots els europeus. Però hi ha esperança amb la nova legislació de la UE sobre cadenes de subministrament: podria posar fi a l'explotació, si els països europeus la transposen i s'implementen correctament”, conclou Carlos Ruiz.
Oxfam Intermón i investigadors de l'Institut Universitari d'Estudis sobre Migracions (IUEM) de la Universitat Pontifícia Comillas també demanen fomentar la presència de les persones migrants a les estructures sindicals, garantir que les persones migrants rebin formació en un idioma que comprenguin i disposin de l'equip que necessiten i que els ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) tinguin en compte el respecte de normes laborals i socials per part dels seus receptors.
