Un nou informe d'Oxfam Intermón publicat avui revela que les 50 persones milmilionàries més riques del món emeten, de mitjana, més carboni en poc més d'una hora i mitja, a través de les seves inversions, avions privats i iots, que una persona mitjana en tota la vida. L'estudi La desigualtat de les emissions de carboni mata fa aquests càlculs per primeravegada i també detalla com les persones més riques alimenten la desigualtat, la fam i la mort al món amb els seus nivells d'emissions tan elevats.
Si les emissions globals segueixen al ritme actual, el pressupost de carboni (la quantitat de CO2 que es pot emetre a l'atmosfera sense generar un augment de la temperatura mitjana global per sobre dels 1,5 °C) s'esgotarà d'aquí a uns quatre anys. Si totes les persones del planeta generessin tantes emissions com l'1% més ric, aquest pressupost s'acabaria en menys de cinc mesos. Si ho fessin al ritme que ho fan els jets privats i els super-iots d'un milmilionari mitjà, s'esgotaria en tot just dos dies. A Espanya, l'1% més ric va emetre el 8% de les emissions del consum nacional entre1990 i 2019. En termes d'emissions per càpita, una persona d'aquell 1% contamina 17 cops més que una persona de la meitat de la població amb menys ingressos.
“És la primera vegada que s'analitzen les emissions tant del transport de luxe com de les inversions contaminants de les persones milmilionàries, i veiem com les seves emissions desmesurades estan accelerant la crisi climàtica i causantenormes danys en la població i l'economia. Els països i les comunitats més pobres són els que menys han contribuït a lacrisi climàtica. Tot i així, són els que en pateixen les conseqüències més perilloses”, afirma Lourdes Benavides, responsable de països fràgils d'Oxfam Intermón.
A l'informe, Oxfam Intermón assenyala que, en un any, 50 de les persones milmilionàries més riques del món van feruna mitjana de 184 vols privats cadascuna i van acumular 425 hores a l'aire. Una persona mitjana trigaria 300 anys agenerar el mateix volum d'emissions. A més, els iots d'aquests milmilionaris van generar en un any la mateixa quantitat de carboni que emetria una persona mitjana en 860 anys.
- Els dos avions privats de Jeff Bezos van passar prop d'un total de 25 dies a l'aire en un període de 12 mesos, i van emetre el mateix volum de carboni que generaria un treballador mitjà d'Amazon dels Estats Units en 207 Carlos Slim va fer 92 viatges al seu avió privat, l'equivalent a fer cinc vegades la volta al món.
- La família Walton, hereva de la cadena de supermercats Walmart, té tres iots de luxe que, en un any, van generar unapetjada de carboni equivalent al total d'emissions que produeixen aproximadament els 1.714 treballadors i treballadores de les botigues de Walmart.
Les emissions derivades de l'estil de vida dels milmilionaris ja són molt superiors a les de la gent mitjana, però les que provenen de les seves inversions encara són més altes. Segons els càlculs d'Oxfam Intermón, les emissions mitjanes deles inversions de 50 de les persones milmilionàries més riques són 340 vegades més elevades que les dels seus avionsprivats i super-iots junts. Mitjançant aquestes inversions, tenen una gran influència en algunes de les empreses contaminants més grans del món, les quals impulsen el col·lapse climàtic.
L'informe revela que prop del 40% de les inversions dels milmilionaris són en indústries molt contaminants com ara el petroli, la mineria, la indústria del transport i el ciment. De fet, les seves carteres d'inversió són gairebé el doble de contaminants que les de l'índex S&P 500. En canvi, si invertissin els diners en fons d'inversió baixos en emissions decarboni, les emissions resultat de les seves inversions serien 13 vegades menors.
L'informe també analitza, a escala nacional i regional, com les emissions de l'1% més ric de la població mundial desdel 1990 han tingut, i continuaran tenint, conseqüències devastadores en tres àrees clau:
- Desigualtat global. Des de 1990, les emissions de l'1% més ric han provocat una caiguda de la producció econòmica mundial per un valor de 2,9 bilions de dòlars. Els països més afectats són els que han contribuït menys a la crisi climàtica. Als països de renda baixa i mitjana-baixa, el PIB acumulat entre 1990 i 2050 experimentarà una reducció d'aproximadament un 2,5%. Al sud i al sud-est d'Àsia i a
l'Àfrica subsahariana, disminuirà un 3%, un 2,4% i un 2,4%, respectivament. D'altra banda, els països de renda alta se'n beneficiaran econòmicament. A Espanya, les emissions generades pel consum de l'1% més ric entre 1990 i 2019 haurienestat suficients per provocar danys econòmics (nets) per un valor de 15.700 milions de dòlars a tot el món des de 1990 a 2023.
- Les emissions de l'1% més ric han ocasionat pèrdues de collites que podrien haver proporcionat prou calories per alimentar 14,5 milions de persones a l'any entre 1990 i 2023. Aquesta xifra pujarà a 46 milions de persones a l'any entre 2023 i 2050, i afectarà especialment l'Amèrica Llatina i el Carib (nou milions de persones a l'any des d'ara fins al2050). Considerant l'1% més ric d'Espanya, les seves emissions haurien ocasionat unes pèrdues de conreus a escala global que podrien haver proporcionat prou calories per alimentar
78.000 persones a l'anyentre 1990 i 2023.
- Es calcula que, des d'ara fins a l'any 2120, el 78% de les morts addicionals a causa de la calor extrema esproduiran en països de renda baixa i mitjana-baixa.
Els països rics han incomplert de manera reiterada el compromís d'aportar 100.000 milions de dòlars a l'any en concepte de finançament climàtic i, en vigílies de la COP29, res no indica que estableixin un nou objectiu de finançament climàtic adequat que permeti abordar les necessitats dels països del Sud global. Oxfam Intermón adverteix que el cost del'escalfament global continuarà augmentant, llevat que les persones més riques redueixin les emissions de manera radical.
Amb motiu de la COP29, Oxfam Intermón insta els governs a posar en marxa impostos permanents als més rics, així com a establir alts impostos o prohibicions a productes de luxe que contaminen molt, com ara avions privats i iots. Amés, han de controlar millor les activitats de les empreses perquè redueixin les emissions de manera justa. D'altra banda, els que més contaminen haurien de pagar més a través d'un impost als milionaris, amb el qual es podrien recaptar grans quantitats de diners per combatre la crisi climàtica, especialment als països que més la pateixen.Finalment, és important canviar l'economia global perquè no segueixi beneficiant només els que tenen més a costa de la resta del planeta. Els governs s'han d'assegurar que els guanys del 10% més ric no siguin més grans que els del 40% més pobre.
