Dels escassos 34 camions d’aliments i aigua als quals se’ls va permetre entrar a la província del Nord de Gaza durant els últims dos mesos i mig, només dotze van aconseguir distribuir l’ajuda a la població palestina. L’ajuda de tres d’ells es va distribuir entre persones que es refugiaven en una escola que va ser desallotjada i bombardejada hores després. Les demores deliberades i les obstruccions sistemàtiques de l’exèrcit israelià han provocat aquesta situació, segons denuncia Oxfam Intermón.
A Oxfam Intermón i altres agències humanitàries internacionals se’ls ha impedit contínuament la entrega d’ajuda vital a la província del Nord de Gaza des del 6 d’octubre, quan Israel va intensificar el seu setge militar a Jabalia, Beit Lahia i Beit Hanoun. Les organitzacions i agències només han pogut repartir una quantitat extremadament limitada d’estocs que ja estaven emmagatzemats allà.
Es calcula que milers de persones segueixen aïllades, però amb l’accés humanitari bloquejat és impossible saber les xifres exactes. Ja a principis de desembre, les organitzacions humanitàries que operen a Gaza van rebre trucades de persones vulnerables atrapades a cases i refugis que s’havien quedat sense aliments ni aigua.
Des del 6 d’octubre, Israel ha permès l’entrada de només 34 camions de l’ONU amb aliments i aigua a la província del Nord de Gaza. El mes passat, un comboi de 11 camions va ser detingut inicialment per l’exèrcit israelià a Jabalia, on civils amb fam van agafar alguns aliments. Després de rebre llum verda per continuar cap al destí, els camions van ser detinguts més endavant en un control militar. Els soldats van obligar els conductors a descarregar l’ajuda en una zona militaritzada, a la qual la població civil, desesperada, no tenia accés.
La setmana següent, Israel va permetre l’entrada de 14 camions més. A causa de la demora en rebre l’autorització final de les autoritats israelians, només tres camions van poder entrar. Llevaven racions llestes per menjar, farina de blat i aigua, i van arribar al destí previst, l’escola Mahdia al-Shawa a Beit Hanoun, on s’estaven refugiant famílies desplaçades. Mentres es distribuïa l’ajuda, els soldats i els quadricòpters van obrir foc contra l’escola i es va ordenar a la gent que se n’anés. L’endemà, l’exèrcit israelià va tornar i va bombardear l’escola, cremant els edificis.
El 20 de desembre Israel va permetre l’entrada de 9 camions més de Nacions Unides per repartir aliments i aigua en un punt de distribució a Beit Hanoun, on la població civil sí que va tenir l’oportunitat de rebre l’ajuda. Es tracta de persones que, segons van contar, havien hagut de menjar fulles per poder sobreviure.
El mes passat, la Classificació Integrada de la Seguretat Alimentària en Fases (IPC) va advertir que existeix una gran probabilitat que ja s’estigui produint una fam al nord i que el risc de fam persisteixi a tota Gaza. La gent es veu obligada a prendre mesures inimaginables i desesperades per sobreviure. Nens, nenes i dones busquen restes de menjar entre muntanyes de brossa, amb les mans nues i sovint descalços, arriscant-se a contreure malalties i ferides amb metalls tallants i exposats a la amenaça d’explosius sense detonar. Gaza té ara el major nombre de nens i nenes amputats del món, amb el sistema sanitari destrossat i escassos subministraments crítics, inclosa l’anestèsia.
“La situació a Gaza és apocalíptica i la gent està atrapada, incapaç de trobar cap tipus de seguretat”, diu Sally Abi-Khalil, directora d’Oxfam per a Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica. “És la desesperació absoluta: no tenir menjar ni refugi per a la família en el gèlid hivern. És abominable que, malgrat que Israel viola públicament i sense descans el dret internacional i utilitza la fam com a arma de guerra, els líders mundials segueixin sense fer res”.
“Gaza ha estat destruïda gairebé per complet i tota la població està patint”, continua Abi-Khalil. “El sector públic s’ha enfonsat i el sistema humanitari està enfonsat. Implorem tota la comunitat internacional que aturi això ja. Tenen els instruments diplomàtics i econòmics per fer que Israel es detingui. Cada dia que passa sense un alto el foc és una sentència de mort per a centenars de civils més”.
Els bombardejos constants també continuen al nord: la Defensa Civil Palestina estima que més de 2.700 persones han mort a la província de Gaza del Nord des de l’inici del setge. No s’han pogut recuperar els cossos de la meitat dels morts i més de 10.000 persones han resultat ferides. Unes 130.000 persones han estat desplaçades per la força de la província del Nord de Gaza, el 70 per cent d’elles -91.000- són dones i nenes que estan intentant sobreviure en edificis abandonats i refugis atapeïts a la ciutat de Gaza. El desplaçament massiu de persones ha esgotat encara més els recursos i ha complicat l’entrega d’ajuda en condicions ja de per si terribles.
A tota Gaza les entregues d’ajuda segueixen bloquejades, obstaculitzades deliberadament i atacades per l’exèrcit d’Israel. Tots els accessos a la franja gairebé no funcionen, i només Erez West (Zikim) funciona amb certa regularitat. El personal d’Oxfam Intermón al terreny assegura que l’accés humanitari està al seu nivell més baix. S’espera que les condicions climàtiques hivernals afectin més de 1,6 milions de persones que viuen en refugis improvisats, inclòs mig milió en zones propenses a inundacions. L’ONU informa que fins ara, només el 23 per cent de les persones desplaçades a la Franja de Gaza han rebut suport per protegir-se de la pluja i el fred, cosa que deixa més de 900.000 persones desprotegides davant l’hivern.
La gent explica al personal d’Oxfam Intermón com intenten sobreviure les seves famílies sota una situació de fam aguda i paralitzant. “Els adults els diuen als nens que no jugui per tal que no es maregin”, explicava un home al centre de Gaza. “Un paquet de galetes és tot el que tenim per a 15 nets. Necessitem refugi, però una simple lona de plàstic costa 180 dòlars i necessitaríem almenys cinc per fer una tenda de campanya bàsica. No hi ha possibilitat de llum ni electricitat. Estem fent tot el que podem, però no és suficient”.
L’augment dels preus dels aliments i l’escassetat a Gaza significa que la gent ja no pot comprar aliments per quilo, i comprar, per exemple, un sol tomàquet o un pebrot verd per a la seva família. Un membre de l’equip d’Oxfam explica que tota la seva família es va mobilitzar a Deir el Balah recentment per trobar un ou amb el qual intentar proporcionar calci a un parent amb un os trencat. L’ou va costar gairebé 6 dòlars. Només cinc fleques de dinou estan operatives, i moltes persones arrisquen les seves vides en cues atapeïdes, de vegades esperant des de les 3 del matí només per obtenir subministraments bàsics.
Oxfam Intermón exigeix un alto el foc immediat, incondicional i permanent i la lliberació de tots els rehenes i també dels palestins detinguts il·legalment. L’obstrucció als esforços d’ajuda humanitària ha de finalitzar i ha de garantir-se la protecció dels civils i l’accés sense obstacles per a tota l’ajuda vital a la Franja de Gaza, inclosa la província de Gaza del Nord. La població palestina ha de tenir la llibertat de traslladar-se als seus habitatges, reconstruir-se i viure en pau i dignitat, lliures d’ocupació o bloqueig.
