Les polítiques d'externalització de fronteres a Níger són ineficaces, augmenten els perills per a les persones migrants i vulneren drets humans. Així ho afirma l'estudi "Níger gendarme d'Europa. Conseqüències de l'externalització de fronteres al Sahel ", que ha presentat avui Oxfam Intermón.
L'informe analitza els efectes de l'externalització de la gestió migratòria a Níger, i assenyala a Espanya com un dels majors implicats en el dispositiu de control a la zona del Sahel.
També analitza la desviació de fons europeus de desenvolupament cap a seguretat i revela els mecanismes existents d'expulsió, evacuació i deportació des d'Algèria i Líbia, a través de l'anomenat retorn voluntari i de campanyes de dissuasió sobre els perills de la migració.
Níger, la 'frontera avançada' d'Europa al Sahel
L'informe denuncia la visió eurocèntrica que propaga la falsa idea que la Unió Europea és el destí principal de les persones que migren, quan en realitat els desplaçaments intraafricanos suposen el 75% del total de les migracions de persones africanes.
Des de 2015, la UE ha consolidat una política de contenció migratòria en països vulnerables i de trànsit del Sahel, que, encarregats de gestionar la immigració legal i lluitar contra la immigració irregular, s'han convertit en una "frontera avançada". Mitjançant inversió en seguretat, foment de deportacions i condicionalitat de l'Ajuda Oficial al Desenvolupament, Níger, principal corredor cap a Europa, exerceix de gendarme de la Unió, segons denuncia Oxfam Intermón.
"La UE utilitza la seva ajuda oficial al desenvolupament com a moneda de canvi per instar els països amb menor capacitat de negociació a comprometre’s amb el fre migratori .Es tracta de la imposició dels interessos europeus mitjançant la "condicionalitat negativa" que, a més de vulnerar l'eficàcia de l'ajut, permet reduir-la si els tercers països no compleixen amb les exigències de la UE en matèria migratòria".
EVA GARZÓN
Responsable de Desplaçament Global d'Oxfam
Níger constitueix un espai en moviment en el qual l'externalització de fronteres europees té conseqüències diverses com la major vulnerabilitat per a les persones migrants per la clandestinitat creixent dels itineraris. Oxfam Intermón aporta i analitza altres afectacions a través de dos estudis de cas. D'una banda, a Agadez, representant la cruïlla de camins de les rutes africanes cap al nord i ara també cap al sud, on conflueixen les persones expulsades i / o adherides al retorn voluntari d'organismes internacionals i les que encara volen seguir cap a destinacions septentrionals. D'altra banda, també s'aborda el "fenomen de Kantché", unes mobilitats femenines de Níger a Algèria que llancen llum sobre com afecten les expulsions en comunitats locals.
L'informe recull testimonis que exemplifiquen el patiment que genera aquesta política: "La meva dona m'esperava a casa, però fins a dia d'avui no sap on sóc. Vaig insistir en parlar amb ella, però no em van deixar. Està embarassada de dos mesos i només vull dir-li que estic viu ", explica un migrant de Costa d'Ivori al centre de trànsit de l'Organització Internacional de les Migracions a Agadez. Un altre, procedent de Libèria, relata una situació semblant. "El meu petit es va quedar allà (a Níger) perquè era nascut allí, com la mare, però com jo estava en situació irregular, em van abandonar al Sàhara".
DONES I VIOLÈNCIES
L'informe posa en dubte l'enfocament polític actual que prioritza la securitització en lloc del desenvolupament i que desprotegeix les persones en moviment, vulnerant els seus drets bàsics en nom de la contenció. Per això, també proposa recomanacions i mesures alternatives per a la gestió de les migracions a Níger a partir d'un enfocament de gènere.
"Al llarg de la ruta, les dones pateixen tot tipus de violències, semblants a les que poden trobar totes les persones migrants, però sempre de forma més greu, ja siguin atracaments, agressions físiques, violacions o assassinats dels quals són de vegades víctimes o testimonis ", explica Garzón.
Segons recull l'informe, moltes comenten que "a la ruta t’atraquen i si no tens diners et violen". Algunes afegeixen altres tipus de violència: "a la meva filla li van tallar la mà" o relaten experiències tràgiques: "la meva filla va morir a la ruta mentre viatjava amb els meus quatre fills". Altres evoquen la violència i les humiliacions sofertes al país veí: "A Algèria em van robar, em van fer despullar i es van emportar la meva roba".
RECOMANACIONS
L'organització proposa recomanacions i mesures alternatives a la UE, a Espanya i els Estats africans i al Govern de Níger: " Cal efectuar un canvi de paradigma des de la UE i els governs africans perquè seguretat i desenvolupament posin les persones al centre, concebre la migració en clau positiva i vinculada al desenvolupament. Així mateix, fer servir els fons d'AOD europeus d’acord a la seva fi i sense vincle a la condicionalitat negativa i fomentar vies legals i segures en el marc dels acords entre la UE i els Estats africans ", afegeix Garzón.
