Oxfam Intermón considera que la posada en marxa d'un Ingrés Mínim Vital per a les famílies en situació de més vulnerabilitat és un avanç transcendental en la lluita contra la desigualtat a Espanya. Fins ara és l'únic país de la Unió Europea que no té una renda estatal per a llars empobrides com la que l'actual Govern s'ha compromès a posar en marxa.
L'ONG, dedicada a la lluita contra la pobresa i la desigualtat, recorda que, a hores d'ara, Espanya és el sisè país més desigual de la Unió Europea, i que això és conseqüència, entre altres coses, de les polítiques públiques practicades fins ara . "A 21 dels 27 països de la UE les ajudes públiques contribueixen a reduir la pobresa en major proporció que a Espanya", apunta Liliana Marcos, experta en polítiques públiques i desigualtat de l'organització. "Estem davant un exercici transcendental de justícia social que pot per fi doblegar la corba de la desigualtat a Espanya".
No obstant això, l'organització calcula que per acabar amb la pobresa severa a Espanya serien necessaris uns 6.000 milions addicionals i el Govern apunta a la posada en marxa d'una prestació amb un pressupost molt menor. "Ens preocupa que això vulgui dir que el llindar d'accés sigui massa baix, generant greuges comparatius entre famílies que viuen situacions de vulnerabilitat extrema molt similars i que es quedarien sense prestació per uns pocs euros de diferència", apunta Marcos. L'organització reclama que l'objectiu de l'Ingrés Mínim Vital sigui acabar amb la pobresa severa entesa com totes les llars que viuen per sota del 40% de la mitjana d'ingressos.
L'altra preocupació de l'ONG és que el decret discrimini per la seva situació administrativa a les famílies amb grans necessitats. La vulnerabilitat de les persones migrants en situació irregular ha de ser tinguda en compte, especialment la de llars amb nens i nenes o la de persones que tenen la seva sol·licitud de refugi admesa a tràmit.
"Al costat de centenars de col·lectius i organitzacions estem reclamant una regularització extraordinària de persones migrants i el canvi de l'actual Llei d'Estrangeria", explica Marcos, "però mentre això passa, hem d’almenys garantir que llars amb menors, sol·licitants d'asil o víctimes de tracta puguin percebre aquest Ingrés Mínim Vital ".
Oxfam Intermón porta defensant l'establiment d'una renda garantida o ingrés mínim vital des de la sortida de la passada crisi i espera que la renda que finalment s'aprovi faci de "sòl estatal" que homogeneïtzi criteris i drets a tot l'Estat, i sobre el qual les comunitats autònomes puguin complementar cobrint a més col·lectius o amb més fons. Igualment, s'espera que es compleixin altres característiques, com que la prestació es concedeixi sense límit de temps, que sigui complementària a ingressos laborals fins a cert llindar, que la seva tramitació sigui el més senzilla possible per a les famílies i que no estigui condicionada a participar de forma obligatòria en programes d'inclusió laboral.
"Per col·lectius que nosaltres donem suport i amb els que treballem a Espanya com són les treballadores de la llar, és fonamental que la renda es dissenyi com un estímul a l'ocupació", apunta Marcos. Això vol dir que quan les famílies puguin incrementar els seus ingressos laborals no vegin reduïda la prestació en la mateixa quantitat o, en cas contrari, els seus esforços es veurien anul·lats i la renda neta de la llar seria la mateixa treballessin o no treballessin més.
Un informe de febrer de l'organització calcula que amb 6.000 milions d'euros, una dècima part del que va costar rescatar els bancs, es pot acabar pràcticament amb la pobresa severa a Espanya, que passaria segons els seus càlculs de 9,18% a un residual 0,67%.
Pel que fa al seu finançament, Oxfam Intermón proposa una sèrie d'ajustos fiscals que suposarien recaptar 8.000 milions d'euros addicionals. La meitat d'aquest augment (un 51%) s'originaria en l'impost de societats, mentre que els canvis en l'impost al patrimoni aportarien el 35% i el 15% restant sortiria de l'IRPF, de gravar les rendes de capital.
"La pressió tributària a Espanya està 4 punts per sota de la mitjana de la Unió Europea. Aquí és on es veu clarament que la pobresa i la desigualtat són decisions polítiques ", conclou Marcos.
