La llista de paradisos fiscals, o jurisdiccions no cooperatives, que prepara el govern no inclou els territoris que causen les pèrdues fiscals
més grans a la resta de països, segons denuncia Oxfam Intermón, que també qüestiona la manca de claredat sobre els criteris per definir
com a tal a un territori. Per tot això, l'organització demana al Ministeri d'Hisenda que revisi la proposta i els criteris pels quals considera un
territori paradís fiscal.
"El llistat proposat resulta pobre, insuficient i condemnat a la ineficiència, ja que deixa fora els paradisos fiscals que generen més pèrdues", explica Miguel Alba, expert en empreses i fiscalitat de l'organització. Oxfam Intermón ho considera, a més, incoherent amb les recents declaracions al Fòrum Econòmic de Davos del president del Govern Pedro Sánchez arremetent contra els paradisos fiscals i les
grans empreses que gràcies a ells paguen zero impostos.
En concret, Oxfam Intermón qüestiona que no siguin presents a la llista que el Govern ha elaborat els països que són els principals actors de la competència fiscal deslleial per les seves pràctiques agressives: fonamentalment Holanda, Irlanda i Luxemburg. De fet, segons subratlla l'organització, la majoria dels territoris inclosos en el llistat proposat són illes al mig de l'oceà. Actors menors, diu l'ONG, encara que siguin en efecte paradisos fiscals. “Els principals paradisos fiscals” segons Miguel Alba, “són percebuts com a països respectables,
quan realment haurien de ser considerats pirates del segle XXI”
L'organització, que entén que un dels objectius de la proposta espanyola és alinear-se amb el llistat de la UE que de manera explícita
advoca per no incloure a països membres, denuncia que en qualsevol cas l'absència d'aquests països “implica una pèrdua greu d'eficàcia i
llasta significativament la raó de ser de la proposta”.
Oxfam Intermón demana al Govern que tingui en compte una sèrie de criteris que atenen els principis d'equitat fiscal i transparència, com ara nivells baixos o nuls de tributació, l'aplicació de règims preferencials, pràctiques fiscals agressives o facilitats per a la creació d'estructures societàries sense substància econòmica real destinades a canalitzar artificialment beneficis.
Tenint en compte aquests criteris, el treball realitzat per institucions com l'FMI o l'OCDE i l'anàlisi realitzada per la mateixa Oxfam
Intermón, l'organització estableix que la llista hauria de comptar amb un mínim de 18 territoris: Anguilla, Bahames, Bermudes, Xipre,
Guernsey, Holanda, Irlanda, illa de Man, illes Caiman, illes Turques i Caicos, illes Verges Britàniques, Jersey, Luxemburg, Malta, Maurici,
Panamà, Singapur i Vanuatu. Si l'aplicació dels criteris es dugués a terme estrictament, la llista podria ser molt més extensa i abastar fins a 70 jurisdiccions o territoris.
L'anterior llistat de paradisos fiscals recollit a la legislació espanyola data del 1991, encara que es va anar actualitzant fins al 2003, sempre
disminuint el nombre de territoris inclosos. Ara, el Ministeri d'Hisenda prepara un projecte d'ordre per determinar els països i els territoris
que es consideren jurisdiccions no cooperatives i Oxfam Intermón ha presentat un escrit amb les seves observacions sobre aquest projecte.
Oxfam Intermón també qüestiona l'excessiva tardança del Govern a elaborar una llista actualitzada. “No s'ha dut a terme”, diu l'ONG en
aquest escrit presentat davant d'Hisenda, “fins que hi ha hagut un requeriment per part de les autoritats europees com a condició perprocedir al tercer desemborsament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència sol·licitat pel Govern d’Espanya”.
Les últimes estimacions disponibles, del 2029, mostren que Espanya va tenir unes pèrdues anuals al voltant de 4.100 milions d'euros pel
desviament artificial de beneficis empresarials a paradisos fiscals, i caldria afegir el que es perd per l'ús d'aquest sistema d'elusió per part
de les grans fortunes. Fa anys que Oxfam Intermón lluita en l’àmbit nacional i internacional per posar fi al que l'organització anomena
“guarides fiscals”, que costen als governs de tot el món 427.000 milions de dòlars.
