La temporalitat i la parcialitat del mercat laboral espanyol determinen que Espanya sigui un país altament desigual. Segons l'últim informe de l'ONG Oxfam Intermón, Essencials, la precarietat afecta amb especial força els qui durant la pandèmia s'han revelat com a imprescindibles per cuidar i salvar les nostres vides. L'organització proposa una bateria de mesures perquè les i els treballadors estiguin al centre de la reconstrucció.
"Auxiliars de dependència, professionals sanitaris, missatgers de plataformes, treballadores de la llar o caixeres de supermercat estan entre els més precaritzats i pitjor pagats", explica Liliana Marcos, coautora de l'informe i experta en polítiques públiques i desigualtat d'Oxfam Intermón. "Ells i elles han estat els essencials, els que no s’han pogut aturar mentre es parava tota la resta. I surten de la pandèmia igual que van entrar: precaris."
Dins de les persones afectades per la precarietat laboral, les subcontractades són les més vulnerables. Segons recull l'informe, la taxa d'acomiadaments entre els que estan en aquesta situació multiplica per sis la del conjunt de sectors: de febrer a maig de 2020 l'ocupació va caure un 5%, però la baixada en el sector d’activitats relacionades amb l'ocupació ", que engloba empreses de treball temporal i multiserveis, va caure en un 30,9%.
Oxfam Intermón denuncia també que les professions de la llar i cures són de les més precaritzades. "Una auxiliar de geriatria té un sou base d'una mica menys de 1.000 euros, i una treballadora de la llar no té dret a atur", explica Marcos. "No és casualitat que es tracti de llocs de treball altament feminitzats. No podem permetre que una de cada tres treballadores de la llar o de cures visqui per sota el llindar de la pobresa".
Aquesta precarietat laboral afecta també al sector sanitari, amb especial incidència entre els joves: la taxa de temporalitat és del 80% entre les i els infermers d'entre 24 i 35 anys contractats en el sistema públic.
En el seu informe, l'ONG ha calculat també que la pandèmia costarà més llocs de treball a Espanya que en d’altres països del seu entorn. Per cada punt que disminueixi el PIB, la taxa d'atur pujarà 0,2 punts al Regne Unit, 0,3 a Itàlia o França i fins a 0,8% a Espanya.
Oxfam Intermón recorda que, en tot just 20 dies de març, 900.000 persones es van donar de baixa a la seguretat social per la paralització de l'activitat econòmica, amb especial afectació en sectors com la construcció o l'hostaleria en què el 73% de persones correspon a grups de cotització baixos, amb més presència de dones, joves i persones de baixa qualificació.
El 2019, més d'un de cada tres contractes amb durada determinada tenia una durada inferior a una setmana, mentre que pràcticament una de cada tres persones assalariades (28,27%) va tenir tres o més contractes. La taxa de temporalitat a Espanya és la més alta de la UE, pràcticament el doble de la mitjana comunitària, i té especial rellevància en el sector públic: les administracions tenen una taxa de temporalitat del 27,5% enfront del 24,4% del sector privat.
Pel que fa a la parcialitat, l'OIT estima en uns 5,5 milions les persones treballadores infrautilitzades a Espanya perquè voldrien treballar més hores
Una realitat que té rostre de dona: el 74% de les persones amb contractes parcials són dones i després d'aquests contractes s'amaguen, de vegades, hores no cotitzades i treballades en el marc de l'economia informal.
Vides marcades per la precarietat laboral
L'informe recull testimonis de treballadores i treballadors les professions dels quals estan marcades per la precarietat. És el cas de l’Aroa, auxiliar de dependència en una subcontracta de l'administració. Subcontractació, parcialitat no desitjada i treball feminitzat es combinen en situacions com la seva: "sempre hi ha la por de perdre la feina i sempre faràs hores de més", explica. "Les companyes, per ser vulnerables, immigrants o monomarentals, no saben dir que no".
El Fernando és missatger i fals autònom. El nostre treball, explica, "és absolutament precari, perquè no sabem el nostre horari ni amb una hora d'antelació". A diferència d'altres missatgers, ells no tenen els drets associats a un contracte laboral. "Un repartidor amb contracte té liquidació, té vacances, té atur, té jubilació. Nosaltres no tenim res".
El de l’Amalia és un altre dels exemples de l'informe. Ella és equatoriana i treballadora de la llar, i denuncia les situacions d'abús que propicia la llei d'Estrangeria, que impedeix regularitzar-se abans dels tres anys als qui han arribat a Espanya sense contracte. "Et condemnen a viure en la invisibilitat fins que regularitzis la teva situació. Són tres anys pràcticament invisible, tres anys en els quals la teva vida deixa de ser teva. Moltes treballen com a internes quan no tenen papers, paralitzen la seva vida durant aquests anys amb l'esperança de regularitzar-se".
Al sector sanitari també existeix la precarietat. Ho explica la Cristina, una jove metgessa interina que acaba de finalitzar la residència (període de pràctiques de quatre anys). "Encadenes contractes de suplències d'un centre a un altre i pots arribar a signar 20 o 30 contractes a l'any; durant la pandèmia s'han signat contractes que començaven un dilluns i acabaven un divendres".
Propostes per a una ocupació digna
Oxfam Intermón demanda que aquesta vegada la reconstrucció tingui com a pilars la protecció i el reforç de les rendes salarials i la garantia dels drets laborals, particularment de les i els treballadors essencials. La crisi econòmica que ha deixat la pandèmia, segons càlculs recents de l'organització, farà que el nostre país retrocedeixi en els tímids avanços per reduir la desigualtat que s'havien fet en els últims quatre anys, i llançarà a la pobresa un nombre estimat de 700.000 persones, si no s'adopten mesures correctives.
L'informe Essencials recull una bateria de mesures molt concretes que passen per donar més poder de negociació a treballadors i treballadores, fer més costosa la contractació temporal per reduir-ne el seu ús, millorar les pràctiques de contractació de les administracions públiques, reforçar la inspecció laboral i reduir l'impacte que la subcontractació o els falsos autònoms tenen en la reducció de costos salarials. L'ONG ha llançat una recollida de signatures per aconseguir suport a aquestes propostes. "No podem permetre", diu Marcos, "que les persones que ens han cuidat aquesta pandèmia tinguin aquests nivells d'inseguretat. Hem de tenir cura dels que ens cuiden".
Oxfam Intermón defensa així mateix una regularització per raons extraordinàries de les persones que resideixen a Espanya, i una reforma de les condicions d'arrelament de l'actual Llei d'Estrangeria.
"La reducció de la precarietat i la millora de la igualtat d'oportunitats", conclou Marcos, "són vitals a l'hora de reduir una desigualtat que, sense aquestes mesures, seguirà enquistada al nostre país".
