"Algunes de les mesures fiscals de el projecte", diu Lara Contreras, responsable d'incidència d'Oxfam Intermón, "suposen una major progressivitat de el sistema fiscal i la recerca de noves fonts d'ingressos en un moment en què aquests són tan necessaris". Contreras destaca la pujada a les rendes de capital superiors a 200.000 euros i a les de treball per sobre dels 300.000. "No obstant això, les rendes de capital encara estan infragravadas", apunta.
L'organització valora positivament l'entrada en vigor de l'impost digital i el de transaccions financeres, tot i que creu que tots dos s'han implementat de manera "descafeïnada". També considera positives les millores en l'impost de patrimoni, però apunta que el govern ha perdut l'oportunitat de fer un canvi dràstic i més ambiciós en l'impost de societats, i lamenta la manca de mesures contra l'evasió i l'elusió fiscals.
"Esperàvem una major limitació, de l'90 i no de l'95%, a l'exempció sobre dividends i plusvàlues que les empreses espanyoles generen fora de les nostres fronteres. I haurien d'haver-se gravat els beneficis extraordinaris durant la pandèmia ", subratlla Lara Contreras.
Pel que fa a el polèmic increment sobre el dièsel, Oxfam Intermón recorda que podria penalitzar llars de menor renda i amb menor capacitat per reduir les seves emissions, de manera que, si tira endavant, hauria d'anar associat a un esquema de "xecs climàtics" que esmorteeixin aquest impacte i contribueixin a reduir la desigualtat ja adaptar-se a la crisi climàtica.
En general, segons indica Oxfam Intermón, la recaptació fiscal segueix recaient de manera desproporcionada sobre les famílies. D'acord amb la previsió d'ingressos tributaris per al 2020, els impostos suportats per les famílies creixen tres punts respecte a l'any passat, a el passar el 84% a 87%, mentre es redueix de l'11% a 9% la contribució de les empreses. Les mesures fiscals anunciades al costat de el projecte de pressupostos pretenen corregir aquesta desproporció, si bé en forma molt lleu i insuficient, segons el parer de l'ONG.
Pel que fa a la despesa, "sí que creiem que aquests PGE 2021 intenten donar un gir per respondre a les enormes necessitats que ha comportat la pandèmia i que en bona part són el resultat de el model econòmic previ", explica Lara Contreras. "És positiu veure que aquests pressupostos no aposten per l'austeritat i la retallada de la despesa pública que es va fer en la crisi anterior. Però, de nou, encara hi ha molt a millorar i esperem que això passi durant la negociació al Congrés ".
Oxfam Intermón considera que l'Ingrés Mínim Vital (IMV) és una mesura sense precedents, i recorda que cal que no desaparegui la prestació per fill a càrrec com a mesura destinada a el suport a la criança de nens i nenes en pobresa relativa, no protegits per 1 IMV que té un llindar molt baix d'accés i centrat en pobresa severa.
Pel que fa a l'IPREM, indicador que serveix de base per calcular ajuts públics, l'ONG considera una bona notícia la seva pujada, tot i que recorda que aquest índex s'ha devaluat durant una dècada i l'increment anunciat no recupera tot el perdut.
"És essencial a més", apunta Lara Contreras, "avançar cap a la definició d'un nou indicador que serveixi per actualitzar de forma automàtica les ajudes públiques i així evitar noves congelacions, en coherència amb el subscrit en el pacte de Govern de coalició".
L'aposta per la diversificació de l'economia i la reducció de l'pes de sectors de baix valor afegit on preval la precarietat és també positiva segons estima Oxfam Intermón, que recorda, però, que els pressupostos poden fer molt contra la precarietat laboral, però no tot. En aquest sentit i pel que fa a l'augment de més d'un 70% de la partida de serveis socials on s'emmarca una gran inversió en el Sistema d'Atenció a la Dependència (SAD), l'organització recorda que el SAD amaga moltes situacions de precarietat laboral i que els diners públics ha d'emprar no només per incrementar la cobertura o la intensitat de les ajudes, sinó per evitar l'ocupació informal de treballadores de la llar en la cura de dependents i la millora de les condicions d'ocupació de milers de dones que avui presten el servei d'ajuda a domicili.
En matèria de cooperació internacional el president de el Govern ha anunciat un augment de l'20% de les partides destinades a l'AOD. "És una mesura molt coherent amb el necessari abordatge d'una crisi tan profunda en el món en desenvolupament, on es disparen la fam i la pobresa", diu Lara Virolles. "A falta dels detalls, esperem veure un creixement substancial en l'ajuda humanitària, en matèria de salut i vacunes, i en seguretat alimentària. És un primer pas, limitat però positiu, cap al compliment de l'acord de Govern d'arribar a l'0,5% de la renda nacional brut en ajuda a el desenvolupament a la fi de la legislatura ".
