Els 21 milmilionaris de l'Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord, tots ells homes, van veure augmentar la seva riquesa en gairebé 10 mil milions de dòlars des del començament de la crisi de la COVID-19, gairebé el doble de la quantitat estimada necessària per reconstruir la capital destrossada del Líban; mentre que 45 milions més de persones a la regió es podrien veure empeses a la pobresa com a resultat de la pandèmia, segons assenyala un nou informe d'Oxfam Intermón publicat avui.
L'informe, Per una dècada d'esperança, no d'austeritat a l'Orient Mitjà i el nord de l'Àfrica, també mostra que, des del març, els més rics de la regió han acumulat més del doble dels fons d'emergència regionals proporcionats pel Fons Monetari internacional (FMI) per respondre a la pandèmia i gairebé cinc vegades la crida humanitària de les Nacions Unides per la COVID-19 per a la regió.
"La pandèmia ha posat de manifest les profundes desigualtats i les falles massives en els sistemes econòmics de la regió, que van deixar a milions de persones sense feina, atenció mèdica o qualsevol tipus de protecció social, i va permetre que les fortunes dels milmilionaris augmentessin més de 63 milions de dòlars per dia des del començament de la pandèmia", ha dit Nabil Abdo, assessor de polítiques d'Oxfam en aquesta regió.
L'explosió de Beirut augmentarà les desigualtats
"Llevat que els governs donin prioritat immediatament a les persones en lloc de als guanys i els rics paguin la seva part justa, milions de persones es veuran empeses a la pobresa i se'ls negaran els seus drets bàsics. Durant massa temps s'ha prioritzat el benefici a costa de el bé públic i la seguretat. El resultat d'això no podria ser més evident després de la catastròfica explosió a Beirut, que ha posat de manifest encara més la fragilitat de l'economia i només exacerbarà les desigualtats existents ", ha afegit.
L'organització senyala que els governs de la regió han d'actuar amb rapidesa i recaptar ingressos per protegir els més vulnerables. Al Líban, si l'any passat s'hagués introduït un impost sobre el patrimoni net solidari a una taxa del 5%, s'haurien generat uns ingressos de 3.700 milions de dòlars nord-americans per ajudar a reconstruir la infraestructura d'aigua i electricitat i proporcionar serveis per mantenir a les persones segures després de les conseqüències de l'explosió.
Oxfam Intermón recorda que abans que arribés el virus, la regió ja era una de les més desiguals del món; i la COVID-19 ha aprofundit encara més la bretxa entre rics i pobres. El 10% de la població més enriquida acapara el 76% dels ingressos de la regió, i 37 mil milionaris posseeixen tanta riquesa com la meitat més pobra de la població adulta.
Si Jordània, Líban, Egipte i el Marroc haguessin implementat un impost sobre el patrimoni del 2% a partir del 2010, aquests països podrien haver recaptat 38 milions de dòlars en ingressos fiscals, que podrien haver-se invertit en millorar la sanitat pública i reconstruir els sistemes de protecció social.
Mesures insuficients
Al mateix temps, les mesures per protegir les persones pobres s'han quedat curtes. S'estima que només l’11% dels paquets d'estímul a la regió es van centrar en mesures de protecció social i salut. En aquest context, s'estima que el 89% dels 16 milions de persones treballadores informals de la regió es veuran greument afectades per les mesures preses a causa de la pandèmia al no comptar amb cap tipus de protecció social. També es preveu que la inversió estrangera disminueixi en un 45% i es preveu que 1,7 milions de persones perdin la feina, 700.000 d'elles dones, amb un cost de 42.000 milions de dòlars en ingressos perduts.
"L'aclaparadora austeritat dels últims anys podria haver-se evitat si els més rics de la regió haguessin pagat més impostos, un cost que poden pagar fàcilment. Aquesta alternativa podria haver donat als països més flexibilitat en les seves polítiques de despesa i, fonamentalment, haver vist a la regió entrar a la crisi provocada pel coronavirus amb menys desigualtat i deute ", ha afegit Abdo.
Per evitar que milions més de persones es vegin empeses a la pobresa, els governs de la regió han d'adoptar amb urgència polítiques contra la desigualtat, com l'atenció mèdica i l'educació per a totes i tots, augmentar el salari mínim i gravar la riquesa de manera justa per construir economies i societats més equitatives.
