Avui, després de la reunió del Consell de Competitivitat, les i els ministres europeus han actualitzat la llista de paradisos fiscals de la UE, sense afegir cap país a la llista negra i afegint 10 territoris a la llista grisa.
Aquesta darrera actualització de la llista europea manté les debilitats persistents del procés, des del seu inici. Els paradisos fiscals de dins de la UE es queden fora, mentre es dona via lliure a les jurisdiccions que continuen promovent el secretisme, com Suïssa i els EUA, així com als països amb tipus impositius nuls sobre els beneficis empresarials, com les Illes Caiman. Mentrestant, països en desenvolupament, com Tunísia i Vietnam, corren el risc d'entrar a la llista negra per no complir alguns dels estàndards dissenyats de manera molt vertical des de Brussel·les.
En poc més d'un any s'han produït tres noves filtracions: Open Lux (febrer del 2021), els Papers de Pandora (octubre del 2021) i, més recentment, els Swiss Secrets (febrer del 2022). “Un cop més, el paper dels periodistes d'investigació pren la davantera per assenyalar els territoris i jurisdiccions més agressius fiscalment, i destacar la falta de coherència o la insuficient voluntat política” afirma Susana Ruiz, responsable de Justícia Fiscal d'Oxfam Intermón.
Alguns dels paradisos fiscals més agressius com Bahames, Bermudes i les Illes Verges Britàniques han entrat ara a la llista grisa. No obstant això, si no reforcen els criteris podran continuar operant com a paradisos fiscals sense cap repercussió i podran sortir fàcilment d'aquesta llista a la propera revisió.
El procés actual per elaborar aquesta llista de paradisos fiscals és ple de llacunes, no té credibilitat i no aconsegueix acabar amb l'evasió fiscal. “Ha arribat l'hora que la UE inclogui automàticament a la llista negra els països amb tipus impositius baixos o nuls, i apliqui als països de la UE el mateix nivell d'escrutini que aplica a països tercers. La UE tampoc hauria de continuar fent servir l'amenaça de la llista negra per obligar els països en desenvolupament com Nigèria i Kenya a signar l'acord de l'OCDE i el G20 (BEPS), clarament injust i perjudicial per a ells”, diu Ruiz.
La llista a Espanya
A l'espera de l'Informe del Comitè de persones expertes designat pel Ministeri d'Hisenda, i que ha d'obrir el debat cap a la necessària reforma fiscal a Espanya, la lluita contra els paradisos fiscals també és clau en el context del nostre país per aconseguir una transformació justa després d'aquests dos anys de pandèmia.
El text de la Llei de mesures de lluita contra el Frau Fiscal aprovada el juliol del 2021 marca un pas en la bona direcció en reconèixer la necessitat d'actualitzar uns criteris i un llistat totalment obsolets i en integrar els principis d'equitat fiscal i de transparència. Tot i això, des d'aleshores aquesta llei amb prou feines ha tingut desenvolupament normatiu.
“El govern no es pot escudar en els tebis avenços internacionals en el marc de la fiscalitat internacional (BEPS). Un tipus mínim del 15% és poc ambiciós i no aconseguirà els efectes esperats de frenar la fugida artificial de beneficis empresarials ni posar fi a la competència fiscal deslleial. Més aviat és una concessió a països com Irlanda, Suïssa o Singapur, que han aconseguit abaixar el llistó d'aquest acord global”, afirma Ruiz. En aquest context, Oxfam Intermón anima el govern espanyol que lideri el marc de transposició d'aquest acord global al si del debat europeu que ara està en vigor, considerant la possibilitat que qualsevol país elevi aquest mínim efectiu per sobre del 15%.
Espanya: una revisió pendent
El govern ha de desenvolupar normativament els criteris considerats a l'esmentada llei per elaborar una llista espanyola de paradisos fiscals- o jurisdiccions no cooperatives- que sigui revisada anualment, amb un marc de rendició de comptes, parlamentària i sense ingerències polítiques, basada en criteris concrets, específics i contrastables.
Si el govern espanyol apliqués de manera adequada els elements considerats a la Llei de lluita contra el Frau Fiscal del juliol de l'any passat, la llista espanyola hauria d'incloure almenys aquests 16 territoris: Bermudes, Bahames, Illes Caiman, Maurici, Illes Verges Britàniques, Singapur, Irlanda, Països Baixos, Luxemburg, Malta, Xipre, Vanuatu, Jersey, Turcs i Caicos, Anguilla, Illa de Man. Tots ells presenten una baixa o nul·la tributació empresarial, promouen règims preferencials i pràctiques fiscals agressives, i faciliten la creació d'estructures societàries sense substància econòmica real destinades a canalitzar inversió artificial amb l'objectiu de reduir-ne la factura impositiva.
Si aquesta revisió es fes de manera estricta, la llista espanyola de paradisos fiscals podria ser molt més extensa i incloure un total de 64 jurisdiccions o territoris que compleixen algun d’aquests criteris.
Beneficis per a uns quants
“Els qui més s'aprofiten de la manca d'ambició política a la lluita contra els paradisos fiscals són les grans fortunes i les grans empreses. Una quarta part (48) dels dos-cents homes i dones més rics d'Espanya utilitzen societats en algun d'aquests paradisos fiscals per canalitzar la seva inversió a l'exterior; Holanda, Luxemburg i Malta són els territoris més freqüentment utilitzats”, subratlla Ruiz.
“De les 740 filials de les empreses de l'Ibex35 comptabilitzades en paradisos fiscals el 2019, Delaware és la primera destinació (358), seguida per Holanda (98), Irlanda (69) i Luxemburg (48)”, conclou Ruiz.
Encara que els Estats Units no apareixen en aquesta llista, l'última filtració dels Pandora Papers ja reconeixia que alguns Estats com Dakota del Sud o, també en aquest cas, Delaware han blindant les seves legislacions fins a convertir-se en autèntics búnquers que protegeixen els ultra rics, com també reconeixia el Parlament Europeu en la seva moció del 18 d'octubre passat, aprovada per majoria.
Nota d'edició:
Periodista - Departamento de Comunicación
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.