DEMANA AL GOVERN QUE INCREMENTI ELS FONS DESTINATS A L'AJUDA HUMANITÀRIA
24/02/2022

Els països de la UE no compleixen les promeses d'acabar amb els paradisos fiscals

  • El govern espanyol ha d'actualitzar la llista de paradisos fiscals seguint els principis de la Llei de lluita contra el Frau Fiscal 

 

  • Almenys aquestes 16 jurisdiccions, de les més agressives fiscalment, haurien d'estar incloses a la llista espanyola: Bermudes, Bahames, Illes Caiman, Maurici, Illes Verges Britàniques, Singapur, Irlanda, Luxemburg, Malta, Xipre, Jersey, Vanuatu, Turcs i Caicos, Anguilla, Illa de Man, Països Baixos 
stop-paraisos-fiscales-home

Avui, després de la reunió del Consell de Competitivitat, les i els ministres europeus han actualitzat la llista de paradisos fiscals de la UE, sense afegir cap país a la llista negra i afegint 10 territoris a la llista grisa.

 

Aquesta darrera actualització de la llista europea manté les debilitats persistents del procés, des del seu inici. Els paradisos fiscals de dins de la UE es queden fora, mentre es dona via lliure a les jurisdiccions que continuen promovent el secretisme, com Suïssa i els EUA, així com als països amb tipus impositius nuls sobre els beneficis empresarials, com les Illes Caiman. Mentrestant, països en desenvolupament, com Tunísia i Vietnam, corren el risc d'entrar a la llista negra per no complir alguns dels estàndards dissenyats de manera molt vertical des de Brussel·les.  

 

En poc més d'un any s'han produït tres noves filtracions: Open Lux (febrer del 2021), els Papers de Pandora (octubre del 2021) i, més recentment, els Swiss Secrets (febrer del 2022). “Un cop més, el paper dels periodistes d'investigació pren la davantera per assenyalar els territoris i jurisdiccions més agressius fiscalment, i destacar la falta de coherència o la insuficient voluntat política” afirma Susana Ruiz, responsable de Justícia Fiscal d'Oxfam Intermón.  

 

Alguns dels paradisos fiscals més agressius com Bahames, Bermudes i les Illes Verges Britàniques han entrat ara a la llista grisa. No obstant això, si no reforcen els criteris podran continuar operant com a paradisos fiscals sense cap repercussió i podran sortir fàcilment d'aquesta llista a la propera revisió. 

El procés actual per elaborar aquesta llista de paradisos fiscals és ple de llacunes, no té credibilitat i no aconsegueix acabar amb l'evasió fiscal. “Ha arribat l'hora que la UE inclogui automàticament a la llista negra els països amb tipus impositius baixos o nuls, i apliqui als països de la UE el mateix nivell d'escrutini que aplica a països tercers. La UE tampoc hauria de continuar fent servir l'amenaça de la llista negra per obligar els països en desenvolupament com Nigèria i Kenya a signar l'acord de l'OCDE i el G20 (BEPS), clarament injust i perjudicial per a ells”, diu Ruiz. 

 

La llista a Espanya 

 

A l'espera de l'Informe del Comitè de persones expertes designat pel Ministeri d'Hisenda, i que ha d'obrir el debat cap a la necessària reforma fiscal a Espanya, la lluita contra els paradisos fiscals també és clau en el context del nostre país per aconseguir una transformació justa després d'aquests dos anys de pandèmia.  

 

El text de la Llei de mesures de lluita contra el Frau Fiscal aprovada el juliol del 2021 marca un pas en la bona direcció en reconèixer la necessitat d'actualitzar uns criteris i un llistat totalment obsolets i en integrar els principis d'equitat fiscal i de transparència. Tot i això, des d'aleshores aquesta llei amb prou feines ha tingut desenvolupament normatiu.  

 

“El govern no es pot escudar en els tebis avenços internacionals en el marc de la fiscalitat internacional (BEPS). Un tipus mínim del 15% és poc ambiciós i no aconseguirà els efectes esperats de frenar la fugida artificial de beneficis empresarials ni posar fi a la competència fiscal deslleial. Més aviat és una concessió a països com Irlanda, Suïssa o Singapur, que han aconseguit abaixar el llistó d'aquest acord global”, afirma Ruiz. En aquest context, Oxfam Intermón anima el govern espanyol que lideri el marc de transposició d'aquest acord global al si del debat europeu que ara està en vigor, considerant la possibilitat que qualsevol país elevi aquest mínim efectiu per sobre del 15%. 

 

Espanya: una revisió pendent 

 

El govern ha de desenvolupar normativament els criteris considerats a l'esmentada llei per elaborar una llista espanyola de paradisos fiscals- o jurisdiccions no cooperatives- que sigui revisada anualment, amb un marc de rendició de comptes, parlamentària i sense ingerències polítiques, basada en criteris concrets, específics i contrastables.  

 

Si el govern espanyol apliqués de manera adequada els elements considerats a la Llei de lluita contra el Frau Fiscal del juliol de l'any passat, la llista espanyola hauria d'incloure almenys aquests 16 territoris: Bermudes, Bahames, Illes Caiman, Maurici, Illes Verges Britàniques, Singapur, Irlanda, Països Baixos, Luxemburg, Malta, Xipre, Vanuatu, Jersey, Turcs i Caicos, Anguilla, Illa de Man. Tots ells presenten una  baixa o nul·la tributació empresarial, promouen règims preferencials i pràctiques fiscals agressives, i faciliten la creació d'estructures societàries sense substància econòmica real destinades a canalitzar inversió artificial amb l'objectiu de reduir-ne la factura impositiva.  

 

Si aquesta revisió es fes de manera estricta, la llista espanyola de paradisos fiscals podria ser molt més extensa i incloure un total de 64 jurisdiccions o territoris que compleixen algun d’aquests criteris.  

 

Beneficis per a uns quants 

 

“Els qui més s'aprofiten de la manca d'ambició política a la lluita contra els paradisos fiscals són les grans fortunes i les grans empreses. Una quarta part (48) dels dos-cents homes i dones més rics d'Espanya utilitzen societats en algun d'aquests paradisos fiscals per canalitzar la seva inversió a l'exterior; Holanda, Luxemburg i Malta són els territoris més freqüentment utilitzats”, subratlla Ruiz.  

 

“De les 740 filials de les empreses de l'Ibex35 comptabilitzades en paradisos fiscals el 2019, Delaware és la primera destinació (358), seguida per Holanda (98), Irlanda (69) i Luxemburg (48)”, conclou Ruiz. 

 

Encara que els Estats Units no apareixen en aquesta llista, l'última filtració dels Pandora Papers ja reconeixia que alguns Estats com Dakota del Sud o, també en aquest cas, Delaware han blindant les seves legislacions fins a convertir-se en autèntics búnquers que protegeixen els ultra rics, com també reconeixia el Parlament Europeu en la seva moció del 18 d'octubre passat, aprovada per majoria.

Nota d'edició: 

  • Els governs europeus han publicat avui una llista revisada dels paradisos fiscals de la UE. La llista negra es manté igual. A la llista grisa s'hi afegeixen 10 països. Aquests són a la llista grisa per no complir almenys un dels criteris.  
  • Llegiu el nostre informe que analitza els antecedents d'aquest procés i com la UE hauria de reformar els seus criteris per determinar quins països s'haurien de considerar com paradisos fiscals. Inclou una proposta sobre com revisar els criteris i per què la proposta de la UE d'introduir un criteri que exigeixi que els països subscriguin l'acord fiscal BEPS de l'OCDE és injusta per als països en desenvolupament,  
  • El passat mes de desembre, els països de la UE no van aconseguir posar-se d’acord sobre la reforma del Grup del Codi de Conducta per a la Fiscalitat Empresarial. Aquest fracàs soscava la capacitat d'avançar en la revisió de la definició dels règims fiscals nocius i de la llista europea de paradisos fiscals.   
  • Diumenge passat, una investigació periodística, #SuisseSecrets,  va treure a la llum dades filtrades del banc suís Credit Suisse. Mostra com el banc ha ajudat clients problemàtics a amagar grans sumes de diners i com aquesta pràctica està integrada en el sistema de secret bancari del país helvètic.  
  • Durant l'any passat, dos escàndols fiscals (OpenLux i els Pandora Papers) van posar de manifest la debilitat de la llista de la UE. OpenLux va mostrar que hi ha paradisos fiscals a la UE. Els Pandora Papers van revelar que alguns Estats dels EUA han esdevingut centres de secretisme financer i corporatiu. Els EUA no compleixen amb els criteris de transparència fiscal de la UE perquè no s'han adherit al Common Reporting Standard (CRS) i només intercanvien informació de manera automàtica amb una minoria de països. 
  • Des d'Oxfam Intermón hem utilitzat com a referència per a la identificació dels països que haurien de figurar a la llista espanyola de paradisos fiscals el treball realitzat des d'institucions com l'FMI, l'OCDE o la UE juntament amb la nostra pròpia anàlisi i plantegem que almenys aquests 16 territoris haurien de formar part de la llista espanyola de paradisos fiscals o “de jurisdiccions no cooperatives”. Són sens dubte territoris que coincideixen per tenir les pràctiques fiscals més agressives juntament amb una tributació baixa o nul·la. Consulta la nota metodològica 
  • La informació sobre les societats que gestionen el patrimoni financer i no financer de les principals fortunes espanyoles es pot trobar a l'exhaustiu anàlisi Els més rics d'Espanya 
  • La informació sobre la presència de les empreses de l'Ibex 35 a paradisos fiscals es pot consultar aquí 
  1. Tributació baixa o nul·la  
  1. Tipus nominal a l'impost de societats al 0% per a totes les activitats econòmiques: Bermudes, Illes Caiman, Bahames, Vanuatu, Anguilla, Bahrain, Guernsey, Illa de Man, Jersey, Turcs i Caicos 

 

  1. Tipus nominal en l'impost de societats al 15% o per sota, entenent que des de l'acord global per establir un tipus mínim efectiu al si de l'OCDE i el G20 al 15% qualsevol tributació nominal per sota d'aquesta seria considerada baixa tributació: Suïssa, Irlanda, Xipre, Barbados, Maurici, Bòsnia Hercegovina, Bulgària, Gibraltar, Hongria, Kuwait, Kirguistan, Liechtenstein, Lituània, Macau, Macedònia, Moldàvia, Montenegro, Oman, Palestina, Geòrgia, Paraguai, Qatar, Sèrbia i Uzbekistan.   

 

  1. Països que tenen pràctiques fiscals agressives o amb regulació que facilita la constitució de vehicles d'inversió artificials 
  • Territoris designats per la Comissió Europea dins del paquet del semestre europeu per comptar amb esquemes de pràctiques fiscals agressives: Regne Unit, Hongria, Països Baixos, Xipre, Malta, Irlanda i Luxemburg  
  • Territoris inclosos a la llista UE de paradisos fiscals: són territoris que no compleixen algun dels tres criteris de transparència (compromís amb l'intercanvi automàtic d'informació, compromís amb els estàndards internacionals (BEPS) i criteris d'equitat fiscal): Samoa Americana, Illes Fidji, Guam, Palau, Panamà, Samoa, Trinitat i Tobago, Illes Verges US https://www.consilium.europa.eu/en/policies/eu-list-of-non-cooperative-jurisdictions/ 
  • Territoris considerats per l'FMI com a centres que s'utilitzen essencialment per canalitzar la inversió d'entrada i de sortida cap a altres països, desacoblant-se dels moviments reals d'inversió que es realitzen i distorsionant la font original de la pròpia inversió. Luxemburg, Països Baixos, Hong Kong SAR, Illes Verges Britàniques, Bermudes, Singapur, Illes Caiman, Suïssa, Irlanda, i Maurici entre els més agressius per atraure la inversió estrangera directa. Segons l'FMI, aquests 10 territoris concentren el 85% del que anomenen inversió “fantasma” a nivell global, basant-se en les enquestes que la mateixa institució realitza a més de 100 països. https://www.imf.org/en/Publications/WP/Issues/2019/12/11/what-is-real-and-what-is-not-in-the-global-fdi-network 

 

  1. Existència de pràctiques fiscals nocives
  1. Territoris amb què Espanya no ha signat conveni de doble imposició d'algun tipus: Emirat de l'Estat de Bahrain, Sultanat de Brunei, Gibraltar, Anguilla, Antiga i Barbuda, Bermuda, Illes Caimans, Illes Cook, República de Dominica, Granada, Fiji, Illes de Guernesey i de Jersey, Illes del Canal, Illes Malvines, Illa de Man, Illes Mariannes, Maurici, Montserrat, República de Naurú, Illes Salomó, Sant Vicent i les Grenadines, Santa Llúcia, Illes Turcos i Caicos, República de Vanuatu, Illes Verges Britàniques, Illes Verges dels Estats Units d'Amèrica, Regne Haiximita de Jordània, República Libanesa, República de Libèria, Principat de Liechtenstein, Macau, Principat de Mònaco, República de Seychelles.

 

  • La llista espanyola de paradisos fiscals podria ser molt més extensa i incorporar-hi un total de 64 jurisdiccions o territoris que compleixen algun d'aquests criteris: Anguilla, Antiga i Barbuda, Bahames, Bahrain, Barbados, Bermuda, Bòsnia Hercegovina, Brunei, Bulgària, Xipre, Fiji, Geòrgia, Gibraltar, Granada, Guam, Guernsey, Hong Kong, Hongria, Irlanda, Illa de Man, Illes Caiman, Illes Cook, Illes Malvines, Illes Mariannes, Illes Salomó, Illes Turcs i Caicos, Illes Verges Britàniques, Illes Verges dels Estats Units d'Amèrica, Jersey, Kirguizistan, Kuwait, Lituània, Luxemburg, Macau, Macedònia, Malta, Maurici, Moldàvia, Monte Montserrat, Oman, Països Baixos, Palau, Palestina, Paraguai, Principat de Liechtenstein, Principat de Mònaco, Qatar, Regne Hachemita de Jordània, Regne Unit, República de Dominica, República de Libèria, República de Naurú, República de Seychelles, República de Vanuatu, República Libanesa, Samoa, Samoa americana, Sant Vicent i les Grenadines, Saint Lucia, Sèrbia, Singapur, Suïssa i Uzbekistan.

JESSICA ROMERO

Periodista - Departamento de Comunicación