La Comissió Europea va presentar fa un any, el 23 de setembre de 2020, la seva proposta de Pacte Europeu sobre Migració i Asil de la UE amb l’objectiu de desenvolupar una política comuna en matèria migratòria. Malgrat que aquesta iniciativa es va anunciar com “un nou començament en matèria de migració”, les organitzacions socials denuncien que és una proposta que reforça l’enfocament de securitització de les fronteres, la criminalització de la migració, i que obvia els tractats internacionals ratificats pels Estats i les seves obligacions de respectar, protegir i garantir els drets humans.
Amb l’objectiu de revertir l’orientació de les mesures recollides en la proposta del Pacte, diverses organitzacions de la societat civil (Alianza por la Solidaridad, Amnistia Internacional, Andalucía Acoge, CEAR, Coordinadora de Organizaciones para el Desarrollo, Entreculturas, Metges del Món, Oxfam Intermón, Red Acoge, Save the Children i Stop Mare Mortum) han fet una anàlisi exhaustiva sobre l’impacte que tindria la seva aprovació i han elaborat un conjunt de propostes basades en els estàndards internacionals de drets humans que busquen avançar en la protecció de les persones migrants, sol·licitants d’asil i refugiades.
Així, posen de manifest que el principal objectiu del Pacte és augmentar el nombre de persones retornades o expulsades d’Europa i que el mecanisme sobre el qual pivoten tots els procediments establerts al Pacte és el retorn. S’aposta per agilitzar els procediments a la frontera reduint les seves garanties; per l’externalització de la gestió de la migració a països que violen els drets humans; i per seleccionar, mitjançant fórmules estadístiques, les nacionalitats susceptibles d’accedir als procediments d’asil sense valorar de manera individual les sol·licituds, contravenint tots els tractats internacionals en la matèria. Determina, a més, la relació amb països tercers en funció del control que efectuïn dels fluxos migratoris, reforçant les expulsions i readmissions a canvi de la concessió de visats, fons de cooperació al desenvolupament o inversions.
Com s’assenyala en aquest informe d’avaluació, resulta especialment greu l’ús de ficcions jurídiques com el concepte de “preentrada”, que considera les zones frontereres com uns llimbs mentre es fa el cribratge de les persones migrants i sol·licitants d’asil per no reconèixer el seu ingrés en territori europeu. Aquest mecanisme habilita la creació dels centres de detenció per al registre de persones que comencen a proliferar a la frontera sud, i que han estat denunciats per les seves condicions insalubres i per les reiterades violacions de drets humans.
Espanya davant del Pacte Europeu
Els macrocentres de contenció de les persones migrants i sol·licitants d’asil que arriben a les Canàries, denunciats per la manca d’instal·lacions adequades, pel seu amuntegament i per la inexistència de protocols d’identificació àgils i eficaços per a la derivació de persones vulnerables; les devolucions contra la seva voluntat de nens, nenes i joves sense acompanyament adult des de Ceuta al Marroc; i la manca de compromís per portar a terme la reforma del Reglament d’Estrangeria, posen de manifest l’aposta del Govern espanyol per aquest “nou” enfocament de la política migratòria europea, tot i que no s’ha aprovat formalment.
Per aquests motius, les organitzacions que han elaborat aquest informe reclamen mecanismes efectius de transparència i rendició de comptes, l’habilitació de vies regulars i segures, canals i visats humanitaris especialment en contextos de crisi, quotes de repartiment d’acollida obligatòries per a tots els països, l’adopció de la detenció com a últim recurs, així com la desvinculació de les ajudes per al desenvolupament de qualsevol objectiu de control migratori o securitització de les fronteres. En definitiva, polítiques humanitàries, amb enfocament de drets i interseccionals, sota les quals el superior interès de la infància i els drets i dignitat de les persones migrants i refugiades siguin respectats.
