Les emissions mundials de gasos amb efecte d'hivernacle augmentaran un 10,6 % de cara al 2030, malgrat la necessitat de reduir-les en un 45 % per limitar l'augment de la temperatura global a 1,5 °C. Oxfam Intermón afirma que els països del G20 són els responsables més grans d'aquestes xifres.
Un nou estudi de l'ONG que es publica avui revela que, sota els compromisos actuals del G20 en matèria de reducció de carboni, les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEI) per càpita d'aquests països mantindran el 2030 nivells similars als actuals, és a dir, gairebé el doble de la quantitat necessària per evitar impactes catastròfics.
Els països del G20 són responsables del 78% de la totalitat d’emissions per territori de GEI. Durant la cimera del G20, que se celebra a l'Índia els dies 9 i 10 de setembre, els països del G20 i altres països presentaran les noves promeses en matèria d'acció climàtica (les anomenades “contribucions determinades a nivell nacional”). A la propera Cimera de Nacions Unides sobre el Clima (COP28) que se celebrarà al novembre a Dubai es durà a terme un balanç que revelarà si estem en el camí d'assolir els objectius de l'Acord de París.
“A menys de tres mesos de publicar-se aquest balanç climàtic crucial, instem el G20 a complir els seus objectius i prendre mesures. Llevat que els països del G20 millorin substancialment els seus compromisos, estaran demostrant que s'han rendit davant la crisi que defineix la nostra era”, afirma Jacobo Ocharan, responsable de canvi climàtic d'Oxfam Intermón.
"Els estudis científics atribueixen a les excessives emissions de gasos d'efecte hivernacle esdeveniments com els actuals incendis forestals i sequeres, la pèrdua de collites i les inundacions sobtades, els canvis en els patrons climàtics i les onades de calor, la pujada del nivell del mar i les megatempestes. Les persones que viuen en situació de pobresa i als països de renda baixa són els que pateixen més, caldria esperar que els majors emissors a nivell mundial estiguessin buscant solucions al respecte, però actualment les xifres d'aquests països no estan a l'alçada”, afegeix Ocharan.
Les emissions territorials dels països del G20 arriben, de mitjana, a l'equivalent a entre 7,4 i 7,7 tones de CO2 per persona a l'any. Per mantenir-se per sota d'1,5 °C, les han de reduir almenys a la meitat de cara al 2030, fins a situar-se entre 2,9 i 3,8 tones per persona. Segons les conclusions de la investigació d'Oxfam, els plans actuals dels països del G20 només reduiran les emissions fins a una mitjana d'entre 6,7 i 6,9 tones per persona, és a dir, gairebé el doble del que cal.
Oxfam Intermón ha demostrat que la desigualtat determina el gran desequilibri observat a les emissions per càpita. Només les emissions derivades de les inversions de 125 milmilionaris pugen a 393 milions de tones de CO2 cada any de mitjana una xifra mig milió de vegades superior a la de qualsevol persona pertanyent al 90% més pobre de la humanitat.
Les tres metodologies utilitzades per a l’estudi han conclòs que els països més rics del G20 són els que obtenen pitjors resultats. Actualment, els països de renda alta del G20 emeten una mitjana de més de 12 tones de CO2 a l'any per persona, una xifra que cal reduir entre 8,9 i 19,4 tones. No obstant això, l'estudi revela que les contribucions determinades a nivell nacional dels països de renda alta estimen reduir les emissions anuals només entre 4,2 i 4,6 tones per persona de cara al 2030. El país amb més dèficit són els Estats Units seguit d'Austràlia, Canadà, Japó i Alemanya.
Actualment, els països de renda mitjana del G20 emeten l'equivalent a entre 6,1 i 6,3 tones de CO2 per persona i any, i necessiten reduir-lo a l'equivalent a entre 4 i 5,8 tones per persona. D’entre ells, el que presenta major dèficit és Rússia, seguit de Turquia, Indonèsia i Mèxic.
El responsable de canvi climàtic d'Oxfam Intermón, Jacobo Ocharan, assegura que els països del G7 estan construint la falsa narrativa que les estimacions dels seus plans són suficients i que, per contra, són els països de renda mitjana els que deuen assolir el seu punt màxim i reduir-ne les emissions. "Aquesta investigació demostra que el seu argument és fals", afirma.
“Els països de renda alta del G20 han de fer dues coses: en primer lloc, reduir dràsticament les emissions nacionals al mínim possible, sobretot les de la població més rica, i impulsar societats amb baixes emissions de carboni per a totes les persones; en segon lloc, han de proporcionar el finançament i el suport tecnològic que necessiten els països de renda més baixa per ajudar a reduir les emissions i construir un futur de baixes emissions”, assenyala Ocharan.
"Els països més rics del G7 i el G20 han de millorar els seus objectius en matèria climàtica a nivell nacional, i augmentar radicalment el finançament per a aquest fi amb l'objectiu de compensar les emissions històriques. No és només una qüestió d'equitat: si no ho fem, no aconseguirem assolir els vitals objectius de l'Acord de París”.
