Panorama desolador: més de 260 milions de persones addicionals cauran enguany en la pobresa extrema

Més de 260 milions de persones addicionals podrien veure’s sumides en la pobresa extrema en el 2022 com a conseqüència de la COVID-19, de l’augment de les desigualtats a tot el planeta i de l’increment desorbitat dels preus dels aliments, tot això exacerbat per la guerra a Ucraïna, segons denuncia Oxfam Intermón en un informe publicat avui.  

L’informe Després de la crisi, la catàstrofe, publicat amb motiu de les reunions de primavera del Banc Mundial i l’FMI a Washington DC, indica que, al final d’aquest any, un total de 860 milions de persones podrien viure en situació de pobresa extrema (amb menys d’1,9 dòlars al dia). Això també es reflectiria en els nivells de fam a escala mundial: el nombre de persones que pateixen desnutrició podria arribar als 827 milions enguany. 

El Banc Mundial havia calculat que la COVID-19 i l’empitjorament de les desigualtats podrien portar a la pobresa extrema 198 milions de persones més al llarg del 2022, amb la qual cosa es posaria fi a dues dècades d’avenços. Basant-se en els estudis del Banc Mundial, Oxfam Intermón ara estima que només l’augment dels preus dels aliments a escala mundial sumiria en la pobresa extrema 65 milions de persones més, de manera que s’arribaria a un total de 263 milions enguany, la qual cosa equival a la població del Regne Unit, França, Alemanya i Espanya juntes. 

“Si no es prenen mesures radicals i immediates, podríem estar davant de l’augment més gran dels nivells de pobresa extrema i sofriment de la humanitat de què es té constància”, adverteix el director d’Oxfam Intermón, Franc Cortada. “Aquest panorama és encara més desolador si tenim en compte els bilions de dòlars acaparats per un grapat d’homes poderosos sense cap tipus d’interès per frenar aquesta escalada.” 

Mentre que moltes persones tenen dificultats per fer front al dràstic increment del cost de la vida (havent de triar entre menjar o pagar factures mèdiques o de gas), una crisi de fam massiva amenaça milions de persones que ja estan patint actualment uns nivells de fam i pobresa greus, a la regió de l’Àfrica Oriental, el Sahel, el Iemen i Síria.  

L’informe d’Oxfam Intermón destaca que nombrosos governs estan en risc d’impagament del deute, la qual cosa els obliga a reduir de manera dràstica les inversions públiques per poder pagar als creditors i importar aliments i combustible. Durant el 2022, els països més pobres del món hauran de reemborsar 43.000 milions de dòlars de deute, quantitat que podria sufragar el cost de totes les seves importacions d’aliments. Al mes de febrer, els preus dels aliments a escala global van marcar un nou rècord, superant l’aconseguit en la crisi del 2011. Mentrestant, els gegants del petroli i el gas estan registrant beneficis rècord, i es preveu que això també succeeixi en el sector dels aliments i les begudes.  

Les persones en situació de pobresa són les més perjudicades per aquestes crisis. L’increment del preu dels aliments suposa el 17 % de la despesa dels consumidors i consumidores en els països rics, però aquest arriba al 40 % a l’Àfrica subsahariana. Fins i tot en les economies riques, la inflació està exacerbant les desigualtats: als Estats Units, el 20 % més pobre de les famílies destina el 27 % dels ingressos a adquirir aliments, mentre que el 20 % més ric tan sols en destina el 7 %. 

A Espanya, la pujada de l’IPC fins al 9,8 % al març, la més alta registrada des del maig del 1985, suposa ja una pèrdua global de poder adquisitiu (16.700 milions d’euros, segons FUNCAS), i afecta especialment les llars amb rendes més baixes. Aquesta situació col·loca el país en una realitat de crisi d’inflació que agreuja la situació generada per la COVID-19, en la qual, durant el primer any de pandèmia, més d’un milió de persones van passar a trobar-se en situació de manca material severa i l’impacte econòmic i social del virus ja va implicar que més de 600.000 llars passessin a viure sense cap tipus d’ingrés.  

Per a la majoria dels treballadors i treballadores d’arreu del món, els ingressos reals continuen estancats o fins i tot estan disminuint. La pandèmia de COVID-19 també ha incrementat les desigualtats de gènere. Després de patir una pèrdua d’ocupacions més gran a causa de la pandèmia, les dones tenen dificultats per reincorporar-se al món laboral. El 2021 hi havia 13 milions menys de dones ocupades que el 2019, mentre que en el cas dels homes aquests ja havien recuperat els nivells del 2019. 

L’informe també mostra que la pobresa s’està agreujant en països sencers. La COVID-19 ha afectat les arques de tots els governs, però els desafiaments econòmics que han d’afrontar els països en desenvolupament són més grans, pel fet que se’ls ha negat un accés igualitari a les vacunes i s’han vist, ara, obligats a aplicar mesures d’austeritat.  

Malgrat que els costos derivats de la COVID-19 continuen pujant i que les riqueses dels milmilionaris s’han incrementat més des del començament de la pandèmia que en els anteriors 14 anys junts, els governs continuen sense apujar els impostos a les persones més riques. Un impost anual sobre el patrimoni (començant en només un 2 % per a les fortunes milionàries i arribant al 5 % en el cas de les milmilionàries) podria generar 2,52 bilions de dòlars cada any, quantitat suficient per treure de la pobresa 2.300 milions de persones, fabricar vacunes per a tothom i proporcionar serveis de salut i protecció social universals a la població dels països de renda mitjana i baixa. 

“Rebutgem la idea que els governs no tenen fons o mitjans suficients per treure totes les persones de la fam i la pobresa i garantir-los la salut i el benestar. Per contra, el que sí que veiem és una total manca de creativitat econòmica i de voluntat política per fer-ho”, subratlla Cortada. 

“Ara més que mai, davant la magnitud de les desigualtats i el sofriment humà, agreujats per les múltiples crisis globals, aquesta manca de voluntat és inexcusable i la rebutgem. Cal que el G20, el Banc Mundial i l’FMI incrementin l’ajut als països pobres i els condonin el deute de manera immediata, i que, conjuntament, protegeixen la gent del carrer d’una catàstrofe evitable. El món sencer està pendent d’això”. 

Oxfam Intermón fa una crida perquè es prenguin mesures urgents per fer front a la crisi de desigualtat extrema que amenaça de posar fi als progressos fets durant els darrers 25 anys en la lluita contra la pobresa: 

• Introduir impostos sobre la riquesa tant de manera temporal (aportacions extraordinàries) com recurrents per tal de finançar una recuperació enfront de la pandèmia de COVID-19 que sigui justa i sostenible. Per exemple, a l’Argentina, amb l’aportació extraordinària que han fet les grans fortunes s’han recaptat prop de 2.400 milions de dòlars, que s’han adreçat a sufragar una part de les polítiques socials de resposta a la pandèmia. 

• Posar fi a l’obtenció inesperada de resultats extraordinaris derivats de la crisi per part de les grans corporacions, mitjançant un impost als beneficis ‘caiguts del cel’ en totes les indústries i sectors. Oxfam calcula que un impost amb aquestes característiques, aplicat a 32 corporacions, hauria generat una recaptació addicional de 104.000 milions de dòlars tan sols durant el 2020. 

• Cancel·lar els pagaments del deute als països en desenvolupament que necessiten ajuda urgent. Condonar el deute alliberaria més de 30.000 milions de dòlars de fons vitals durant el 2022 per a 33 països que estan immersos en una crisi de deute o tenen un alt risc de patir-la. 

• Incrementar els fons d’ajuda i destinar nous fons a sufragar la resposta a Ucraïna i per a l’acolliment de persones refugiades, en lloc de desviar els fons destinats a fer front a altres crisis en països més pobres. 

• Reassignar almenys 100.000 milions de dòlars en drets especials de gir (DEG) sense que això suposi més deute o la imposició de mesures d’austeritat per al conjunt dels països. El G20 es va comprometre a proporcionar 100.000 milions de dòlars en DEG “reciclats”, però fins avui només ha proporcionat 36.000 milions. S’hauria de considerar una nova emissió de DEG que es distribuís d’acord amb les necessitats, en lloc de fer-ho proporcionalment en funció de la quota relativa en l’FMI.  

• Adoptar mesures per protegir les persones enfront de l’augment dels preus dels aliments i crear un fons global de protecció social per ajudar els països més pobres a garantir una seguretat d’ingressos bàsica per a la seva població, i poder mantenir aquests serveis en temps de crisi. 

En aquesta mateixa direcció, Oxfam Intermón fa una crida al Govern espanyol per abordar aquesta crisi: 

• Contribuint de manera significativa a les mesures que es proposen, totes encaminades a la reducció de la desigualtat i la pobresa en aquest nou context, amb un paper de lideratge i solidaritat en el pla internacional. 

• Implementant un pla nacional ambiciós que inclogui un paquet ampli de mesures de protecció social i de suficiència tributària i que tingui en compte la resta d’actors polítics 

• Posant en marxa, amb urgència, un impost temporal als beneficis extraordinaris que puguin obtenir les empreses energètiques. Aquest recàrrec s’aplicaria sobre els beneficis derivats d’aquestes circumstàncies excepcionals. Alguns països europeus, com ara Itàlia, acaben de posar-lo en marxa, i fins i tot un organisme com l’OCDE aconsella una mesura d’aquest tipus, que permetria generar recursos addicionals per finançar un pla d’acció social molt més ambiciós i just.