Oxfam Intermón proposa en un nou informe mesures fiscals urgents, que es vegin reflectides en els pressupostos de 2021, i d'altres a mig termini, per sostenir els serveis públics i pal·liar l'impacte socioeconòmic de la pandèmia a Espanya. Les mesures van encaminades a gravar la riquesa, el capital i les grans empreses.
L'informe Una nueva fiscalidad para que nadie quede atrás considera vital corregir el més aviat possible la precària situació fiscal i impositiva que presenta Espanya per poder fer front a les conseqüències socioeconòmiques i a la recuperació d'un sistema públic empobrit i deteriorat des de la crisi de 2008.
"En relació al PIB, Espanya recapta 4 punts percentuals menys que la mitjana de la Unió Europea", explica Iñigo Macías, autor de l'informe i coordinador d'investigacions d'Oxfam Intermón. "A més, no ho fa de manera justa, ja que el pes de la recaptació (83%) recau sobre les famílies, mentre que les empreses només contribueixen amb el 11%".
Totes les mesures proposades permetrien, en situació de normalitat econòmica, recaptar uns 10.000 milions d'euros més cada any. Recursos suficients, per tapar, gairebé íntegrament, la bretxa de 12.000 milions d'euros que separa la despesa en protecció social a Espanya de la mitjana europea. "Espanya té davant seu un ampli recorregut per aconseguir que la despesa pública sigui una eina efectiva en la lluita contra la desigualtat i la pobresa", diu Iñigo Macías. "Les nostres propostes permetrien arribar a la mitjana europea de despesa en protecció social, el que suposaria saldar un deute històric amb la ciutadania i fer un pas gegantí en la reducció de la desigualtat".
La despesa en protecció social inclou les transferències a les famílies per combatre la desocupació, la pobresa o la malaltia. En 2018, el muntant d'aquesta partida va ser equivalent a l'7,5% de PIB, és a dir, un punt menys que el conjunt de la Unió Europea, fet que suposa una bretxa de 12.000 milions d'euros. Considerant diferents indicadors relacionats amb el volum d'aquesta despesa, la seva cobertura i la seva incidència sobre la desigualtat, Espanya ocupa el lloc 22 entre els 48 països de renda alta considerats. Si tenim en compte a més les polítiques tributàries i les laborals, Espanya ocupa el lloc 27.
Impostos extraordinaris als menys impactats per la pandèmia
Entre les mesures urgents que l'ONG demana que siguin contemplades en els propers pressupostos hi ha la creació d'un impost excepcional de durada limitada per a les empreses que han vist augmentar la seva facturació i els seus beneficis de manera extraordinària.
A més, l'adopció d'un impost sobre els serveis digitals i un impost a les transaccions financeres, incloent productes derivats, que recauria sobre els operadors financers gairebé sense impacte sobre la ciutadania o sobre l'economia real.
Oxfam Intermón alerta que, en el curt termini, la caiguda de l'activitat econòmica suposarà una important baixada dels ingressos tributaris i, per tant, l'Estat tindrà menys capacitat per reduir l'impacte social i econòmic provocat per la pandèmia. "És possible, i necessari, demanar-li un major esforç fiscal als que menys han patit les conseqüències econòmiques de la pandèmia, i als que s'han vist beneficiats per les circumstàncies", explica Íñigo Macías.
En paral·lel, les empreses que rebin recursos públics durant aquest període s'han de comprometre a tenir un comportament fiscal responsable. "No podem consentir que ni un euro dels limitats recursos amb què compta l'Estat acabi en paradisos fiscals o es destini a el repartiment de dividends o bons, perquè el seu objectiu a recolzar el sector privat és evitar la destrucció massiva d'ocupació i mantenir amb vida el teixit empresarial d'aquest país ", segons l'autor de l'informe.
Solucions a mig termini
Més enllà d'aquestes solucions urgents, Oxfam Intermón proposa mesures a mitjà termini que permetin resoldre algunes de les deficiències de el sistema tributari i sostenir un estat de benestar debilitat des de la crisi del 2008. "Quan parlem de mig termini volem dir també el més aviat possible, quan es reprengui el creixement econòmic, perquè aquestes mesures contribueixin a la recuperació ", apunta Iñigo Macías.
La despesa sanitària es va reduir en un 11,2% entre 2009 i 2018. "Les polítiques públiques han de de ser la principal defensa contra les desigualtats. Ho han estat durant aquesta crisi amb les diverses mesures en l'àmbit laboral, econòmic i de protecció social adoptades, i ho han de continuar sent quan la pandèmia acabi, perquè ens enfrontem a la pitjor recessió des de la Guerra Civil ", defensa l'investigador.
Per a això, Oxfam Intermón proposa una sèrie d'ajustos en l'Impost sobre Societats. Per aquesta via arribaven al 2007 22 de cada 100 euros d'ingressos tributaris, mentre que ara són només 11. Entre d'altres, ajustaments que evitin avantatges per a les multinacionals de matriu espanyola. El 2016, 134 multinacionals espanyoles amb una facturació anual de més de 750 milions d'euros van pagar el 12,6% del seu benefici net global en impostos, més de 12 punts per sota del que per llei els correspon.
L'Impost al Patrimoni és un altre dels que requereix reforma, segons Oxfam Intermón. Les exempcions, les bonificacions autonòmiques, l'evasió derivada de tenir la riquesa en determinats països i també la valoració dels béns molt per sota del preu de mercat són aspectes a corregir perquè aquest impost pugui ajudar a pal·liar el sacrifici col·lectiu que demandarà la recuperació .
L'informe també demana que s'ajusti l'IRPF aplicat sobre les rendes de capital, que tributa molt per sota del de les i els treballadors. Les rendes del treball tenen un tipus efectiu mitjà de l'12,8%, i les del capital tot just un 8%.
"L'accés als recursos econòmics i financers provinents d'Europa ens permetrà guanyar temps" apunta l'autor de l'informe, "però aquest temps no ens pot fer oblidar la urgència d'afrontar reformes necessàries, com la tributària. A més, serà crucial un ús d'aquests recursos de forma responsable, consensuada, no partidista i amb mecanismes que permetin realitzar un bon seguiment".
