Oxfam Intermón denuncia que Israel es troba en les últimes fases de la neteja ètnica de la província del nord de Gaza. Durant cinquanta dies, Israel ha impedit a Oxfam Intermón, als seus socis i a altres agències humanitàries lliurar ajuda vital a milers de persones famolenques al nord de Gaza.
Cajas de comida de Oxfam Intermón en la ciudad de Gaza. Foto: Jomana Elkhalili/Oxfam
El nostre personal a Gaza ha estat intentant desesperadament durant gairebé dos mesos arribar als civils famolencs”, diu Amitabh Behar, Director Executiu d’Oxfam, “però l’exèrcit israelià ho ha bloquejat. Sabem que molts nens i nenes estan atrapats i moriran de fam”.
“La neteja ètnica a la província del nord de Gaza demostra un cop més que Israel està actuant amb impunitat malgrat els dictats del dret internacional. Està construint infraestructures per a una presència militar a llarg termini – una annexió de facto de la terra – i cremant qualsevol esperança d’una solució justa i pacífica. La comunitat internacional continua essent impotent i, en alguns casos, totalment còmplice. Aquest és un moment fosc en la història, ja que Israel està sotmetent milers d’homes, dones, nenes i nens a la inanició com a arma de guerra mentre els líders mundials observen amb ple coneixement i opten per no fer res”, conclou Behar.
Entre 50.000 i 75.000 persones estan atrapades allà sense accés a aliments, aigua o electricitat. Israel les considera combatents perquè no s’han anat o no han pogut fer-ho. És impossible saber com sobreviu la gent allà o quants estan morint, fins i tot per desnutrició, segons la denúncia d’Oxfam Intermón.
L'ONU ha confirmat que, des del 6 d’octubre, no s’ha completat cap de les missions d’aliments de l’ONU a la província del nord de Gaza. Totes les cuines i fleques han tancat i s’ha suspès la feina nutricional, incloent els programes de suport a la desnutrició infantil i a les dones embarassades i lactants. Les autoritats israelianes han rebutjat tots els intents de l'ONU d'enviar metges d'emergència i proporcionar combustible per mantenir en funcionament els serveis d’aigua i sanejament.
“El nord està aïllat – Jabalia, Beit Lahia, Beit Hanoun – només hi ha caos i confusió, fam i mort”, relata un treballador d’Oxfam Intermón. “Al nord, ningú pot ajudar aquesta gent – ningú – no hi ha menjar, ni electricitat, només fam. És horrible pensar-hi”.
Juzoor, organització amb la qual Oxfam Intermón col·labora a Gaza, encara té personal treballant al nord. El seu director executiu, el doctor Umaiyeh Khammash, assegura que els recents bombardejos israelianes han arribat a un refugi per a persones sense llar administrat per Juzoor “causant pànic i caos”, juntament amb un dels 15 punts de salut de Juzoor “destruïnt equipament i cremant medicaments”, i també una instal·lació d’emmagatzematge d’aliments i medicaments que administra l’organització.
El Dr. Khammash diu que el personal de Juzoor “és més fort que nosaltres i envia missatges donant gràcies a Déu que encara hi ha alguna cosa que poden fer per ajudar”. Encara estan brindant algun suport mèdic des dels seus centres que romanen oberts, incloent ajudar les dones a donar a llum. Khammash explica que la gent no té menjar i que nens i nenes moren de desnutrició. Fins ara, Juzoor ha perdut deu membres del seu personal que han mort a causa dels bombardejos israelians.
Oxfam Intermón forma part del grup de seguretat alimentària, integrat per agències de l'ONU i organismes internacionals, als quals se’ls ha denegat contínuament el permís per entrar a la província de Gaza del Nord des que Israel va intensificar el seu setge militar allí el 6 d’octubre. Oxfam Intermón havia rebut 1.840 paquets d’aliments i, si s’hagués concedit el permís, podria haver transportat 800 paquets immediatament: un enviament que hauria proveït d’aliments a 5.600 persones.
Uns 100.000 persones han fugit recentment del nord de Gaza en compliment de les ordres israelianes de desplaçament forçós. El personal d’Oxfam Intermón que intenta ajudar-los ha escoltat testimonis esgarrifosos. Els soldats israelians han dit a les persones que fugen que “no tornin a somiar amb tornar al nord de Gaza” i els han fet falses promeses que hi haurà menjar disponible al final de les seves marxes forçades. Un home de Beit Hanoun va descriure com vivia en una escola malmesa amb el seu fill petit, havent de separar els insectes de la farina per fer massa i encenent focs dins d’una aula per por d’atraure l’atenció dels drons militars de l’exterior.
“Havia un home gran en cadira de rodes, la cadira es va quedar encallada a la sorra. Els soldats ens van ordenar que seguíssim endavant sense ell”, ha relatat a Oxfam Intermón un altre testimoni.
Un membre del personal d’Oxfam Intermón adverteix que els trasllats forçosos cap al sud de la ciutat de Gaza han generat sobrepoblació, fins al punt que les condicions allà ara són “similars a una fam”. Malgrat estar a càrrec de les distribucions d’ajuda d’Oxfam Intermón al nord, ell mateix només pot tenir un àpat diari, que consisteix en un sol aliment. Ha estat desplaçat deu vegades en un any. “No hi ha mercat a la ciutat de Gaza”, descriu. “Aquí també estem en condicions de fam. La setmana passada vam aconseguir 280 paquets d’aliments i esperem poder lliurar-los aquesta setmana. La gent que ha estat desplaçada del nord es troba en una situació realment alarmant. Mentrestant, la part sud de Gaza és com un altre país completament separat de nosaltres”.
A tota Gaza, inclòs el sud, el mes passat va entrar una mitjana de 37 camions d’ajuda i, el primer de novembre, 69 al dia. Abans del 7 d’octubre de 2023, 500 camions entraven cada dia a Gaza amb ajuda i articles comercials.
Oxfam Intermón continua exigint un alto el foc immediat, incondicional i permanent, i l’accés immediat de l’ajuda humanitària al nord de Gaza. L’accés a l’ajuda ha de ser ampliat a tota Gaza i la població palestina ha de tenir la llibertat de tornar als seus llars, reconstruir i viure en pau, lliures d’ocupació o bloqueig.
Notes per a l'edició:
Notes per a l'edició:
Les missions d’ajuda a la província de Gaza del Nord s’han vist pertorbades des de l’inici de l’ofensiva terrestre israeliana el 6 d’octubre d’aquest any. Entre l'1 i el 18 de novembre, el 85 per cent de les 41 sol·licituds de coordinació per a missions humanitàries a la província de Gaza del Nord van ser denegades (17) o impedides (18), mentre que el set per cent (3) van ser facilitades. Concretament, 31 d’aquestes 41 sol·licituds es van fer per a les zones assetjades de Jabalya, Beit Hanoun i Beit Lahya, i tots els intents, excepte quatre, van ser denegats durant aquest període. Aquests quatre intents es van veure greument obstaculitzats i només van poder aconseguir objectius limitats.
L’assetjament a la província de Gaza del Nord abasta la majoria de les zones residencials de la província, incloent Beit Hanoun, Beit Lahiya i la major part de Jabalya. La totalitat de la província de Gaza del Nord inclou la zona assetjada, però també el pas de Zikim (Erez Oest), que ha estat accessible durant els 50 dies, així com el sud de Jabalya.
El Dret Internacional Humanitari (DIH) prohibeix l'ús de la fam com a mètode de guerra. Com a potència ocupant a Gaza, Israel està obligat pel DIH a satisfer les necessitats i protegir la població de Gaza. L’any 2018, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va adoptar la resolució 2417, que va condemnar per unanimitat l’ús de la fam contra els civils com a mètode de guerra i va declarar que qualsevol negació de l’accés humanitari és una violació del dret internacional.
Periodista - Departamento de Comunicación
Oxfam Intermón és membre de la confederació internacional Oxfam.