El treball de la llar i les cures a Espanya: precarietat, informalitat i problemes de salut

L'ocupació de la llar i les cures és un sector essencial però profundament precaritzat a Espanya. Segons l'últim informe d'Oxfam Intermón, el salari mitjà de les treballadores de la llar i les cures amb prou feines arriba a 1.000 euros al mes. L'informe es publica en el marc del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar aquest diumenge 30 de març.

A aquesta situació se suma una manca alarmant de protecció laboral: només quatre de cada deu treballadores reben la indemnització per acomiadament que els correspon, les malalties professionals no estan reconegudes, no són possibles les inspeccions laborals en el lloc de treball i no sempre es compleixen les hores de la jornada i els descansos pactats.

L'informe Treball invisible i cossos trencats destaca que Espanya és el país de la Unió Europea amb un nombre més gran d'empleades de la llar i les cures, el qual concentra el 34,5% del total de la UE. L'any 2024, 565.718 persones treballaven en aquest sector a Espanya, de les quals el 87,21% són dones i un 69% tenen nacionalitat estrangera o doble nacionalitat.

Davant d'un sistema públic d'atenció a la dependència que presenta importants deficiències pel que fa a la seva cobertura i unes elevades llistes d'espera, les treballadores de la llar i les cures s'han convertit en una peça clau per resoldre les necessitats de cures.

La seva contribució és central per al benestar de tota la societat.

Tot i això, elles pateixen informalitat, baixos salaris, falta de drets laborals i situacions de discriminació,

“Moltes d’aquestes dones es veuen obligades a treballar en regim d’”internes” fent jornades infinites i sense tenir gairebé hores de descans o dies lliures”, diu Nerea Boneta, autora de l’informe i investigadora i experta en treball de la llar i cures d’Oxfam Intermón.

“Es troben soles i sense xarxa familiar que els hi doni suport. No són reconegudes ni ateses per l’administració. Se’ls hi neguen drets tan bàsics com el dret a l’atur amb caràcter retroactiu”.

Un 32% d'aquestes treballadores no estan donades d'alta a la Seguretat Social, fet que limita el seu accés a drets laborals com la cotització per desocupació i les prestacions corresponents. Tres de cada deu treballadores no aconsegueixen prou ingressos amb la seva feina per sortir de la pobresa i un 37,7% declaren tenir greus problemes per arribar a final de mes. A més, el 23,9% dels contractes en el sector són temporals i un 58,84% de les treballadores tenen jornades parcials, factors que contribueixen a la inestabilitat i a la pobresa laboral.

"És inacceptable que ser dona empleada de la llar i les cures et condemni a la pobresa, amb salaris baixos i menys drets laborals reconeguts que a la resta de persones treballadores", assenyala Nerea Boneta.

Les condicions laborals precàries tenen un impacte directe en la salut de les treballadores. Segons l'enquesta feta per Oxfam Intermón, el 90,6% de les treballadores del sector han patit dolors musculoesquelètics durant l'últim any, el 65,5% han experimentat estrès i el 59,2%, ansietat. En un 74% dels casos necessiten consumir analgèsics habitualment per fer front a les jornades laborals. A més, gairebé un 50% declara haver patit faltes de respecte, insults i tracte discriminatori, un 29,7% impagaments de salari i un 17% proposicions de caràcter sexual. Aquest problema es veu agreujat per la manca de regulació i el caràcter privat de l'espai on desenvolupen la seva feina.

Oxfam Intermón subratlla la urgència d'establir un sistema públic i universal de cures que garanteixi plens drets a les treballadores del sector. Entre les mesures plantejades, en col·laboració amb organitzacions de treballadores de la llar i les cures, destaquen l’equiparació en la indemnització per acomiadament, control estricte dels límits de la jornada laboral, el reconeixement de les hores extraordinàries i el dret a l’atur amb caràcter retroactiu.