En primer lloc, qualsevol enfocament de la política migratòria ha de fer-se amb un enfocament de drets, prioritzant el benestar i el tracte digne de les persones. És a dir, ha de respectar el dret internacional en matèria de drets humans, asil i refugi, rebutjar les visions ‘utilitaristes’ de la migració com a mera ‘mà d’obra’, i tenir un compromís antiracista.
"Darrere de les paraules ‘gestió’, ‘delegació’, ‘cessió’ o ‘competències’ hi ha milers de persones que depenen d’aquestes decisions. Que no se’ns oblidi. La seva seguretat i els seus drets no poden ser moneda de canvi en cap negociació, com ja hem alertat en altres ocasions en el marc de la Unió Europea, per exemple", explica Sonia Díaz, coordinadora de Protecció dels Drets de la Població Migrant d'Oxfam Intermón.
Només si la delegació de competències suposa una millora real de l'atenció, de les garanties i de l’agilitat en l’accés als drets d’aquestes persones es podria considerar una mesura positiva. Per això, caldrà veure com es desplega si aconsegueix la seva aprovació al Congrés.
En tot cas, "no es tracta de canviar una policia per una altra, sinó que hi hagi un reforç real de les administracions, en aquest cas de proximitat, per superar el gran col·lapse que existeix en el sistema de sol·licituds d’asil, residència i treball", assenyala Díaz. Un retard que condemna a un limbe legal aquestes persones durant mesos o anys.
Pel que fa als requisits per accedir als permisos de residència, seguirien sent els mateixos a tot l’Estat. No obstant això, no hi hauria les mateixes garanties de criteris comuns pel que fa a la incoació o ‘obertura de processos d’expulsió’.
Si es produís la transferència de competències, l'obertura i justificació de les propostes d'expulsió seria assumida per la Generalitat. "Això vol dir que serien els Mossos d'Esquadra qui elevarien els casos davant una Junta de Seguretat composta per Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i els mateixos Mossos. Per això, és crucial que es respectin els mateixos criteris a tot el territori, i que tots els equips implicats rebin una formació específica per al compliment dels acords internacionals de drets humans", alerta Díaz.
• Menors no acompanyats El debat sobre la possible delegació de competències ha tornat a opacar una qüestió urgent des de fa anys: la manca d'acord per oferir una acollida adequada als menors no acompanyats. Encara no s’ha aconseguit modificar la Llei d'Estrangeria per establir un sistema solidari d'acollida de nens i nenes entre totes les Comunitats Autònomes.
• Empadronament Un altre dels grans obstacles als quals s'enfronten les persones migrants al nostre país són les traves per empadronar-se als municipis on viuen. "Negar l’accés a l’empadronament a través de traves burocràtiques innecessàries converteix moltes veïnes i veïns en invisibles, sense accés a serveis públics bàsics de salut, educació i atenció social", assenyala Díaz. A més, en situacions com la DANA, aquestes persones queden totalment desprotegides i sense possibilitat d'accedir a les ajudes públiques.
Amb independència de la seva nacionalitat, situació administrativa o que la persona compti amb domicili fix o no, les administracions locals tenen l'obligació d'empadronar tota la població com estableix la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local 1985. No obstant això, aquesta llei no es compleix en municipis de tot l'Estat.
• Iniciativa Legislativa Popular
Tot i que la recent reforma del Reglament d'Estrangeria millora notablement l'accés a la regularització a través de diverses formes d'arrelament, la ILP per a la regularització extraordinària segueix sent necessària i complementària. Aquesta petició popular, que va ser recolzada per més de 700.000 persones, porta un any encallada al Congrés dels Diputats. La Cambra va acceptar tramitar-la a l'abril de 2024, però està en un punt mort pel bloqueig d'alguns grups parlamentaris.
• Pacte Europeu de Migració i Asilo
L'acord aconseguit el 2024 per la UE s'haurà de desplegar el 2026. Actualment, el Govern d'Espanya està treballant en l’adaptació de la normativa estatal al nou marc europeu. Des d’Oxfam Intermón portem anys treballant en aquesta agenda, i en els últims mesos ens hem reunit amb tots els ministeris implicats en el pla d’implementació per exigir i presentar propostes perquè l'aplicació sigui el més garantista possible amb els drets humans.
Per això, hem elaborat diversos anàlisis jurídics juntament amb l'Institut de Dret Públic de la Universitat de Barcelona, per identificar els punts més lesius de l'acord i intentar reduir les vulneracions de drets que puguin causar.
